dijous, 14 de setembre de 2017

Nova mitja


Diumenge, 3 de setembre de 2017
Mitja de Sabadell
2-08-53 a 6-04 per km., 112 metres de desnivell positiu 406 de 425 classificats.

Després de més d'un any de no córrer cap cursa d'asfalt vaig decidir córrer la mitja de Sabadell, el meu poble.  La meva darrera mitja també va ser a Sabadell. D’això ja fa 4 anys. Aquesta serà la meva novena participació en aquesta mitja. La primera que per cert no vaig aconseguir acabar es remunta al 1984. Ha plogut molt des d’aleshores, molts entrenaments, molts kilòmetres, moltes curses, ... Aquesta serà la meva mitja número 56. 
Mitja de Sabadell 1985: pujant per la Gran Via (pitrall 95)

Em vaig fixar com objectiu les dues hores, el mateix objectiu que el 2013. Al ser tres voltes les matemàtiques són fàcils: 40 minuts per volta. Semblava que podia ser un ritme possible.

Venia d'uns dies amb molèsties a l'isquiotibial i vaig sortir prudent per veure com responia. Al llarg de la primera volta vaig saludar a molts companys de curses que feia temps que no veia. Anava al ritme previst, però en els dos darrers kms. d’aquesta volta ja fa aparició el doloret característic que feia uns dies que m’acompanyava en algun entrenament. Tanco aquesta primera volta amb 39-35. 

Només començar la segona volta decideixo no arriscar i afluixo el ritme. Com que han finalitzat la cursa els que participaven en la popular, ja anem molt més sols. Si les molèsties van a més, ho deixaré al pas de la segona volta. Però aquestes es mantenen a ratlla i continuo. Ara cada vegada més sol. Tanco la segona volta amb 43-05 i baixant el meu ritme. Ja només em resta l’objectiu d’acabar. El temps final serà el de menys. Tercera volta amb 46-13. 

He passat d’un ritme inicial entre 5-30 i 5-45 a un ritme final els darrers kms, fins i tot, els de baixada de 6-30. Està clar que ha estat una cursa de més a menys i molt condicionada per les molèsties físiques. M’ha quedat l’espina clavada, però no sé pas quan tornaré a l’asfalt.  

Ha estat el meu pitjor crono en una mitja. L'edat i el poc entrenament i competició per asfalt passen factura.

Amb tot, vaig gaudir de la cursa i de l'ambient d’una cursa amb molta gent, sobre tot, a la primera volta.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Ricard, ja era hora ;-)

Si bé no ha sigut la teva millor cursa (i espero que les molèsties físiques t'abandonen lo més aviat possible), sempre és bo mantenir fent la cursa del poble, home.

Jo m'havia despistat aquest any...

A per les 1000 curses, que arribaràs!

Ricard Masferrer ha dit...

M'agrada córrer per asfalt de tant en tant i recorda que era això d'anar a ritme. L'havia preparat força bé. Llàstima de les molèsties. No són res greu, simplement sóc prudent i no vull arriscar a un possible trencament.
Han estat més de 30 anys per arribar a les 500 curses. Arribar a les 1000, significa seguir competint més enllà dels 90!!!!