dimecres, 14 d’octubre de 2009

Per què ho fem?

Molts diumenges m'aixeco d'hora i vaig a trescar i a córrer per la muntanya, sol o amb companyia. M'agrada respirar els seus aires, veure els seus paisatges, conèixer llocs nous o repetir camins i llocs que m'agraden. Sentir la meva respiració, les meves petjades i gaudir de la soledat de l'entorn.
Entre setmana si puc també surto alguna estona a córrer a prop de casa, a vegades, en ple hivern amb fred i encara fosc. Aquests dies encara són de bon aprofitar ja que encara hi ha una mica de claror de dia, tot just el moment en que el sol rogent s'aixeca allà lluny entre núvols


Molts es pregunten per què ho fem?, i els diumenges com és que no aprofitem per dormir més estona ?
Simplement ens agrada i ens fa sentir més bé, i amb el temps s'acaba convertint en una necessitat.
De tant en tant quan fa dies que no hi vaig tinc unes ganes irrefrenables de tornar a pujar a La Mola i no ho puc evitar i cerco el moment per fer-ho com aquest darrer diumenge. M'agrada anar-hi aviat per no trobar-me massa gent pel camí. Sempre trobo quelcom nou, un camí, un racó, una llum diferent que la il·lumina. Aquesta és la meva recompensa, el meu premi. El passat diumenge pujava pel clàssic camí des de la Torre de l'Àngel, Can Robert, Can Pobla i planeja una mica fins trobar el camí dels monjos. Just girar i enfilar el camí amunt vaig contemplar aquesta meravella:



Això sol ja justifica haver anat a La Mola aquest diumenge. No necessito res més.