Mitja Marató de Granollers

Aquest matí a Granollers he fet la que era la meva 50 mitja. De les 20 edicions de la mitja de Granollers és la meva 14ª participació. Hi vaig córrer per primera vegada en l’edició de 1991, la que va guanyar un per mi aleshores desconegut Benito Ojeda. D’aquests 14 anys de mitja guardo bons records i també algunes anècdotes. Gairebé sempre ha estat una mitja que m’ha servit per comprovar el meu estat de forma per la cita de la marató de Barcelona del mes de març i enguany no és una excepció.

Després de setmanes d’entrenament el meu objectiu inicial era fer al voltant de 1-35. Des de l’any 2001 que no assolia aquest temps en una mitja. Però els ritmes als que feia pels darrers entrenaments em sentia optimista. Podem qualificar a Granollers com La Mitja amb majúscules, per la seva bona organització, perquè sempre hi ha algun atleta de renom (aquet any ni més ni menys que Haile Gebrselasie amb la millor marca del món en la distància, i un dels grans atletes de la història) i més de 6000 inscrits.

He arribat al voltant de les 9 i la cursa no començava fins a les 10.30. Tenia temps per tot, però en una cursa tan multitudinària no et pots refiar d’arribar amb el temps just. Primer de tot recollir el pitrall i el regal, saludar a coneguts tota l’estona, canviar-se, deixar la bossa i fer una mica d’escalfament. Fa un molt bon dia per córrer, diria que tenim la temperatura ideal.

Ja és hora de col·locar-se per la sortida. Surten primer els patinadors, després els atletes amb cadira de rodes i finalment nosaltres sota una pluja de paperets de colors com cada any. Enfilo els primers km. al ritme que tenia previst per l’anada en direcció a La Garriga (4-40). Al voltant del quilòmetre 3 m’atrapa un company de curses amb qui feia molt de temps que no coincidia, en Joan Sibill de Girona. Tinc molts bons records de les curses que he fet amb ell com són la marató de l’Aneto i la que encara és la meva millor marca en mitja a Gavà 2000 (1-29-32). Correm junts i anem xerrant dels vells temps. Seguim a bon ritme i veiem que ja tornen els primers. Com corren!

Arribem a la Garriga. Passem pel km. 10 amb 46-30. S’ha acabat la part més dura, la tornada cap a Granollers pica avall. Ens atrapa en Pere Rodríguez un altre vell company, aquest de les terres tarragonines. Anem junts una estona, però el Pere aviat ens deixa. Al qm. 16 veig la possibilitat, fins i tot, de baixar de 1-35, en Joan va fort i marxa. Segueixo mantenint el ritme entre 4-20 i 4-25, tot apropant-me a l’arribada. Finalment són 1-34-10

Recullo la bossa del corredor, aigua i brou, una bona dutxa i un massatge i cap a casa. Tots els companys amb els que puc parlar estan molt contents de com els hi anat ha estat una molt bona matinal atlètica. He mirat la història dels meus registres i és la meva 14ª millor marca de les 50 mitges maratons que he fet i la meva millor 6ª marca de les 14 mitges que he corregut a Granollers. Segurament l’any que ve hi tornaré.

I ara a seguir entrenant fort per la marató de Barcelona del 26 de març. Ja tan sols resten 7 setmanes.