Igual que el Xavier Bonastre ho aconseguia fa una mica més d'un mes, aquesta setmana he travessat la barrera dels 50.000 kms. corrent. Al menys aquesta és la xifra que porto comptabilitzada des de 1990.
Els meus inicis del córrer es remunten al 1977, però fins el 1990 no vaig començar a fer anotacions sistemàtiques dels temps i kms. que feia dia rere dia. Allà al 1977 anava alguns dissabte al matí amb uns companys d'universitat a córrer a Can Deu. En aquell moment el nostre objectiu es reduïa a fer el circuït blau (5000 metres) sense tenir que posar-se a caminar.
El 1978 vaig córrer les meves dues primeres curses populars. La primera a la festa major del barri de la Concòrdia. És còmic només de pensar-ho. Es tractava d'una cursa amb el trànsit obert i que transcorria per les voreres. Calia anar en compte. A l'arribar ala semàfors si aquests estaven vermell, calia aturar-se i esperar, ja que els cotxes tenien preferència. La segona ja va ser més seriosa, malgrat que també estava dins d'una festa major de barri. Aquest cop era al barri de Can Deu i es tractava de donar dues voltes a un circuït mixt entre el barri i el bosc.
A partir del 1979 van venir les curses de la Festa Major de Sabadell. De fet, en aquella època només entrenava a l'estiu per poder participar en aquesta cursa que es celebra el primer cap de setmana de setembre. Al 1984 em vaig atrevir amb la mitja que no vaig poder acabar, però un any després ho vaig aconseguir.
Al 1986 vaig afrontar el repte de la meva primera marató amb un entrenament que avui faria riure a tothom: tres dies a la setmana entre 30-45 minuts i alguns diumenges una tirada llarga de 20 kms.
Després d'un parell anys on només tornava a córrer als estius i després de veure per la televisió com la marató de Barcelona acabava a l'estadi vaig tornar a reprendre els entrenaments regulars. Això era el 1990. I des d'aquell any puc dir que ja no he deixat de córrer i entrenar, simplement he anat canviant de modalitats. De les curses d'asfalt vaig passar a les de muntanya i més tard a les d'orientació.
50.000 kms. és un número rodó i una bona colla de kms., un bon grapat de curses i d'entrenaments de tot tipus que espero poder continuar durant molts anys més.
El 1978 vaig córrer les meves dues primeres curses populars. La primera a la festa major del barri de la Concòrdia. És còmic només de pensar-ho. Es tractava d'una cursa amb el trànsit obert i que transcorria per les voreres. Calia anar en compte. A l'arribar ala semàfors si aquests estaven vermell, calia aturar-se i esperar, ja que els cotxes tenien preferència. La segona ja va ser més seriosa, malgrat que també estava dins d'una festa major de barri. Aquest cop era al barri de Can Deu i es tractava de donar dues voltes a un circuït mixt entre el barri i el bosc.
A partir del 1979 van venir les curses de la Festa Major de Sabadell. De fet, en aquella època només entrenava a l'estiu per poder participar en aquesta cursa que es celebra el primer cap de setmana de setembre. Al 1984 em vaig atrevir amb la mitja que no vaig poder acabar, però un any després ho vaig aconseguir.
 |
| Mitja Marató de Sabadell 1985 |
Al 1986 vaig afrontar el repte de la meva primera marató amb un entrenament que avui faria riure a tothom: tres dies a la setmana entre 30-45 minuts i alguns diumenges una tirada llarga de 20 kms.
Després d'un parell anys on només tornava a córrer als estius i després de veure per la televisió com la marató de Barcelona acabava a l'estadi vaig tornar a reprendre els entrenaments regulars. Això era el 1990. I des d'aquell any puc dir que ja no he deixat de córrer i entrenar, simplement he anat canviant de modalitats. De les curses d'asfalt vaig passar a les de muntanya i més tard a les d'orientació.
50.000 kms. és un número rodó i una bona colla de kms., un bon grapat de curses i d'entrenaments de tot tipus que espero poder continuar durant molts anys més.
 |
| Diumenge 23 de febrer, ja només faltaven 10 kms. per arribar al 50.000. |
 |
| Dilluns 24 de febrer travessant la barrera de la rodona xifra dels 50.000 kms. |
8 comentaris:
Enhorabona!
Ara ja et falta menys pels 100.000
jaja Ricard :-)
M'han agradat molt les fotos amb la cartulina!! (quin és el teu fotògraf?)
Sí, han canviat els temps (quin dels 3 de la mitja ets tu?)..una cursa amb semàfors... déu n'hi dó.
Et felicito, que 50.000 kms són móóólts kms, i en només 24 anys.
Doncs, res, que ets jove encara, així que encara podré veure un post amb una cartulina 100.000 kms!!
Ricard, a seguir!!!
Si segueixo amb l'actual mitjana de kms. faré els 100.000 amb 80 anys!!!!!!
I tu quants en portes ?
Sóc tot un pro, porto la càmera i un petit trespeus.
Sóc el de groc amb uns quants anys menys.
Amb aquesta mitjana arribaré als 100.000 amb 80 anys. Serà possible ?
I tu quants en portes ?
Ricard, vols dir que no vas néixer amb barba? :-)
La veritàt és que podríes haver sigut qualsevol dels tres, o cap jeje.
Ja veig que ets el teu propi càmera...
Mai m'ha importat els kilòmetres totals, però potser aquest cap de setmana ho miro.. Però segur que no arribo ni a la meitat!
Doncs no ho sé en total, no m'agradava apuntar-ho, m'obligo a fer-ho des del 2007: poc més de 10.000 kms
Ricard,
Moltes felicitats per la fita aconseguida... com sempre, el més important han estat les vivències que acompanyen aquests números. Per molts anys i molts quilòmetres!
Tens raó Joel. El número rodó és una simple anècdota. Realment puc dic que m'ho he passat molt bé corrent tots aquests anys. He conegut molta gent, he conegut molts paisatges i racons i m'he conegut més a mi mateix.
Publica un comentari a l'entrada