Ha estat un cap de setmana d'orientació a la Costa Brava. Tot comença el dissabte al migdia a Palamós amb una cursa esprint classificatòria per la final de la tarda. Tenia clar que calia anar el més ràpid possible. M'havia marcat com objectiu 15 minuts i un ritme inferior a 7 minuts el quilometre. Tot va bé fins que baixant a tota màquina per un carrer en direcció a la fita 9, veig una orientadora que tomba en una cantonada. Això em fa dubtar i m'aturo per assegurar que vaig bé. Tant la 9 com la 10 no em van massa bé. Pago aquest dubte. En la resta de la cursa, ja en la zona de la platja i del passeig marítim recupero les sensacions i acabo ràpid. Faig tercer a poc menys d'1 minut del primer. Temps de 15-57 a 6-24 per km.
Ara toca descansar i menjar una mica per esperar l'esprint de la tarda.
Tancats a la quarantena des de més d'una hora abans, es fa llarga l'espera de la sortida. Sortim en ordre invers a la classificatòria del matí. Darrera meu tindré al Jaume a un minut i al Joan a 2. Serà mala senyal si veig que se m'apropen molt. De nou faig una bona sortida i no tinc dubtes en la primera meitat de la cursa. El primer dubte se'm genera a la fita 8 i la vaig a buscar per la banda equivocada, primers segons perduts.
A la 9 dono una mica més de volta de la necessària i a la 11 també perdo alguns segons. A la 14 també perdo temps i camí de la penúltima, m'avança el Jaume, i segueixo acumulant petites pèrdues.
No acabo gens satisfet, conscient de que podia fer una millor cursa. Malgrat tot, sóc tercer i pujo al podi del campionat de Catalunya. Temps final 20-32, a més d'un minut del segon, i a 6-54 per km. Més lent que al matí, les cames no estaven tan fresques. Miro els parcials i veig que des de la fita 2 a la 7 anava primer. M'ha pogut la pressió ?
Ha plogut al llarg de la nit. L'endemà diumenge no plou, però s'aixeca el dia amenaçador.
El campionat de Catalunya de llarga distància és a Pals. Mentre em preparo per la cursa i espero el moment de la sortida no para de tronar. Serà difícil que ens escapem de la pluja. Surto amb l'idea que puc fer una cursa al voltant de l'hora.
Tant el triangle com el camí cap a la primera fita estan en pujada. Em noto les cames castigades d'ahir i vaig lent. Em passo de llarg i haig de tornar enrere. Comencen a caure gotes i ben aviat es posa a ploure. És agradable córrer pel mig del bosc cercant fites i sentint com la pluja et mulla la cara. Et fa sentir més a prop de la natura que ens envolta. En el camí que cap a la 4 pujo massa i haig de rectificar. Nova pèrdua de temps.
La 5 està en una cova a dalt d'un turó. La 8 costa una mica de localitzar, amagada dins d'un forat.. A prop de la 9 trobo al Sergi i al Toni. Tots 3 busquem la mateixa i aviat és nostra. La 10 és ràpida ja que està allà mateix. A la 11 perdo una bona estona: la cerco a prop d'un verd dos, però no la trobo em giro i la tinc just al darrera. La he tingut tota l'estona al darrera i segurament a l'arribar a la zona he passat pel costat però no l'he vist. Quina ràbia!
Ja ha parat de ploure. Em trobo fort i en els darreres fites vaig molt ràpid. Tinc el millor parcial en tres d'elles. Arribo content, però pensant en les petites perdues que he anat acumulant: ara una mica aquí, ara una mica allà. Temps final: 1-07-08 per 6 kms. reals.
Ben segur que podia haver fet una hora. Miro els resultats: sóc 4rt. a poc més de 40 segons del Pitu, però sóc 3er. en el campionat de Catalunya ja que el que ha fet 2n. és un francès.
Comentant la cursa amb el Pitu, tots dos estem d'acord que era possible fer la cursa al voltant de l'hora. Està clar que els orientadors som tots de la colla del "si no fos ..."
Tancats a la quarantena des de més d'una hora abans, es fa llarga l'espera de la sortida. Sortim en ordre invers a la classificatòria del matí. Darrera meu tindré al Jaume a un minut i al Joan a 2. Serà mala senyal si veig que se m'apropen molt. De nou faig una bona sortida i no tinc dubtes en la primera meitat de la cursa. El primer dubte se'm genera a la fita 8 i la vaig a buscar per la banda equivocada, primers segons perduts.
 |
| Aquí ja he perdut el liderat del campionat de Catalunya sprint |
No acabo gens satisfet, conscient de que podia fer una millor cursa. Malgrat tot, sóc tercer i pujo al podi del campionat de Catalunya. Temps final 20-32, a més d'un minut del segon, i a 6-54 per km. Més lent que al matí, les cames no estaven tan fresques. Miro els parcials i veig que des de la fita 2 a la 7 anava primer. M'ha pogut la pressió ?
Ha plogut al llarg de la nit. L'endemà diumenge no plou, però s'aixeca el dia amenaçador.
Tant el triangle com el camí cap a la primera fita estan en pujada. Em noto les cames castigades d'ahir i vaig lent. Em passo de llarg i haig de tornar enrere. Comencen a caure gotes i ben aviat es posa a ploure. És agradable córrer pel mig del bosc cercant fites i sentint com la pluja et mulla la cara. Et fa sentir més a prop de la natura que ens envolta. En el camí que cap a la 4 pujo massa i haig de rectificar. Nova pèrdua de temps.
La 5 està en una cova a dalt d'un turó. La 8 costa una mica de localitzar, amagada dins d'un forat.. A prop de la 9 trobo al Sergi i al Toni. Tots 3 busquem la mateixa i aviat és nostra. La 10 és ràpida ja que està allà mateix. A la 11 perdo una bona estona: la cerco a prop d'un verd dos, però no la trobo em giro i la tinc just al darrera. La he tingut tota l'estona al darrera i segurament a l'arribar a la zona he passat pel costat però no l'he vist. Quina ràbia!
Ja ha parat de ploure. Em trobo fort i en els darreres fites vaig molt ràpid. Tinc el millor parcial en tres d'elles. Arribo content, però pensant en les petites perdues que he anat acumulant: ara una mica aquí, ara una mica allà. Temps final: 1-07-08 per 6 kms. reals.
Comentant la cursa amb el Pitu, tots dos estem d'acord que era possible fer la cursa al voltant de l'hora. Està clar que els orientadors som tots de la colla del "si no fos ..."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada