dilluns, 7 de juliol de 2008

Una nova experiència

Aquesta temporada l'estic dedicant a les curses d'orientació i aquest cap de setmana he volgut provar una modalitat nova per mi. Es tractava del que s'anomena raid-orientació. Normalment són curses en parella de dos dies per muntanya i en règim d'autosuficiència. No havia trobat company per fer-la i després de llegir que s'oferia la possibilitat de fer-ho sol i en un sol dia em vaig decidir a provar.
La sortida i arribada era al petit poble de Sant Julià de Cerdanyola a la comarca del Berguedà i tota la cursa transcorria per la Serra de Catllaràs. Només arribar al poble cauen gotes, mal auguri per començar. La previsió meteorològica era de pluja per la tarda. Sense massa a pensar ja estic a punt, amb l'enorme mapa a les meves mans i 21 Km., 30 fites i 2000 metres de desnivell per endavant i 6 hores per acabar-la.



Sortia amb l'ànim de gaudir de la experiència i passar-ho molt bé. Faig un càlcul mental i si vull arribar dins de control són 5 fites per hora. Aquest és el meu primer objectiu. Trobar les fites no suposa cap problema, els recorreguts són evidents, encara que entre fita i fita hi ha més distància que a les curses habituals i no paro de pujar en cap moment. Aprofito per anar prenent algunes fotos amb trípode i tot. 

 

Passo la fita 5 amb 58 minuts i poc després es posa a plovisquejar. De la 6 a la 8 gaudeixo d'una estona de baixada, primer de tot molt vertical, i després ja més lleugera. En aquests primers de moments de cursa em vaig trobat amb alguns orientadors, alguns d'ells van en parella. Camí cap a la 9 faig una mica de marrada al cercar el pas d'un torrent, poca cosa, menys de 5 minuts. I ara ja torna la pujada i els esbufecs. Passo la 10 després de veure aigua en una font i ja sense pluja en 2-07. A la meva arribada a la 12 en mig d'un prat magnífic sóc contemplat per un bon grup d'espectadores que em donen ànims amb els seus crits.



Fa un bon sol i l'espectacle de la natura és magnífic. Fa estona que vaig ben sol, amb el meu gran plànol, la brúixola i la tarja de pas.


Una forta pujada em porta a la 13, planejo fins a la 14 i amb una gran baixada pel mig d'un prat m'arribo a la 15. Temps de pas 2-45. Vaig dins de la previsió. Encara em trobo fort. Em prenc un gel, bec aigua i amunt que fa pujada. Estic a prop de la 16, però no l'acabo de veure. Ah! Està aquí. Hi havia passat a la vora i no l'havia vist.
Baixo per la carena i després per un prat arran de bosc fins a l'alçada on decideixo endinsar-me pel bosc per cercar la 17. Està a la part alta d'un tallat després de passar un torrent. Allà està, una magnífica vista. Lleugera pujada en direcció a la 18, però poques forces. Les distàncies entre fites han augmentat i el meu ritme ha disminuït. Des de la 18 hi ha una molt bona vista.



Una pista forestal en baixada m'ha de portar fins a la 19. Torno a portar un bon ritme.
M'aturo un moment per necessitats fisiològiques i deixo el mapa al terra. Segueixo avall, i mentre corro miro el mapa, no ho acabo de veure clar després de voltar una estona cercant la 19 a prop d'unes cases em dono compte que al tornar agafar el mapa del terra l'he canviat d'orientació. Tinc que refer una part del camí i en pujada. Ja porto més de 4 hores. En aquest moment en desmoralitzo i penso en deixar-ho.
Decideixo seguir endavant. La 20 està en baixada, però ja són 4.45. I ara toca pujar de nou. S'ha acabat córrer. La 21 està dins d'un magnífic barranc.


I el camí cap a la 22, situada al mig d'un torrent és llarg i també en pujada, no massa pronunciada però a aquestes alçades tot em sembla molt i molt costerut. Estic camí cap la 23 quan fa ja 6 hores de cursa. Des de la 20 que no he parat de pujar. M'aturo i m'assec a mirar el mapa en calma. Havia de cercar la manera de arribar a l'arribada i deixar l'objectiu de passar per les fites. No m'és fàcil trobar un camí una mica recte. Finalment el veig. 
Tinc un primer tram de pujada, però després ja serà baixada. Decidit. La pujada sembla no acabar-se mai, primer per una pista i després per dret al costat d'un torrent sec, a prop de la fita 25. Estic acompanyat per la piuladissa d'algunes ocells. No és la primera vegada que em passa aquest matí. M'agrada la sensació d'anar sol pel bosc, amb aquest so de la natura de fons. És molt agradable.
Ja soc dalt. Ara toca baixar, per un petit corriol d'aquells que tan m'agraden per córrer sense por. Ho intento, però no sé si el que faig es pot dir córrer, i això que el lloc és magnífic alguns moments al costat d'unes impressionants parets verticals, a prop de la fita 26. No s'acaba mai aquesta baixada. Arribo a una pista, que aviat abandono per un nou corriol. Trobo un trencall que no està en el mapa. M'oriento i agafo l'opció correcte fins la pista, primer de terra i després d'asfalt que m'ha de portar a l'arribada. Puc contemplar la silueta del Pedraforca i La Gallina Pelada allà al fons. Quin plaer, poder trotar per asfalt sense està atent a les pedres!
Finalment arribo després de 7-28-41 de cursa. Tan sols un dels participants ha arribat dins de les 6 hores. Malgrat el cansament ha estat una experiència gratificant i m'han quedat ganes de tornar-ho a provar en properes ocasions.
Ja feia estona que només penso en la piscina. Una bona remullada, una mica de menjar, força beure i cap a casa.
Ja a prop de casa, passat Vacarisses primer i després a l'entrada de Terrassa i en l'autopista de Terrassa a Sabadell em topo amb la gran tempesta. No veia res. Mai en la meva vida m'havia trobat una tempesta així
anant en cotxe. Impressionat.