Camí dels Enginyers

 

25,3 km. 9 hores 39 minuts 1320 metres de desnivell positiu

Malgrat haver voltat molt per aquesta zona, mai havia passat pel camí dels Enginyers. Així que ja tocava. Com que sé que és una excursió llarga, poc després de les 8 començo a caminar des de l’aparcament de l’estació de Queralbs. Fa fresqueta i enfilo pel camí vell en direcció a Núria. Allà lluny tinc el Torreneules que avui flanquejaré a mitja alçada.

El camí vell de Queralbs a Núria és un camí tradicional. Fa segles que l’home puja i baixa per aquest camí. És un camí que es conserva empedrat al llarg de molts dels seus trams. També podem observar desaigües construïts amb la mateixa tècnica per tal d’evitar que aigua malmeti el camí. Malgrat el fort desnivell que cal superar és un camí de bon fer, ja que és va guanyat alçada de manera progressiva.

Porto una hora de camí i creuo el pont de Cremal. Just a l’altra banda del pont i mentre vaig pujant em trobo gerds al voral de camí. Són petits, però estan dolços. Només entrar a la part més estreta de les gorges de Núria em topo amb fortes ventades. Avui hi ha previsió de forts vents a l’Empordà i a les Terres de l’Ebre, però no aquí. Aquest vent augmenta la sensació de fresca, però de moment segueixo amb màniga curta.

De cop i volta entro en una dimensió desconeguda. Els aparells tecnològics que porto s’han tornat bojos. En el Garmin els quilòmetres passen molt ràpidament i malgrat que vaig caminant em marca alguns quilòmetres a 7 minuts. Quelcom què és impossible. Poc després, el mòbil m’avisa que el wikiloc està registrant el meu recorregut en línia recta.

Sembla que un cop acabada la part més estreta de les gorges de Núria tots els paràmetres es normalitzen, i també deixa de fer vent. Ben aviat soc al Mirador de La Riba, porta d’entrada a la Vall de Núria.

Rodejo el llac i m’enfilo pel camí de les creus fins arribar a sota de l’Alberg on està l’inici del camí d’Enginyers. Fins aquí han estat unes 3 hores de camí. Segons diuen aquest camí rep aquest nom perquè era utilitzat pels enginyers que havien de fer una pressa d’aigua a Coma de Vaca, que mai es va arribar a començar.

És un camí planer i agradable amb grans vistes. M’embolcalla el silenci de les muntanyes d’un verd intens i el cel blau tacat de petits núvols. M’acompanya la remor d’un vent lleuger, al mateix temps que l’aigua dels torrents s’escola muntanya avall.

Al coll de les Pedrisses el camí fa un canvi de direcció i obre encara més la visió panoràmica al meu abast. No em puc estar d’aturar-me uns instants per contemplar el gran espectacle que em rodeja. Són gairebé un parell d’hores de camí planer i fàcil que es compliquen en la darrera part amb baixades i pujades constants i abruptes on cal anar en compte. Tinc el Torreneules altiu ben a prop. Penso que sé veure per on vaig passar fa uns anys quan vaig fer la directe al Torreneules des de les gorges del Freser. Ja a casa veure que aleshores vaig passar pel coll de les Pedrisses i des d’allà vaig enfilar amunt.

Passada aquesta zona que és molt més lenta el camí millora i ja davalla en direcció al refugi de Coma de Vaca. Ja feia una estona que tenia ganes d’arribar-hi. Porto 6 hores 45 minuts des de Queralbs. Faig una breu aturada al refugi per menjar-me un entrepà i seguir avall.

Després d’una lleugera pujada, ja tot és baixada fins arribar a l’Alberg de la Farga. Malgrat tenir ganes d’acabar la llarga jornada, vaig fent sense pressa. Em venen al cap les moltes vegades que he passat per aquest camí. A principis dels anys 80 amb els alumnes de 7è d’EGB dels fransciscans quan fèiem les colònies a l’Alberg de la Farga. En la primera edició de la cursa dels Bastiments. La única vegada que he lluït el pitrall nº 1 en una cursa i que va ser una de les curses de muntanya més dures que he fet, quan encara no s’anomenaven trail. Uns anys després la vam repetir amb un grup d’amics. Per aquí també va ser la primera etapa dels refugis del Torb, i no fa pas tant vaig baixar per aquí després de pujar El Balandrau des de El Serrat. Aquell dia temia que em cauria un xàfec a sobre que no va acabar de caure. Amb velles imatges i records vaig baixant fins arribar al cotxe. Ha estat una llarga jornada de més de 9 hores de caminar i de gaudir d’aquest entorn. Un cop acabada l’excursió queda el que sempre resulta més pesat de totes aquestes sortides, la tornada a casa.

Per si algú es planteja fer aquesta excursió es pot dividir mentalment en tres parts, una primera part de pujada fins l’Alberg de Núria, una segona part, encara que llarga, força planera pel camí dels Enginyers, i una tercera part de baixada des de Coma de Vaca fins a Queralbs. Tant Núria com el refugi ofereixen la possibilitat d’aturar-se i fer un mos, i fins i tot, pels que no ho vulguin fer d’una sola tirada, fer nit i seguir al dia següent.