45 km. 11 hores 14-41 x km. 1400 metres de desnivell positiu
Per segon any soc el responsable de marcatge de la Llanera Trail.
L’organització d’una cursa implica moltes hores de feina. El que simplement es
limita a córrer i mai ha estat en aquestes tasques organitzatives li costa
d’imaginar-se tot el que implica.
Fa 7 anys vaig participar-hi en la distància marató. En servo un bon
record. Ja l’any passat tenia el propòsit de realitzar tot el recorregut en una
llarga caminada de tot el dia, però finalment no ho vaig fer. D’aquest any no
passa. Havia pensat fer-ho al llarg de les festes nadalenques, però no vaig
trobar el moment. A més a més esperava un dia amb bones temperatures. La
previsió per avui és molt bona i així ha estat.
Faig un bon esmorzar i quan encara no ha començat a clarejar del tot ja
estic en camí. Surto des de casa i a la plaça de les Dones del Textil ja entro
en el recorregut oficial. Com que aquest primer tram és favorable troto una
estona fins arribar a la primera pujada a l’altra banda del riu Ripoll. Em
serveix per entrar en calor.
Poc abans d’arribar a Togores, una guineu em mira estranyada. Ràpidament
dona mitja volta i marxa corrent. A Togores puc contemplar una bona sortida del
sol.
Aprofito tots els trams favorables per trotar una mica, però faig la major
part del recorregut caminant a un bon pas. Una gran part de La Llanera és per
corriols. S’agafa la pista a un parell de quilòmetres abans d’arribar a
Castellar. Allà m’aturo per fer un bon esmorzar abans de continuar.
A partir d’aquí comença el tram més dur del recorregut. Sortint de
Castellar s’agafa un corriol que puja fort fins assolir la part més alta de la
Serra de Pinós. A continuació toca tornar a baixar per pujar de nou. No s’acaba
aquí aquest sector. Enllaça amb una nova baixada i una nova pujada que et deixa
molt a prop del Puig de la Creu. Però el recorregut dona una volta que es fa
força llarga si no es coneix fins assolir el Puig de la Creu, punt culminant de
la Llanera. L’arribada encara queda molt lluny.
La baixada fins a Castellar és vertiginosa i cal anar amb compte en alguns
trams, si es pretén fer ràpid. Avui com que vaig caminant no hi ha cap
problema. Aquesta baixada passa pel costat d’algunes barraques de pedra seca
que s’han restaurat fa poc.
Ja a Castellar, aprofito per menjar-me la meva barreta energètica de pernil
habitual. La major part del que resta és terreny favorable i va per pista, tret
d’alguns trams per corriols. Malgrat que permet trotar, decideixo seguir
caminant a bon pas. I així, a poc a poc, van passant els quilòmetres i em vaig
apropant al final.
Poc abans d’arribar a Sabadell puc contemplar una bona posta de sol, i també la lluna gairebé plena entre les branques dels arbres.
Entro
a la ciutat que ja fosqueja. A pocs metres de casa hi ha una xurreria oberta i em
deixo portar per la temptació dels xurros. Seran el meu berenar després d’una
bona dutxa.
Ara a esperar el cap de setmana de La Llanera que em tocarà marcar el
recorregut juntament amb l’equip de marcatge d’aquesta edició.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada