Cursa del Riu Ripoll

Al mig d'aquests dies de festa i fred també es celebren algunes curses populars per fer baixar els torrons.

A mig matí anaven arribant els atletes a les Pistes d'Atletisme de Sabadell. Feia un fred viu. En aquest món de les curses de fons ens coneixem gairebé tots. Tot era saludar i desitjar-nos unes bones festes, mentre fèiem petar la xerrada i complíem amb el ritual de recollir el pitral, i una mica d'escalfament abans de posar-se els pantalons curts. Al final he decidit córrer amb samarreta de màniga llarga i guants. Era millor passar una mica de calor que patir fred al llarg de tota la cursa. Pels altaveus anunciaven la distància exacte 8.600 metres. Amb un altre company dels entrenaments del diumenge ens plantejaven aquesta cursa com una prova del nostre estat de forma. Provaríem d'anar a ritme de 4-30 cada km.

Sortim junts i als pocs metres (100) de la sortida hi ha una corba pronunciada i el camí s'estreny. Cal alentir el ritme, així com en el pas del primer pont. Malgrat això, en el pas pel primer quilòmetre passem a 4-20. Anem bé, i no tenim la sensació d'anar tan ràpid. Aquesta sensació la tindrem al llarg de tota la cursa. Correm al costat del riu Ripoll, un lloc habitual d'entrenaments per tots els atletes de Sabadell. La primera part de la cursa és en lleugera pujada, per fer la segona part en lleugera baixada. Pràcticament fins el quilòmetre 3 anem avançant a companys. En algun tros trobem una mica de fang. El nostre ritme continua viu, entre 4-23 i 4-05 el quilòmetre en tota la part de la pujada. Abans d'arribar a la meitat de la cursa i iniciar la baixada ens trobem amb els primers i en tota l'estona que ens creuem els que pugen amb els que baixen ens donen ànims.

Bé, ara ja estem a la meitat, i tot és baixada. Si no afluixem el ritme, aconseguirem el nostre objectiu. Baixem tots els quilòmetres per sota de 4, entre 3-58 i 3-54, per arribar a les Pistes un altre cop amb 35-49 temps oficial.

Estem molt contents i satisfets de com ens ha anat, malgrat que gairebé tots estem d'acord en que la cursa no té la distància que havien dit. Malauradament això passa molt en les curses. Moltes d'elles estan mal mesurades i la distància oficial no és la distància real. És realment estrany que passi això avui en dia amb la quantitat d'aparells moderns que existeixen per mesurar, però aquesta és la realitat.

A l'arribada recollim els regals (un parell de samarretes i alguna cosa més) i comentem la cursa amb els companys, mentre esperem el sorteig d'un val de 300 euros per la compra de material esportiu. Com gairebé sempre no hi ha sort.

I tots cap a casa a seguir amb les celebracions pròpies d'aquestes festes i anar pensant en els propers reptes en el camí de la preparació de la Marató de Barcelona, el 26 de març d'aquí a tres mesos justos.