Aquesta ha estat la meva cinquena cursa d’orientació i
l’experiència acumulada en les anteriors ha estat útil per no cometre errades
d’orientació d’aquelles que costen molts minuts i donen molt males sensacions
allà perdut amb un mapa i una brúixola a la ma sense saber massa bé on
estàs.
Les dues primeres van ser curses d’iniciació. Les vaig trobar
fàcil i divertides. A la tercera ja em vaig atrevir a fer la cursa que em tocava
per categoria per edat, buscant una mica més de distància i de dificultat.
Encara no estava del tot familiaritzat amb els mapes i cercant algunes fites em
perdia amb facilitat, sobre tot, quan em posava a córrer.
Havia decidit que avui no correria fins que no tingués molt
clar la direcció que tenia que prendre i així ho he fet. El meu objectiu era no
perdrem. Valia més la pena anar més a poc a poc però anar segur.
La cursa era sota el cim del Tagamanent en el Pla de la Calma,
just al costat de la Masia Bellver. El matí es presentava amenaçat per la pluja,
però al final només han caigut quatre gotes mal comptades.
Un cop recollida la documentació m’he dirigit cap al punt de
sortida. El recorregut que em corresponia per la meva categoria (H45, homes de
més de 45 anys) constava de 17 fites amb un desnivell de 140 metres i una
distància en línia recta de 6500 metres.
En aquestes curses les sortides es donen individualment. Un cop
entres a la camera de sortida pots agafar el mapa i et dirigeixes cap un punt
marcat amb un triangle on el primer que cal fer es orientar el mapa i veure quin
és el millor camí a seguir per arribar a la primera fita.
La primera fita ha estat fàcil de trobar. Ara la segona.
Intento anar-la cercar amb línia recta però veig que el terreny es complica molt
i decideixo fer-ho pels camins. Tampoc ha estat difícil. La tercera està al
costat d’un camí i es pot córrer amb comoditat. A la vora d’aquesta fita la
organització ha deixat unes caixes amb ampolles d’aigua pels participants. La
quarta també és fàcil. La cinquena implica una mica més de dificultat. No
m’havia orientat del tot bé i quedava una mica més a l’esquerra d’on l’estava
buscant.
La sisena suposa la meva primera gran errada del matí. Arribo a
un camí que no sé identificar en el mapa. Vinga mirar el mapa, la brúixola i el
terreny per tal de trobar algun element que serveixi per orientar-me. Després de
donar moltes voltes l’acabo trobant.
La setena i la vuitena, tampoc ofereixen dificultats. Estic
gairebé a mitja cursa i porto una hora i 10 minuts. Però en la recerca de la
novena ens trobem una bona colla en una zona on creiem que l’hem de trobar i
vinga buscar i donar voltes però ningú la troba. Al cap d’una estona i gràcies a
un altre orientador que cercava una fita diferent a la nostra ens adonem del
lloc on estem. La novena està una mica més a l’oest d’on la buscàvem. Anem tots
cap allà fins a trobar-la. A partir d’aquí faré el que resta de recorregut
acompanyat.
Ens dirigim cap a la fita 10. De camí tornem a passar per
l’avituallament. De la 10 a la 11 passem per un camí que permet córrer. A partir
d’aquí ja no tenim més dificultats per anar trobant les diferents fites tot
seguint el mapa fins al final i acabant amb 2 hores i 23 minuts.
Comentem com ens ha anat. I tot descansant una estona contemplo
el paisatge que es veu des de l’era de la Masia Bellver: el turó de Tagamanent,
els cingles del Bertí, el Vallès, la vall del Congost, el massís de Sant Llorenç
del Munt.
Tot fent balanç si no arriba ser pels problemes que he tingut
amb la 6 i la 9 podia haver fet el recorregut en menys de dues hores. Però
malgrat tot estic satisfet. He acabat amb molt més bones sensacions que les
anteriors curses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada