Espàrrecs, farigola i romaní mentre fem camí

 

II Ebregaine a Miravet

22.7 km. 5-46-21  15-16 x km. 798 metres de desnivell positiu,

125 punts, 25 fites 38è de 53 equips classificats i 2n. Ultraveterans

Una nova Rogaine i nou terreny a explorar que d’entrada fa pinta de ser interessant malgrat trobar-se força lluny. El viatge és llarg però paga la pena.

Com moltes altres vegades hem estat pendents de la previsió meteorològica al llarg de la setmana. Ha estat plovent tota la nit, però en el moment d’iniciar els tràmits previs de la cursa ja no plou i el dia s’aixeca prou clar i net. Aquesta és una molt bona notícia ja que sembla que ens lliurarem de mullar-nos.

Amb tot a punt, pugem en direcció al castell de Miravet. L’inici de la cursa és en el seu interior. Ja tenim els mapes i comencem a estudiar-los i a decidir què farem.

Ens marquem una planificació que dividim en tres parts i el que anomenem com la torna. La torna són totes les fites de baixa puntuació que hi ha a prop del poble i que deixem pel final. Calculem que necessitarem una hora per fer-les.

Sortim del castell amb una mica de retard perquè he decidit en el darrer moment que em trec la jaqueta abans de començar. Per tant anem a darrera de tots els equips i podem veure per on s’enfilen a la cerca de la primera fita (44) dalt d’una cresta que ens ofereix una molt bona vista de l’Ebre.

El nostre trepig per estrets corriols humits però no enfangats aixeca la flaire de la farigola i el romaní mentre anem fent camí. Després d’una forta pujada ens sobra la tèrmica i ens aturem un moment. El fotògraf de la cursa està atent i ens atrapa amb la seva càmera.

Ens despistem una mica a la sortida de la 32: res greu, com a molt un parell de minuts. Seguim camí de la 40, un arbre ben solitari i després cap a la 63. El terreny no ens permet anar massa ràpid però anem fent sense problemes cap a dues fites de 7 punts la 74 i la 70, on coincidim amb l’Alberto i l’Adris, els campions del món de Rogaine del 2022 i subcampions del 2023.

Quan estem arribant a la següent fita veiem que ells en surten. No anem tan ràpids com ells, però tampoc ho fem tan malament!

Estem al Sud del mapa i el resseguirem fins sumar dues fites més de força punts, la 82 i la 91 que són tècnicament fàcils. Pensem que tenen aquesta puntuació perquè estan molt allunyades de la resta. De fet arribar a la 91 ens costa gairebé mitja hora. Aquí ens havíem marcat un terç de la nostra planificació i ja portem 2 hores i 18 minuts. Està clar que en algun punt haurem de retallar. Decidim seguir el pla previst fins la 68: 50, 48, 81 i 68. Ja hem superat les 3 hores.

En contra del que ens pensàvem malgrat les pluges d’aquesta nit, no trobem el terreny massa enfangat, ni tampoc masses grans bassals. El que veiem són espàrrecs arreu. En podríem fer un molt bon manat.

Abandonem la idea de fer el bucle 77, 62 i 57 i anem directes a la 80. Per arribar a la 80 ens cal fer un camp a través entre matolls baixos que no ens resulta difícil. Sortir de la fita en direcció a un corriol que ens menarà a la 92 resulta molt més lent, però ho aconseguim.

El corriol és planer. Ressegueix una petita riera seca que ens sorprèn. És un paisatge ben curiós. Arribar a aquesta 92 ens ha costat gairebé mitja hora i ja hem superat les 4 hores.

Simplifiquem el que ens resta de cursa per arribar amb temps a la zona del poble. El que hem anomenat com la torna. Deixem la 55 malgrat que passem a prop. Però fer-la suposa pujar per tornar a baixar. Per la part més plana trotem fins la 47 i la 56.   

Havíem planificat la 67 però també la deixem, ja que és una anada i tornada de pujar i baixar. Falta una hora i ja som a la “torna”. Primer fem totes les fites de la  plana agrícola. Són fites fàcils:: 41, 38, 36, 39. Amb la 34 ens endinsem dins el poble i pugem en direcció al castell per cercar-ne un parell més, la 49, gairebé esborrada al mapa i la 35 dalt d’un turó. Des d’aquí baixem cap el poble pel mateix camí que hem emprat aquest matí per pujar al castell i abans de finalitzar passem per la 37 que està en un bon mirador sobre el riu Ebre.

Com que el que resta és baixada podem entrar a meta corrent sense problemes i amb temps de sobra. Hem gaudit molt del mapa i del terreny que ens ha sorprès gratament. De ben segur que les terres del Sud de Catalunya són un bon terreny per l’orientació i la Rogaine.