diumenge, 26 de febrer de 2006

Cursa de Muntanya de la Vall del Congost

Avui tot i ser diumenge ha tocat matinar, la sortida era a les 8, i abans de marxar de casa calia esmorzar una mica, ja que la cursa seria llarga.
He arribat a Aiguafreda al voltant de les 7.30, amb temps per recollir el pitrall, xerrar una estona amb els companys i amics. Érem una bona colla ! Estirar una mica i tot a punt. Ja sortim. Tenim 29 km. de muntanya pel davant. Estem al darrera de tot. Una volta pels carrers d’Aiguafreda i cap amunt. En el primer corriol topem amb el primer tap de cursa. S’enfila de valent i hem d’anar un darrera l’altre i ens hem d’aturar una estona per poder fer la fila. És el mateix que passa a la carretera quan es redueixen el nombre de carrils.
Pateixo per perdre el xip. No seria la primera vegada que em passi amb les Salomon. Com que no el necessitaré fins a l’arribada, m’aturo, me’l trec i el poso a la butxaca de les malles. S’acaba la primera pujada i amb el Josep i el Toti fem una baixada a sac gaudint d’allò més. Arribem a la riera de l’Avençó. Primer avituallament abans de passar a l’altra banda i enfilar el tros de pujada amb major desnivell. Evidentment toca anar a peu. Al cap de poc agafem el GR5 camí del Tagamanent, on podem córrer de tant en tant.
Al peu del Tagamanent trobem a l’Esteve i al Massaguer en el segon avituallament i mentre bevem aigua i fem algun mos ens reagrupem tota una colla de coneguts (Luigi, Aire, Toti, Joseps, Alf) abans d’enfilar el darrer desnivell fins al cim. En la pujada ens immortalitza el Christian, i ens dóna ànims per la baixada. Ja porto 1-40 de cursa.
I ara a tornar gaudir de la velocitat baixant. Paga la pena l’esforç de les pujades per poder fer el boig en aquests corriols. Magnífiques sensacions i senyalització perfecta, amb voluntaris a totes les cruïlles on pot haver risc de perdre’s o de fer-se mal, per les dificultats del terreny.
Ja som al Figaro, passem l’autovia per sota i el riu Congost en aigua gairebé fins el genoll. Amb l’ajuda d’unes cordes agafem el camí que ens porta fins al Sot del Bac. Comença a ploure. En aquest inici de la pujada a La Trona encara es pot trotar. Començo a notar les cames carregades. Ja porto més de 2-15 i no hem parat de pujar i baixar. El Sot del Bac entre la boira està magnífic. Continuo bevent aigua i taronges en els avituallaments. Ara tenim el que podem dir una milla en pujada fins arribar a La Trona. Deixa de ploure. Aquest camí el vaig fer l’any passat, però de baixada. Córrer no és possible i agafo un bon pas per no perdre massa temps. A poc d’arribar a dalt les vistes són magnífiques.
Arribo a dalt La Trona amb 3 hores justes, ara ja només queda la baixada fins a Aiguafreda. Prenc unes galetes, un plàtan i una Voll-Damm per recuperar forces abans de continuar. Amb aquesta aturada ens reagrupem altra vegada amb alguns companys. Després de l’esforç continuat d’avui ara comença el test per la marató de Barcelona d’aquí a un mes. Estic cansat, però he d’aconseguir córrer a un bon ritme fins el final per comprovar com estic de forces.
Torna a ploure amb força i tinc molt de fred. El camí en lleugera baixada passa pel costat dels cingles, un lloc privilegiat. Ja es veu Aiguafreda allà al fons entre la boira. Les sensacions són bones i el ritme bo. En l’avituallament del km. 25 no agafo res i s’inicia la baixada final fins al poble, primer per una pista forestal i després pel corriol de la Matagalls-Montserrat. Vaig avançant gent, fins i tot, un cop ja a Aiguafreda encara avanço a alguns corredors. Acabo amb 3-41-27.
Parlo amb els amics organitzadors (Abuelo, Massaguer, Esteve), i amb els que van arribant, mentre menjo un bon entrepà de botifarra i recullo una bossa de regals ben farcida. Llàstima que no he tingut sort en el sorteig de material. Torno a agafar fred i vaig a dutxar-me i a rebre un massatge.
Guardaré un molt bon record d’aquesta cursa a la meva memòria.
Aquesta setmana he sumat 85 km., la setmana passada van ser 89 km. Ja he fet les dues setmanes de més volum de kilòmetres en la meva preparació de la Marató de Barcelona, i avui he fet la meva darrera cursa abans del 26 de març.
Comença el compte enrere. Ha estat un bon entrenament pensant en la sempre duresa dels darrers kilòmetres de la Marató quan supero les tres hores de cursa. Aquell és el moment que sempre ha estat el més difícil. Espero que el que he fet avui serveix per aguantar amb força els darrers km.