dimecres, 16 de novembre del 2016

Un Farell ben diferent



Diumenge 13 de novembre
Cursa de Muntanya del Farell
12,3 km. 1-12-57, 294 metres de desnivell positiu
254 de 344 classificats (73%), 11 de 21 en la meva categoria 

Avui no era el millor dia per córrer una cursa, però no podia faltar a la meva cita anual amb el Farell. La tradició és la tradició. Em fa il·lusió mantenir el ple de participacions en una cursa. No resulta gens fàcil arribar a les 24 edicions d’una cursa i haver-les corregudes totes.
Fa dies que no puc entrenar de forma regular. A part de la cursa, avui ha estat una jornada maratoniana. He començat el matí ben d’hora. Havia de donar l’esmorzar a la mare. Ha arribat a l’últim estadi i necessita molta atenció. He arribat a Caldes, just de temps. Gràcies a la bona i experimentada organització els tràmits de recollir el pitrall i deixar la bossa al guarda-roba han esta ràpids i encara he pogut escalfar uns cinc minuts.
Aquesta cursa ha sofert canvis en el lloc de sortida i arribada al llarg dels anys. Avui hem tornat al camp de futbol que havia albergat la sortida d’algunes de les primeres edicions. La zona ha canviat molt. Ara el camp és de gespa artificial. Malgrat que és una sortida estreta no hi ha problemes. Surto del darrera i sense cap pressa. Ben aviat és pot córrer sense embuts. No m’he marcat cap temps final de la cursa. Mentre corro pels carrers del poble em poso un petit objectiu: fer la cursa per sota de 6 minuts el km.
Tinc el cap a un altre lloc, però porto un ritme regular que em permet acabar la part asfaltada de cursa amb el ritme previst per sota de 6. Agafem la pista forestal. Aquesta és la pujada més llarga de tot el recorregut. La tinc ben apamada. Són 1500 metres. Deixo enrere al Roque Lucas, tota una institució de les ultres i company de pupitre al batxiller superior nocturn. Potser és l’edició que hi ha més corredors caminant en la pujada. Arribo al final de la mateixa. A partir d’aquí intento aprofitar les baixades per tal de anar el més ràpid i mantenir en les pujades un ritme raonable sense caminar en cap moment.
Al km. 8 tenim una sorpresa. Ens fan girar per un corriol que mai abans havíem utilitzat. Ja l’any passat van canviar el recorregut en aquest tram degut a la caiguda d’arbres del 9 de desembre del 2014. Però en aquesta edició ho han tornat a canviar. Una bona pujada d’uns 300 metres sense treva. És el desnivell més fort de tota la cursa. Avanço a molts corredors que la fan caminant.
A continuació, de nou una pista forestal ens mena fins el recorregut de sempre. Passat el km 9 ja només resta la baixada. Haig de recuperar poc menys de 2 minuts. Baixar de 6 està al meu abast. Com cada any gaudeixo d’allò més de la primera part de la baixada. En el darrer km. ja no tinc més gas a les cames. Voldria anar més ràpid però no és possible. Entrada al camp de futbol i final: objectiu complert 1-12-57 a 5-55 minuts el km. per 294 metres de desnivell positiu.
De nou organització impecable i amplia en tots els serveis de l’arribada. Sense temps per més agafo la motxilla, em canvio i poso rumb cap l’Avinguda Maria Cristina. L’ANC, Òmnium i l’AMI ens ha convocat de nou i no hi vull faltar. Haurà estat un diumenge ben complert.
Amb la gorra vermella de sempre.