I arrive at Exeter

Segona jornada de viatge, el matí encara a Bristol, per arribar a la tarda a Exeter on passaré tots aquests dies. 

La primera sensació que tinc respecte a l’ idioma que malgrat que estic lluny d’entendre una conversa que tinguin entre ells, en canvi, sóc capaç de parlar i comunicar més o menys el que vull, així com entendre el que em diuen quan es dirigeixen a mi. En realitat em trobo molt més segur que l’any passat en que els primers dies tenia certes dificultats per seguir una conversa i estava ple d’inseguretats.Avui era dia de missa i les esglésies estaven ben plenes. Però els restaurants i els bars també, sobre tot, a partir de les 12 que ja comencen a dinar. Tots els magatzems petits i grans estan oberts els diumenges, al menys fins a les 4 o 5 de la tarda, però alguns fins més tard. Els petits comerços a no ser que estiguin dins d’un centre comercial en general romanen tancats. El trens també van en retard com a casa nostra, i això que aquí no hi ha les obres de l’AVE, crec. Però ara bé la gestió del retard és molt millor. Tan els informadors de l’andana, com els panells i la megafonia informa de veritat del retard i a més de forma continua. El tren va ple i reparteixen aigua gratuïta per tothom, suposo que per compensar les molèsties.El territori és pla i verd amb moltes terres de cultiu i pel bestiar (bàsicament bens i vaques) entre poble i poble. El lloc on m’allotjo és idíl·lic. Tinc la impressió d’estar al camp i no en una ciutat de 150.000 habitants amb un riu a cinc minuts amb uns espais magnífics tan per passejar com per córrer.