dijous, 23 de juny de 2011

Arbúcies

Arbúcies sempre ha estat un nom que m'ha atret. És curiós com hi ha noms que ens agrada i altres que no. És difícil conèixer les raons d'aquestes atraccions. És molt possible que sigui la pròpia sonoritat del nom.
Fins ara, només hi havia estat dues vegades. Una primera per participar en una cursa nocturna d'orientació en ple estiu quan encara m'estava iniciant en aquest tipus de curses. M'ho vaig passar molt bé buscant fites amb la poca llum del meu frontal per la riera i per altres indrets del poble.
La segona vegada va ser una tarda de diumenge en la que vaig estar passejant per la riera.
En general els pobles situats a l'ombra del Montseny tenen un atractiu especial, potser a resultes de la màgia que traspua la pròpia muntanya. Arbúcies té un urbanisme particular condicionat per la Riera que travessa el poble i que al mateix temps és el seu màxim atractiu. És un poble tranquil i on el més habitual es escoltar parlar català. La Riera per si sola ja mereix una visita i un bon passeig sense presses per tota la seva ribera per un camí ben assenyalat i cuidat i que ens permet descobrir indrets ombrívols i acollidors, així com restes d'edificacions en altre temps importants. Passejant pels carrers de la ciutat hom es topa amb freqüència amb edificis remarcables per la seva majestuositat i que fan pensar en les riqueses dels seus propietaris. També hi ha una ruta Santiago Russinyol amb plafons explicatius de les estades de l'artista en la vila.

El Museu Etnològic La Gabella és una altra aturada d'obligat compliment. A part de fer un repàs històric a aquests indrets on, com gairebé tots els llocs de Catalunya, s'han trobat restes dels diferents períodes històrics, són remarcables les sales del primer i segon pis on hi ha una mostra molt interessant dels oficis que no fa pas tant de temps que s'han perdut amb l'adveniment de la modernitat.
Però Arbúcies no és tan sols interessant pel seu nucli de població. També cal aprofitar per girar una visita a petites i no tant petites construccions i poblacions properes.
Des d'un turó proper destaca imponent el Castell de Montsoriu. Ha estat molt de temps abandonat, però després d'un llarg procés de restauració que encara continua es pot visitar des de fa poc i realment paga molt la pena fer-ho. Es tracta d'un castell Palau important i amb unes restes prou importants i farcit d'històries i llegendes com s'escau a tot bon castell. Salvant les distàncies em va recordar el castell de Loarre.


Caminant o en vehicle a prop del poble trobem Sant Pere Desplà, petita església romànica del segle X amb molt bon estat de conservació i Santa Maria de Lliors també d'origen romànic, però refeta al segle XVII.

Completem la visita de la zona donant un tomb per alguns dels municipis veïns també prou interessants:
  • Sant Feliu de Buixalleu, un municipi de població dispersa. És una curiositat que l'Ajuntament,i un gran poliesportiu i altres serveis municipals estan arran de la carretera nacional i sense cap casa al seu costat. Sempre m'ha cridat l'atenció quan hi passo pel davant. Bàsicament compta amb tres nuclis de població, però també molt petits, el que dóna nom al municipi, Gaserans, el més gran i Grions, origen del nom d'un dels clubs d'orientació més importants de Catalunya.
  • Riells dins del municipi de Riells i Viabrea on descobrim la figura de Pere Ribot un exemple de català resistent dins de l'estament eclesiàstic i que va convertir la seva petita parròquia de Sant Martí de Riells en un lloc de refugi i peregrinació per a resistents als franquisme.
  • Breda lloc popularitzat per la sèrie de Vent del Pla amb un interessant campanar i església gòtica així com alguna que altra resta d'un antic monestir benedictí. Una curiositat és l'edifici que ocupa la casa de la vila: es tracta de l'església de Santa Maria ocupada per l'Ajuntament arrel de la desamortització.