Em
desperto i miro el rellotge, gairebé les nou! Què tard! Volíem sortir a
les 8! En una revolada ja som al carrer caminant pels carrers de Sant
Feliu de Pallerols. De cop i volta recordo que tinc el rellotge a l’hora
antiga. Per tant són les 8 i poc. Anem bé de temps. Quin ensurt!
Aviat
abandonem el poble. Tot és en un lleuger descens i molt agradable. El
camí és ample i està rodejat d’arbres tardorencs. Deixem a la nostra
dreta el corriol que ens menaria al Castell d’Hostoles i ens dirigim cap
a Les Planes. Veiem el poble davant nostre però el camí s’allunya sense
entrar al poble. Dubtem de si arribarem a passar-hi i revisem la guia.
Anem bé. El camí fa una corba molt amplia que ens condueix a l’altra
banda de Les Planes.
Ens
aturem en un bar abans de creuar la carretera i esmorzem. Continuem per
entre arbres amb tots els colors de la tardor i travessem diferents
ponts fins arribar al que havia estat el Baixador de la Font Picant amb
una escalinata que antigament portava a un hotel ja desaparegut. En el
seu lloc hi ha una planta embotelladora d’aigua. El camí continua sent
encantador fins arribar a Amer.
A
la sortida del poble i després de deixar el que era l’antic camí del
carrilet desaparegut sota l’asfalt d’algun carrer ens topem amb una
pujada seguida d’una forta baixada. Travessem la carretera i després el
riu Ter abans d’arribar a l’estació del Pasteral. Ara agafem un tros de
camí recte per entre camps de conreu. El camí se’ns comença a fer llarg i
pesat i sembla que Anglès es més lluny que no havíem previst. Comença a
ser tard per trobar un lloc per dinar i en el poble de La Cellera de
Ter dubtem de cercar un lloc per dinar i seguir després.
Preguntem
a la parada d’autobús on hi ha tres nois asseguts i ens informem que
Anglès està allà mateix. Entomem el darrer tram de l’etapa d’avui també
recta.
Un cop a Anglès aviat trobem la Fonda Tarrés on aconseguim habitació i encara hi som a temps per dinar.
A
la tarda donem un tomb pel poble, sobre tot, per la part antiga i
admirem algunes de les seves cases, amb façanes i finestres d’altres
temps. Però aviat es fa fosc i ja deixa de ser agradable passejar pels
carrers i ens refugiem en un bar fins gairebé l’hora de sopar.
Abans de sopar tornem a fer un vol pels carrers deserts i foscos i així agafar una mica de gana i ben aviat anem cap a dormir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada