12,1 km. 2 hores 44 minuts 422 metres desnivell positiu
Feina temps que volia
fer una volteta per la zona de Gallifa. Hi havia estat un parell o tres de
vegades en la meva època universitària i, també, hi havia passat en algunes de
les marxes que es fan al Vallès, en concret els cinc cims a finals dels anys
90.
Per fer-ho vaig
agafar el track de la XLII edició de la Ronda Vallesana. Com que ahir va ploure
força trobo el terreny humit i tou, però no enfangat. En contrapartida no fa
gens de calor. Començo baixant amb calma per una pista tot escalfant una mica.
Quan m’endinso en el corriol que ressegueix la Riera de La Roca intento agafar
un bon ritme, però la quantitat d’arbres caiguts que em trobo m’ho impedeixen.
Creuo la riera un parell de vegades, fins arribar a la part més baixa de la
ruta d’avui, al voltant del km. 3.
A partir d’aquí
s’inicia una pujada suau de nou seguint una altra riera, la riera de Gallifa.
Aquí el corriol està molt més net i puc trotar. Com que encara em queda molt
vaig xino-xano, mentre veig que el meu objectiu d’avui (Sant Sadurní de
Gallifa) s’allunya.
Quan estic arribant al
poble de Gallifa, faig una anada i tornada per pujar al Castell de Gallifa i al Santuari de la Mare Déu de L’Ecologia. Al passar per sota d’un filat quedo ben
enrampat. Està clar que porten corrent i que hauré de vigilar a partir d’ara.
La pujada es majorment per pista, amb alguns trams de corriol per tal de fer
una mica de drecera. Puc pujar trotant.
Un cop a dalt, faig
una breu visita. Hi ha monument a Mossèn Dalmau, el que va ser molts anys rector
de Gallifa i el promotor d’aquest santuari. Ara l’objectiu d’avui encara queda
més lluny.
Avall que fa baixada.
Com que conec bé el camí i no em cal assegurar si vaig bé o no, puc fer-ho a
bon ritme. Travesso Gallifa, un poble ben petit. Passo pel costat de la
Fundació Llorenç Artigas on hi ha un forn de ceràmica i també per l’església
del poble. Ja fa una estona que cauen gotes. Travesso la carretera per començar
la pujada a Sant Sadurní. La pluja ara ja és més seriosa i decideixo deixar-ho
estar per avui i anar cap on tinc el cotxe per la carretera. Són un parell de
quilòmetres per asfalt amb els que acabo la sortida d’avui amb ganes de
tornar-hi per assolir l’objectiu.
Ja a casa em miro el
mapa i traço una sortida per la zona amb la idea de tornar-hi ben aviat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada