diumenge, 8 de març de 2015

Rogaine d'Osona: arribo a la cursa 200

Amb aquesta IV Rogaine d'Osona arribo a la meva cursa d'orientació número 200 en totes les modalitats. Vaig conèixer aquest esport l'any 1992 en un curs de postgrau d'Educació Física per a Mestres de Primària a la UAB. Ferran Santoyo i Ramon Casal ens van explicar el que eren aquestes curses i ens van portar a la Font Groga fer unes pràctiques. Em va agradar, però no va ser fins el 2005 que vaig fer la meva primera cursa d'orientació: una nocturna al Parc de Catalunya.
En aquestes 200 curses he pujat al podi en 27 ocasions, la darrera en aquesta mateixa rogaine. Hem fet segons de la categoria de superveterans (majors de 55) on només competeixen dos equips. S'ha de dir que en la categoria d'edat en la que em correspon córrer no hi ha massa competència i això facilita assolir bones classificacions. 
Després de tots els preparatius i el control de material ja és l'hora d'elaborar l'estratègia de cursa. En aquesta edició no hi ha tantes fites en la zona d'altiplà com l'any passat. No és fàcil decidir-se, però finalment optem per la zona Sud-Oest del mapa. 
Sortim en direcció a la 31. Som un bon grup que em pres la mateixa decisió. Seguim cap la 44, 60 i 70. Aquí s'acaben les fites de l'altiplà. Baixem fins la 82 situada en una preciosa balma ben amagada. 


Ens trobem bé i anem força ràpids. Decidim pujar de nou per no deixar la 32 i la 52. Són pocs punts, però pensem que paga la pena. Mirant-ho després a casa, possiblement aquesta ha estat una errada d'estratègia: massa esforç per pocs punts. Baixem cap a la 90, situada en una de les clàssiques margues d'Osona. És un fita espectacular. Portem ja dues hores.

Baixem pel dret fins un petit rierol i passem un dels millors moments de tota la cursa trotant per un corriol que va pel seu costat. Uns moments d'aquells que ens emportarem en el record. 

Feta la 61 arribem a un petit embassament. Estem en el punt més allunyat del centre de competició I també en el punt més baix.

Això significa que ens toca tornar a pujar. Seguim el nostre camí per corriols molt agradables i que fan menys feixuc el nostre esforç físic. Enllacem bé la 80 i la 73. Aprofito per menjar la meva barreta energètica especial de pernil, mentre el Joan agafa el comandament de les operacions, i sort n'he tingut per en aquest tros anava una mica despistat.
Al costat de la 73 i amb poc més de 3 hores de curses fem parada i fonda per replantejar el que ens resta de cursa. Valorem diferents opcions. Tampoc en tenim tantes i prenent una decisió.
Ja tornem a estar en marxa, primer la 40 i després la 71. De nou el camí tendeix a pujar. Malgrat que el desnivell no és excessiu les cames ja ho comencen a notar.


Dues més, 53 i 34 i arribem a les 4 hores de cursa. Seguim la nostra planificació amb la 48 en una runa i la 50 al peu d'un tallat amb tota la plana als nostres peus.

Ens aturem en un banc davant del cementiri per fer-nos la darrera composició de lloc. Falta poc més d'1 hora 40 per acabar, i encara tenim temps de posar el trespeus i fer una foto del lloc.

En aquesta zona de l'altiplà els paisatges que ens rodegen són espectaculars, els Pirineus ben nevats al fons i la plana d'Osona als nostres peus.



Aprofitem les lleugeres baixades per trotar, però la més petita pujada ens deixa clavats. Les cames acumulen l'esforç de les gairebé 5 hores de rogaine. La 74 està ben amagada dins d'un tàlveg amb vegetació espesa, però la clavem. En canvi la 68 que està en una cova no la trobem. Arribem a la cova, ens hi apropem però la fita no hi és. Ens dividim per trobar-la, un amunt i l'altre avall, però no hi és. Ens retrobem davant de la cova i sort tenim del David H. que la troba. Estava a la cova, però amagada de tal manera que al primer cop d'ull no l'havíem vist. Ben bé hem perdut 10 minuts.
Només ens queden 50 minuts. Anem per la 46. Cal travessar tot el poble, i així ho fem. Malgrat que a la baixada trotem, anem lents. Pincem a falta de 19 minuts per les 6 hores. Ja no tenim temps per més, i ens cal afanyar-nos per no penalitzar. Aquests darrers minuts es fan feixucs en lleugera pujada i trotant però molt lentament. Ja ho tenim. Han estat 5-58-25, 115 punts. Ens han tornat ha guanyat els Bandolers que estan molt més forts que nosaltres. Ens han tret 20 punts.
Hem fet una bona rogaine, sense cap errada, però analitzant amb posterioritat el nostre recorregut, potser no hem escollit del tot bé l'itinerari. Mirant per hores això és el que podem constatar:
  • 1ª hora: 5 fites: 28 punts
  • 2ª hora: 2 fites: 8 punts
  • 3ª hora: 3 fites: 23 punts
  • 4ª hora: 5 fites: 26 punts
  • 5ª hora: 4 fites: 20 punts
  • 6ª hora: 2 fites: 10 punts
 Està molt clar que la segona i sisena hora hem fet poques fites i pocs punts. Possiblement després de la 82 era millor anar cap a la 90, fer la 61 i després pujar a la 52 i deixar la 32. Hauríem guanyat temps. I al final no teníem fites per puntuar i les que teníem estaven massa lluny per anar a buscar-les. En properes rogaines caldrà afinar més en l'estratègia. Segurament els 30 kms. que hem fet ens podien permetre assolir algun punt més.



2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Quins números Ricard !!

200 curses en 10 anys, i molts podis. Així dona gust cumplir anys.

Ricard Masferrer ha dit...

Cal relativitzar aquests números, ja que l'esport de l'orientació és força minoritari i la meva categoria som poquets. Però sempre és agradable pujar a un podi, sobre tot, si t'emportes un bon fuet, un formatge o una ampolla de vi cap a casa.