CEO mitja M65 11 fites 2.2 km. 40-12 15è de 31
CEO llarga M65 15 fites 3,6 km. 1-16-26 20è de 30
CEO relleus Homes veterans D 10 fites 2,6 km. 1-09-23 4t.
de 6 equips
Des del moment que vaig saber que es
farien els campionats d’Espanya a Lles de Cerdanya vaig tenir clar que hi
participaria. És una bona oportunitat relativament a prop de casa.
Darrerament el temps està força boig i
en aquest CEO no ha estat una excepció. Els darrers dies ha nevat a la zona.
Arribo a Bellver el dijous a mitja tarda amb la idea de poder fer el model
Event. Ha estat nevat fins aquest matí i hi ha un bon pam de neu. No ho dubto,
em calço les raquetes i a fer el model event s’ha dit. Hi esmerço gairebé dues
hores per trobar totes les fites en una situació i una experiència que no havia
viscut mai. Ha estat útil per entendre les zones del mapa amb roques i tallats.
Al vespre rebem un comunicat de
l’organització per informar-nos que per la neu la mitja de l’endemà no es farà
a Lles de Cerdanya i que es trasllada a Bellver (el pla B).
La zona de competició de la mitja està a
prop d’on estic allotjat i això em permet anar-hi caminant sense presses i
gaudir del gran ambient que es viu a la zona. Hi ha un miler d’inscrits i es
nota.
Arranco lent per assegurar les primeres
fites i les trobo bé. Gaudeixo de l’orientació per aquests boscos. Podria anar
més ràpid però prefereixo assegurar i no cometre errades. A la 6 baixo en excés
i després haig de recuperar el que he baixat. Acabo amb força i amb bones
sensacions. Estic satisfet de la meva cursa però he quedat lluny dels primers.
Aprofito la tarda per donar un tomb per
la zona francesa i fer una passejada amb raquetes per la vall de Campcardós que
forma part de la ruta dels Bons Homes. Hi ha un bon tou de neu. Em rodeja el
silenci, el blanc i el bosc a prop del torrent curull d’aigua que baixa amb
força.
L’endemà és el torn de la llarga que
farem en el mapa de Cap de Rec a gairebé 2000 metres d’alçada i on ens espera
la neu. El fet d’haver-nos d’orientar a través de boscos completament blancs hi
afegeix un punt de diversió. Començo una mica dubitatiu, però em vaig entonant
al llarg de la cursa. És divertit córrer i cercar fites en una situació
completament nova. A mitja cursa m’atrapa el Felip, un company de club de la
meva mateixa categoria. El segueixo una estona i em porta pel mal camí, però
rectifiquem. A partir d’aquí accelero fins creuar la meta. Ja hem enllestit la
segona cursa i demà ens espera la cursa de relleus.
M’agafo la tarda amb calma. Llegeixo una
bona estona a la terrassa de l’alberg mentre poso a assecar les sabatilles. A
mitja tarda ja estic cansat de tanta neu i em decideixo per anar a Mussa a fer
la ruta dels búnquers de Músser. Resulta ser un passeig agradable per esperar
l’hora de sopar.
I el darrer dia és el torn de la sempre
especial i emocionant cursa de relleus. Participo en un equip de Veterans D,
amb el Felip que surt primer i el Benet que farà la darrera posta.
Després de veure l’espectacular sortida
em preparo per rebre el relleu del Felip. Surto gairebé darrera del Ramon Casal
que participa en la mateixa categoria. L’avanço, però m’haig d’aturar poc
després, ja que gairebé perdo una sabatilla en un aiguamoll. Resolta la primera
fita em dirigeixo cap a la segona. Quan em penso que ja tinc la fita, resulta
que la que he trobat no és meva. A partir d’aquí dono força voltes sense
aconseguir orientar-me. De fet no trobo la sortida a l’entrellat fins que
pregunto a un company on soc. He esmerçat 27 minuts en aquesta fita. La resta
de cursa em va prou bé, però ja està tot perdut. Passo el relleu al Benet que fa
un relleu molt ràpid que ens col·loca quarts. Sense el problema de la fita dos
podríem haver aspirat a podi. Quina llàstima!
No pujar al podi també té avantatges. No
haig d’esperar i ja puc enfilar el camí cap a casa. Ha estat tota una
experiència: un campionat d’Espanya marcat per la neu.
