dimarts, 9 d’octubre de 2018

Olivella, una cursa entre records i margallons


Cursa del Margalló
13,1 km. 1-22-56 a 6-19 per km. 202 metres de desnivell positiu
137 de 177 arribats (77%) i 17è de 23 màsters arribats

La cursa de fons del Margalló va ser una de les meves clàssiques a les primaveres de finals dels anys 90, quan a poc a poc començava a deixar l’asfalt i m’inclinava per curses de muntanya. Encara estàvem molt lluny del actual boom del trail. Revisant les meves anotacions he vist que hi vaig participar en 4 edicions: 1996, 1997, 1999 i 2001.

Aleshores la cursa era de 18 km i sortia del petit nucli d’Olivella. M’agradava el lloc, la cursa i l’ambient. Els primers anys transcorria per pistes forestals, però en la darrera edició que vaig córrer una gran part del recorregut ja estava asfaltat. Aleshores s’iniciava en baixada, i la part més dura era en la darrera part de la cursa amb unes quantes pujades que feien serrar les dents si no les volies pujar caminant, fet que només vaig assolir en les meves dues darreres participacions. El meu millor temps va ser el 1999 amb 1-25-04, en plena preparació per la mítica marató de l’Aneto. També recordo que en l’edició del 96, les dutxes eren al carrer, unes simples manegues que sortien de la mateixa Casa de la Vila. Ens dutxàvem a la vista de tothom, evidentment amb aigua freda.

Han passat els anys i m’ha vingut de gust tornar a Olivella. Tot ha canviat molt. A hores d’ara la sortida és des d’un camp de futbol amb gespa artificial, amb vestidors i dutxes. A la sortida amb retrobo amb l’incombustible Vicent que segueix al peu del canó i diumenge sí, diumenge també participa en curses populars arreu del territori. Hi ha dues distàncies, 30 i 14 km. He optat per la de 14. No estic per córrer distàncies massa llargues. Sense cap tipus de pressió em marco com objectiu entre 1-25 i 1-30. Surto al darrera com faig últimament.

Després d’una curta i lleugera baixada, planegem una bona estona per diferents pistes forestals abans d’anar pujant. En cap moment les pujades són massa pronunciades i puc anar corrent sense massa esforç. En alguns moments, augmenta el desnivell i alguns es posen a caminar, però jo continuo mantenint un trot constant. Passo el km. 7 amb una mica més de 45-30. Per tant vaig al ritme previst inicialment, al voltant de 6-30. Baixem per una pista que recordo molt bé que en les primeres edicions fèiem en sentit contrari, i tornem a pujar el que serà la darrera pujada forta de la cursa. A partir d’aquí ja és tot més o menys avall.
Passem pel petit nucli d’Olivella, d’on sortien les primeres edicions de la cursa. Ens desvien per un divertit corriol de baixada que ens situa al costat de la carretera. A partir d’aquí agafem un corriol molt agradable i bonic que transcórrer paral·lel a la carretera. Agafo un bon ritme que aconsegueixo mantenir fins creuar la línia d’arribada. Al final han estat només 13 km. Acabo satisfet tant del temps assolit com de les sensacions al llarg de la cursa.
I per seguir la tradició a l’arribada en espera un bon entrepà de botifarra. M’ha agradat aquest nou recorregut. A part de les curses d’orientació, ben aviat m’espera una nova edició del Farell, un lloc al que no puc faltar.

4 comentaris:

Vicenç Sole Sanchez ha dit...

Va ser un bon matí de Diumenge, totalment d'acord amb tu el recorregut actual es molt agradable, ara tenim dutxes, però l'aigua, potser per recordar l'historia era freda :-) .

Ricard Masferrer ha dit...

Em va agradar poder-te saludar, després de tant de temps. D'acord, l'aigua era freda, però no tant com fa uns anys. El meu record era de que era gelada.

Dioni Tulipán ha dit...

Doncs sí... enhorabona per la cursa! Tothom sempre m'ha parlat bé d'aquesta cursa, però mai he fet un lloc al calendari! Sort també a la cursa del Farell

Ricard Masferrer ha dit...

Havia estat una de les clàssiques del calendari de curses. Organitzem també una caminada i una cursa més llarga de 30 km.
Al Farell, aniré a complir amb la tradició.