Una nova rogaining a la plana de Vic, aquest cop a Roda de Ter. Fem dos equips: homes veterans, de nou amb el Joaquín, i, dones sènior, un equip debutant amb dues atletes populars egarenques que volien provar això de l'orientació.
Arribem amb molt de temps, però no hi ha cap indicació d'on es fa la rogaining. Ens aturem al bar de la benzinera i allà coincidim amb més gent despistada com nosaltres que no sap on es la cursa. Molt amablement ens indiquen que el lloc de concentració deu ser a la plaça i cap allà anem.
Ens preparem amb tranquil·litat i ben aviat ja tenim el mapa a les nostres mans.
Primer de tot enllacem 4 fites (35, 47, 46 i 56) que estan a la riba del riu. Sortim del poble en direcció Oest per un corriol ombrívol arran del riu Ter que baixa curull d'aigua. Dóna gust aturar-se a contemplar-lo una estona. Encara és aviat, no tenim calor i podem trotar a un bon ritme.
Les trobem amb facilitat. Només la 46 ens fa perdre una mica de temps ja que segons indica el mapa interpretem que està al mig dels dos camins quan en canvi es trobava al costat d'un d'ells). La següent ja és la 48 a dalt d'un turó amb forta pendent que ens fa bufar de valent a tots.
Les trobem amb facilitat. Només la 46 ens fa perdre una mica de temps ja que segons indica el mapa interpretem que està al mig dels dos camins quan en canvi es trobava al costat d'un d'ells). La següent ja és la 48 a dalt d'un turó amb forta pendent que ens fa bufar de valent a tots.
La 55 està sota un pont en un parc d'una zona urbana. Aprofitem el camí per anar explicant a les nostres companyes debutants com funciona això de l'orientació i el que cal tenir en compte per interpretar els mapes.
Portem poc més d'una hora de cursa i anem en direcció a la 91 la fita de més puntuació. Pel camí passem per la 39 i la 33 on fem mica de marrada per uns camins errats.
Portem poc més d'una hora de cursa i anem en direcció a la 91 la fita de més puntuació. Pel camí passem per la 39 i la 33 on fem mica de marrada per uns camins errats.
Arribem a la zona on està localitzada la 91. La descripció indica que està en un tàlveg. Hi ha molta gent buscant la fita, uns atacant-la des de dalt i altres com nosaltres des de baix. Hi ha molts tàlvegs i es qüestió de trobar el correcte. Fem una feina d'equip i sense perdre excessiu temps aviat la tenim.
Portem més de dues hores de cursa i decidim fer un mos asseguts en una ombra mentre contemplem com altres orientadors donen moltes voltes per localitzar la fita. Mentre mengem replantegem la cursa.
Fem 43 i 53 per camins trotant a les baixades i plans i caminant a les pujades.
Al sortir de la 53 optem per una opció arriscada per cercar la 52, seguir un camí fins allà on acaba, i després arran de camps anar a trobar el camí on es troba la fita, però un cop arribem al camí on tenim clar a quina alçada estem i ens costa una mica localitzar-la tot anant amunt i avall.
Al sortir de la 53 optem per una opció arriscada per cercar la 52, seguir un camí fins allà on acaba, i després arran de camps anar a trobar el camí on es troba la fita, però un cop arribem al camí on tenim clar a quina alçada estem i ens costa una mica localitzar-la tot anant amunt i avall.
Falten 2 hores 30 per acabar la cursa i ja comencem a notar la calor i el cansament. Ens oblidem de la 62 i optem de anar-nos apropant a l'arribada tot sumant el màxim de punts possibles. Primer toca la 63. Anem bé pels camins fins arribar a una zona on no ho tenim gens clar amb una colla de camins fugissers, però ens reorientem de seguida i la tenim allà mateix. Sortim de la 63 vorejant uns camps de cereals. Es fa feixuc passar arran de camps per la vegetació i especialment per les ortigues.
Sortint dels camps i per camins força amples enllacem la 42 i 58 sense problemes. Ara ja caminem més que correm. Només aprofitem per trotar una mica a les baixades.
Arribem a la 71 i hem de baixar molt per trobar-la i després toca pujar. Hem de controlar l'aigua. Ja que per la calor n'hem begut molta i comença a ser un bé escàs. Queda 1 hora i 10 minuts per acabar. Planifiquem fer 4 fites. Creiem que és possible, però ens hem d'espavilar, ja que no anem sobrats ni de temps ni de forces. Trotem sempre que podem, encara que a vegades preferiríem caminar de ben segur. La 38 està en un corriol una mica amagat i enfangat que va paral·lel a una petita riera d'aigua. Aprofitem per refrescar-nos i seguir.
En tot moment controlem el rellotge. La 49 la fem aviat, però ara ja tot és anar a contra-rellotge (28 minuts per acabar). De nou vorejant camps ens costa arribar a la carretera on ens posem a trotar el més ràpid possible. Deixem la carretera pel mig dels arbres en direcció al camp de futbol on en una cantonada hi ha la 34 i penúltima fita. Entrem al poble amb un marge de menys de 10 minuts.
Cada petita pujada que trobem ens impedeix córrer i el temps va passant. Arribem a la plaça on hi ha la 41. Ja només ens resta un sprint en lleugera baixada. Ho podem assolir: 5-59-37. Hem tallat just, per només 23 segons no hem penalitzat. Ens ha sortit una bona cursa.
Abans de descarregar entrem al bar a beure una birra. La necessitàvem. Després hem gaudit d'una bona estona amb els peus a l'aigua en un petit sortidor de la plaça.
Hem gaudit molt d'una nova rogaining malgrat la calor. I a més l'equip de dones debutants que venia amb nosaltres ha assolit la tercera plaça del podi. D'això s'en diu entrar al món de l'orientació amb bon peu.
Hem gaudit molt d'una nova rogaining malgrat la calor. I a més l'equip de dones debutants que venia amb nosaltres ha assolit la tercera plaça del podi. D'això s'en diu entrar al món de l'orientació amb bon peu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada