Cursa 10 km. Sant
Quirze, memorial David Rovira 15ª edició
1-00-49 a 6-01 x km. 191 de 229 classificats 12 de la
categoria de 17 classificats.
Ja porto força edicions d’aquesta cursa. Ho facilita el seu preu, la seva
bona organització i el fet que està molt a prop de casa.
Surto trotant de casa, recullo el pitrall i em preparo per sortir des de
darrera de tot com ja s’està convertint en la meva costum.
D’entrada tinc per objectiu baixar de l’hora, però ja en l’escalfament he
notat unes molèsties al bessó esquerra. Van aparèixer en l’entrenament del
passat dilluns i malgrat haver descansar veig que no han desaparegut. Surto
prudent i amb calma, a veure com vam els primers quilòmetres. Em mantinc un
parell de segons per sota de 6 el quilòmetre, però no vaig del tot còmode. Tinc
a la vista la llebre de l’hora. Aprofito el tercer quilòmetre en baixada per
atrapar-la i avançar-la. Començo a pensar que baixar de l’hora serà possible.
Però la primera pujadeta em posa a lloc. Noto el petit dolor al bessó i
redueixo el ritme. M’avança la llebre i la mantinc a prop fins acabar la
primera volta amb 30-11.
En els dos primers quilòmetres de la segon volta vaig molt més lent que a
la primera i la llebre es va allunyant. A partir del tercer recupero terreny i
em trobo millor, però ja està massa lluny. Finalment 60-49, per tant, una
segona volta en 30-38. Força satisfet donades les circumstàncies i amb el
convenciment que sense molèsties hauria baixat de l’hora sense problemes. Hauré
de solucionar el que li passa a quest bessó abans de seguir entrenant. Tocarà
passar pel mecànic a fer les reparacions adients.
Un cop acabada la cursa, birra i entrepà de botifarra com cal, mentre xerro amb els vells companys de curses d’asfalt als que veig ben poc darrerament. I cap a casa caminant amb tranquil·litat.
2 comentaris:
I amb la gorra vermella!!!
Llàstima del bessó... i això que tu no ets de lesionar-te gaire!
Sempre va bé agafar una mica de ritme per sentir-te més ràpid.
A seguir!
Segueixo fidel a la gorra vermella de la primera lliga Championchip. Algun dia hauré de comptar quantes curses porta aquesta gorra. M'agrada córrer alguna d'asfalt de tant en tant.
Publica un comentari a l'entrada