Cantonigròs Memorial Ramon Oliu
9,9 km. 1-05-36 6-40 x
km. 152 metres de desnivell positiu
La meva cursa 600 havia de ser una cursa especial. I ho ha estat, com ho
va estar la primera edició d’aquesta cursa Memorial Ramon Oliu l’any 2005. Feia
poc que havia mort Ramon Oliu, creador i impulsor de la marató de Barcelona. Aquell
any van venir alguns dels seus fills a participar a la cursa. Recordaré sempre
la sortida d’aquella primera edició. Just en el moment que començàvem a córrer
va caure una forta tempesta que ens va deixar ben xopats. Els corriols van
quedar ben enfangats, però després va deixar de ploure. Al finalitzar la cursa
es va retre un sentit homenatge a Ramon Oliu davant de la que és la seva casa
natal amb una interpretació del cant dels ocells.
No hi havia tornat més. Aquest any es compleix el centenari del seu
naixement. És de les poques curses gratuïtes amb tots els serveis necessaris
pel corredor. Està molt clar que una gran part de les curses d’avui en dia són
un bon negoci, i que si hi ha voluntat i ganes, es poden organitzar curses a
preus ben econòmics.
El recorregut és el mateix del 2005. Després d’una volta pel mig del poble agafem
un corriol que va paral·lel al torrent de Balà per sortir a una pista. Ben
aviat em quedo pràcticament sol i puc escoltar la remor de l’aigua que s’escola
pel torrent acompanyat pels refilets de diferents ocells que contemplen el
nostre pas per aquest magnífic entorn natural. Anem i venim pel mateix camí. La
primera part és més aviat de pujada. Agafo un ritme de creuer per sobre de 6
minuts el quilòmetre. Mentre els darrers encara anem, ens creuem amb els que ja
tornen. De tornada intento aprofitar que més aviat va de baixada per
accelerar, i atrapar i avançar algun corredor. Després de deixar-ne dos o tres
al darrera en tinc un parell lluny, però que crec que puc agafar. Em poso en
mode persecució, però ben aviat noto un petit dolor a l’isquiotibial esquerra i
abandono la idea de atrapar-los. Em deixo anar tot xino-xano fins entrar al
poble i acabar la cursa. El 2005 vaig fer 53-02 i avui 1-05-36. El pas del
temps no perdona, però de moment continuo corrent.
Tot i ser gratuïta donen una petita bossa del corredor. També tenim dutxa,
i un gran avituallament a Can Colom, una botiga d’embotits casolans, on podem
menjar tota mena d’embotits i formatge i veure vi dels porrons a dojo. És un
avituallament cinc estrelles.
Just davant de Can Colom es procedeix a descobrir la placa del centenari
del naixement de Ramon Oliu en presència d’alguns dels seus fills i familiars,
de nou amb la música del cant dels ocells.
Al 2005 portava anotades 185 curses, 5 d’elles d’orientació. Tot just m’iniciava
en el món de les curses d’orientació. Eren 11 maratons, 49 mitges, 24 de 10 km.
i 96 curses de diferent quilometratge.
El 6 de desembre del 2006 arribava a les 200 curses. I tot just avui he arribat
a les 600 curses. Aquests són els números: 15 maratons, 57 mitges, 39 de 10
km., 168 curses de diferents distàncies, 251 curses d’orientació i 70 rogaines.
Està clar que aquests darrers 13 anys he fet moltes més curses la major part d’orientació
Entre entrenaments i curses tinc anotats 67754 km. El juliol del 2018 complia els 40 anys fent curses. De moment, tinc
previst continuar fins que el cos aguanti. Ja veurem fins quan.
2 comentaris:
Doncs enhorabona Ricard (tot i que ja han passat 2 mesos)!!
Sempre és bo arribar a una fita com aquesta. I més important poder somniar de potser arribar a 1000??
No importa el ritme!!
No tan de pressa les 1000 curses queden molt lluny. La següent fita serà arribar a les 700, però també a les 300 curses d'orientació i a les 100 rogaines. Cal anar pas a pas.
Tens raó, vaig endarrerit en les cròniques. En tinc tres de pendents. A veure si aconsegueixo posar-me al dia.
Publica un comentari a l'entrada