10 minuts menys!!!

 

16ª cursa de La Campana

14,7 km. 1-57-21  7-59 x km. 461 metres de desnivell positiu

260 de 303 classificats i 6è de 7 classificats en màster masculí

L’any passat vaig fer el meu debut en aquesta cursa que ja fa una bona colla d’anys que organitza Corredors.cat. Em va agradar i la vaig gaudir, però em vaig quedar amb un mal regust de boca per no poder baixar de les dues hores. Aquest any hi torno coneixent molt millor el recorregut i amb referències de temps que m’han de permetre gestionar millor la cursa. L’any passat vaig fer 2-07-35. Baixar més de 7 minuts no serà tasca fàcil, però estic convençut que és possible.

Arribo amb temps suficient per sortir a la foto de  l’equip pastanaga de corredors.cat. Puc saludar a companys de curses que feia temps que no veia, escalfo una mica i em preparo per la sortida, al so de la campana quan toca les 9 en punt.

Surto des del darrera i aprofito el primer quilòmetre de baixada per anar a bon ritme abans no vingui la primera pujada. Superada aquesta em torno a posar en mode baixada. S’han d’aprofitar aquests moments. Al km. 3 tinc la meva primera referència. Ja he escurçat 1 minut respecte a l’any passat.

Em trobo bé i segueixo marcant un bon ritme el quilòmetre que resta de baixada. Passem el km. 4 i entrem en una riera ja en lleugera pujada i a partir d’aquí la major part del desnivell serà de pujada amb més o menys pendents i amb alguns trams de corriols estrets força planers. En un corriol en pujada amb roques difícil de superar avanço a un discapacitat visual i els seus guies. Em sembla increïble que es puguin moure per aquest terreny tan complicat.

Tot i està atent al terra vaig patir una bona caiguda a prop d'aquí.
Foto de Guineu-I.Roumens

Poc abans d’arribar al km. 6 vaig per terra en un petit corriol. Una arrel que no he vist ha provocat la caiguda. Sort que m’he pogut agafar a un arbre per no rebre pitjors conseqüències. Un parell de noies que anaven al meu darrera m’ajuden a aixecar-me i pregunten pel meu estat. No ha estat res i puc seguir la cursa.

Malgrat l’entrebanc passo el km 7 amb 52-18, quan l’any passat ho havia fet amb 55-40. Gairebé 3 minuts i mig. Segueixo guanyant temps i això em dona forces per seguir endavant a bon ritme. Arribo al km. 9. Al cap tinc present que estic a la pista on hi ha unes bones pujades. Les recordo de l’any passat, però no recordava quantes. Ara ja sé per la propera edició que són tres les pujades. La més forta i llarga, la primera. Les altres dues també són dures, però són més curtes.

Superat el que alguns anomenen les tres maries, ja tot és més o menys baixada fins el darrer tram ja al poble. Aprofito la pista, primer i després el corriol corrible per anar el més ràpid possible. Hi ha zones en les que cal anar amb compte. En una d’aquestes torno a avançar al discapacitat visual i els seus guies que tenen que controlar molt com superen aquestes dificultats. En les zones més corribles va molt més de pressa que jo i m’havia avançat. Ho tornarà a fer en la pista que ja ens porta al poble.

Ja fa una estona que tinc clar que assoliré el meu objectiu de baixar de les dues hores i que ho faré amb escreix. Passat el km. 14 comença la pujada fins al final. No em relaxo i segueixo apressant el pas tot el que puc per assolir el millor temps possible. Al final he aturat el crono en 1-57-21, 10 minuts menys que l’any passat. Estic molt content.

Amb aquesta cursa tanco un triplet de curses que ja vaig fer la temporada passada, però aquest any amb millor sensacions i millors temps. No defujo de repetir l’experiència i tornar-les a fer el proper any. Totes tres (Memorial David Rovira a Sant Quirze, Memorial Ramon Oliu a Cantonigrós, i aquesta de la Campana) m’agraden.