Rogaining del Catllaràs

Afronto la rogaining del Catllaràs amb un mes pràcticament sense entrenar i després de passar un parell de setmanes amb una contractura. Tinc clar que caldrà plantejar una cursa conservadora.

Repeteixo equip (the Wild Board Light) amb el Sergi Fernàndez de Grions i amb l’objectiu de tornar a superar als Wild Boar l’equip del Felip i el Dani. També vindrà amb nosaltres l’Enrique de l’Oros que a darrera hora s’ha quedat sense company d’equip. 

Fa temps que tinc ganes de trescar per aquesta Serra i descobrir els seus racons serà una bona oportunitat. Després d’uns dies de temps incert sembla que hi ha una bona previsió.

Amb el mapa a les mans arriba l’hora de prendre decisions. La zona Oest del mapa és on veiem una major concentració de fites. Planifiquem l’itinerari i els punts on prendrem les decisions així com les possibles rutes de tornada.

Sortim amb una forta baixada per un corriol en direcció a la 66. No massa equips han pres aquesta opció. A partir d’aquí fem dues fites a nivell, la 45 i la 33, per un corriol preciós al bell mig del bosc i pel costat d’un curs d’aigua escoltant la seva remor. 

Seguim a nivell fins ben a prop de la 83 on ja comencem a pujar. A la primera hora de cursa portem 4 fites i 21 punts. Anem bé. Hem pogut trotar força aprofitant els trams de baixada.

Ara que enfilem la pujada toca caminar i afluixar el ritme. Passem per les restes del que devia ser una explotació minera, plena de coves i per un corriol que travessa un túnel per fer la 55. 

Seguim pujant fins la 71. Passem per davant del Xalet del Catllaràs, obra de Gaudí. En molts moments les petites rieres són una bona pista per orientar-nos, sobre tot, ara que totes porten aigua. En alguns moments cal vigilar per no posar-hi els peus. En una cruïlla de pistes forestals decidim arribar-nos fins la 50 tot fent un cul-de-sac, abans de dirigir-nos en lleugera baixada direcció a la 73. Aprofitem el moment per fer un mos. Ja portem una mica més de dues hores de cursa.

La 83 està dalt d’un esperó, davant del refugi de l’Ardericó. Les corbes de nivell estan molt juntes i hem de pujar pel mig del bosc agafats als arbres, les arrels i a les roques. Anem fent camí a poc a poc assegurant on posem els peus i les mans fins arribar a dalt. Hem estat de sort que ha estat un tram curt. Coincidim a dalt amb tres equips més entre ells el del Lluís Ollora i el del Joaquin, company d’altres rogainings. La continuació fins a la 75 és fàcil.

A partir d’aquí sabem que torna la pujada i que en tindrem per estona fins a la 52. Fem algun tram pel mig del bosc per després agafar un corriol perdedor que s’enfila fort i es fa feixuc. Se’ns fa llarg. Portem un equip femení al davant. El corriol cada cop és menys clar i ens genera dubtes. Decidim abandonar la pujada i seguir a nivell fins arribar sota un tallat de pedra. Mirem el mapa. Sabem que la fita està per sobre del tallat. Trobem una zona per on el podem superar i un cop a dalt ja trobem la pista que cercàvem. Encara que després som conscients que no estem a l’alçada d’on volíem anar sinó bastant més lluny. Seguim la pista fins assolir la fita. Han estat més de 40 minuts, el tram més llarg de tota la rogaining.

L’esforç ja es nota a les cames. Ja portem més de 3-30 de cursa i cal anar planificant el que resta per tal de no penalitzar al final. De moment anem a la 90. Abans d’arribar-hi i des d’un corriol que passa arran d’un tallat força impressionat podem veure per darrera vegada el lluny que queda el refugi de l’Ardericó que fa estona que ens acompanya.

A prop de la 82 el Sergi es dóna un fort cop amb una branca molt a prop de l’ull. Fem una cura d’urgència i seguim endavant. Ja menys de dues hores pel final.

Tot el que resta serà a contra-rellotge. Tot i passar-hi a prop i ser un fita fàcil deixem la 76. Fem la 80 i la 63. 

Ens ha passat com un esperitat el David H., un company de club que fa en solitari la prova de 3 hores. Em prenc un gel per afrontar aquesta part final. Falta 1-20 i seguim endavant perdent el menys temps possible. Pràcticament el que ens resta de cursa és tot baixada.

Passem la 60 i som conscients que la 51 pot ser complicada. Agafant com a referència una petita riera ens llencem avall pel mig d’un bosc de verd 2. Sabem que tenim la fita a l’altra banda de l’aigua. El punt d’atac són unes roques molt grans, però la vegetació ens impedeix apropar-nos. Acabem arribant a un corriol i girem per anar cap a la riera. No sabem molt bé on estem situats però allà mateix tenim la fita. Ha estat un cop de sort.

Només queden 45 minuts. Fem la 41 amb 36 minuts de marge. El Sergi es troba bé i fa la proposta de passar per la 35 i 32, però això implica pujar, i tant l’Enrique com jo. ja en tenim prou i preferim agafar un petit corriol que en lleugera baixada ens portarà fins a l’arribada.

Arribem amb i encara queden gairebé 20 minuts  i podem arribar-nos fins a la 31 per sumar uns quants punts més. Al final 5-55-53 i 114 punts. 7èns de 12 equips veterans, i 20èns de 93 en la general, i de nou per davant de l’equip del Felip.

Estem satisfets de la cursa que hem fet. Hem fet una bona opció d’itinerari i hem enllaçat totes les fites sense cap dificultat. La propera rogaining serà a Navarra.