diumenge, 23 d’octubre de 2005

Cursa d'orientació a Tagamanent

Aquesta ha estat la meva cinquena cursa d’orientació i l’experiència acumulada en les anteriors ha estat útil per no cometre errades d’orientació d’aquelles que costen molts minuts i donen molt males sensacions allà perdut amb un mapa i una brúixola a la ma sense saber massa bé on estàs.
Les dues primeres van ser curses d’iniciació. Les vaig trobar fàcil i divertides. A la tercera ja em vaig atrevir a fer la cursa que em tocava per categoria per edat, buscant una mica més de distància i de dificultat. Encara no estava del tot familiaritzat amb els mapes i cercant algunes fites em perdia amb facilitat, sobre tot, quan em posava a córrer.
Havia decidit que avui no correria fins que no tingués molt clar la direcció que tenia que prendre i així ho he fet. El meu objectiu era no perdrem. Valia més la pena anar més a poc a poc però anar segur.
La cursa era sota el cim del Tagamanent en el Pla de la Calma, just al costat de la Masia Bellver. El matí es presentava amenaçat per la pluja, però al final només han caigut quatre gotes mal comptades.
Un cop recollida la documentació m’he dirigit cap al punt de sortida. El recorregut que em corresponia per la meva categoria (H45, homes de més de 45 anys) constava de 17 fites amb un desnivell de 140 metres i una distància en línia recta de 6500 metres.
En aquestes curses les sortides es donen individualment. Un cop entres a la camera de sortida pots agafar el mapa i et dirigeixes cap un punt marcat amb un triangle on el primer que cal fer es orientar el mapa i veure quin és el millor camí a seguir per arribar a la primera fita.
La primera fita ha estat fàcil de trobar. Ara la segona. Intento anar-la cercar amb línia recta però veig que el terreny es complica molt i decideixo fer-ho pels camins. Tampoc ha estat difícil. La tercera està al costat d’un camí i es pot córrer amb comoditat. A la vora d’aquesta fita la organització ha deixat unes caixes amb ampolles d’aigua pels participants. La quarta també és fàcil. La cinquena implica una mica més de dificultat. No m’havia orientat del tot bé i quedava una mica més a l’esquerra d’on l’estava buscant.
La sisena suposa la meva primera gran errada del matí. Arribo a un camí que no sé identificar en el mapa. Vinga mirar el mapa, la brúixola i el terreny per tal de trobar algun element que serveixi per orientar-me. Després de donar moltes voltes l’acabo trobant.
La setena i la vuitena, tampoc ofereixen dificultats. Estic gairebé a mitja cursa i porto una hora i 10 minuts. Però en la recerca de la novena ens trobem una bona colla en una zona on creiem que l’hem de trobar i vinga buscar i donar voltes però ningú la troba. Al cap d’una estona i gràcies a un altre orientador que cercava una fita diferent a la nostra ens adonem del lloc on estem. La novena està una mica més a l’oest d’on la buscàvem. Anem tots cap allà fins a trobar-la. A partir d’aquí faré el que resta de recorregut acompanyat.
Ens dirigim cap a la fita 10. De camí tornem a passar per l’avituallament. De la 10 a la 11 passem per un camí que permet córrer. A partir d’aquí ja no tenim més dificultats per anar trobant les diferents fites tot seguint el mapa fins al final i acabant amb 2 hores i 23 minuts.
Comentem com ens ha anat. I tot descansant una estona contemplo el paisatge que es veu des de l’era de la Masia Bellver: el turó de Tagamanent, els cingles del Bertí, el Vallès, la vall del Congost, el massís de Sant Llorenç del Munt.
Tot fent balanç si no arriba ser pels problemes que he tingut amb la 6 i la 9 podia haver fet el recorregut en menys de dues hores. Però malgrat tot estic satisfet. He acabat amb molt més bones sensacions que les anteriors curses.