dimarts, 30 d’octubre de 2018

Més de 5 hores sota la pluja.


Dissabte 27 d’octubre
Rogaine les tres Valls
5-49-33, 93 punts 15 fites 21 km. 677 metres de desnivell positiu

He passat gran part de la setmana pendent de la previsió meteorològica. Havia de ploure tot el dia i baixarien les temperatures. No era el millor per passar-se 9 hores cercant fites. Sembla que la història ens persegueix. Aquesta va ser la rogaine en la que vam debutar com equip i també ho vam fer sota una pluja persistent. Des d’aleshores han passat 6 anys i portem 22 rogaines a les nostres cames fent equip amb grans resultats dins de la nostra categoria de Superveterans (majors de 55 anys) i amb un munt de curses de les que mantenim molt bon record.

Ens resignen a passar-nos una bona estona sota la pluja. A la sortida comprovem que no tenim cap equip rival en la nostra categoria. Amb tot sortim amb ganes de gaudir del nostre esport. Com sempre el primer que estudiem és per on arribàrem. Veiem diferents possibilitats que ens agraden per la zona Oest del mapa i que seran amb tendència a baixar. Planifiquem una sortida força planera i més aviat en baixada en direcció a Les Planes d’Hostoles on veiem unes quantes fites força fàcils.

Plou poc i al principi ens ho prenem bé. No tenim massa ganes de posar-nos a córrer i anem caminant. Només quan la baixada és franca ens deixem anar i trotem una mica. Passem del “singing in the rain” al “running in the rain”, encara que avui més aviat és “walking in the rain”. Tanquem les dues primeres hores de rogaine sense haver fet gairebé desnivell i amb 6 fites al sac i 35 punts. A partir ‘aquí comencen les primeres pujades fortes. Ens enfilem fins on lloc on hi ha una creu i una fita de 8 punts i des d’on hi deu haver molt bones vistes, però la boira ens impedeix veure res. Baixem i tornem a pujar ara per agafar 9 punts que estan a les runes del castell d’Hostoles, en concret al costat del que havia estat una cisterna. A la tercera hora hem pinçat tres fites més i sumat 21 punts.

Baixem per un camí en una zona molt rocosa i on trobem una corda per ajudar-nos a baixar. La 44 està a la part de baix d’un tallat. Ens hi apropem, però no acabem de trobar la manera d’atacar-la i la deixem estar. Seguim el nostre camí cap la 75. Està en un arbre, al final d’una zona de rocam. Se’ns acaba la zona de rocam i entrem al bosc i no l’hem vista. Tornem enrere i la trobem. Està en el podríem qualificar d’un mini-arbre. Tal com estava dibuixat al mapa esperàvem un arbre gran. Entre pitos i flautes aquesta fita ens ha costat 41 minuts, i tanquem aquesta quarta hora amb tant sols 7 punts.

Pugem per una zona semi-oberta seguint una línia elèctrica. Un cop en el corriol, identifiquem la zona com un lloc on en l’edició de l’any passat vam tenir dubtes. Aleshores anàvem de baixada i a contrarellotge per no penalitzar. Ens ajuda recordar-ho. Tal com està el terreny avui és molt millor anar de pujada. La fita està molt propera al lloc on estava l’any passat.  

Tornem a estar a la part alta i ara les vistes són fantasmagòriques, però una mica millor que abans.


No ha parat de ploure en tota l’estona i la temperatura va baixant. El corriol en el que estem ens mena directa a la 64, la següent fita. Estem agafant fred i no gaudim de la rogaine. Estem gairebé a meitat de la competició i comencem a pensar en deixar-ho estar per avui. Seguim endavant. La 72 ens fa voltar una mica més del compte. No ens quadra gens amb la descripció del control (dalt d’un tallat). No veiem el tallat per en lloc. Abandonem la intenció inicial de pujar fins la 70 i decidim anar ja de tornada.

Agafem 4 punts més de la 40. Amb aquesta han estat 4 fites i 26 punts en la cinquena hora. Ja decidits a donar per acabada la cursa de camí a la 80, ens tornem a despitar en una zona on l’any passat també vam tenir problemes. Acabem sortint a la pista, ens oblidem de les fites i trotem en direcció a l’arribada per entrar en calor. Haver alentit la marxa en la cerca de la 80 ens ha fet agafar fred. Malgrat córrer no aconseguim entrar en calor. Anem molls fins el moll de l’os. Acabem amb gairebé 6 hores i 93 punts.

Amb la dutxa d’aigua calenta ens refem del fred passat al llarg de la jornada. Mengem una mica i cap a casa. Ja que no participarem en la rogaine de Serra de Cavallera, donem per tancada la temporada 2018 de rogaine amb una bona collita: guanyadors de la categoria en Copa Catalana i campions de Catalunya i d’Espanya. Tot s’ha de dir que ha estat una temporada amb molta poca competència d’equips en la nostra categoria.

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Enhorabona novament Ricard... i quina tortura estar-ne 6 hores cercant fites amb la pluja i la boira!! També és mala sort.. tot i que a finals d'octubre és fàcil que pugui passar això.

(tot i que el divendres 26 encara tenia posat l'aire condicionat a la feina.. poques hores abans)

Ricard Masferrer ha dit...

Va ser una llàstima el temps, ja que el lloc prometia una bona jornada de Rogaine, però amb el temps no es pot fer res.