Cantonigròs, un lloc de bon record

Tornar a Cantonigròs em porta bons records. Només hi he estat una vegada. Va ser al juny del 2005, per córrer la primera edició del Memorial Ramon Oliu. Ramon Oliu és un home cabdal en el món de les curses populars. Va ser ell que vivia a Estats Units qui va impulsar les primeres edicions de la Marató de Catalunya.

Un grup de persones vinculades a la Marató de Catalunya van decidir organitzar aquesta cursa, una cursa
diferent i gratuïta en el poble on havia nascut Ramon Oliu. Va ser un dia especial, la cursa era per la tarda i allà ens vam aplegar alguns que fa molts anys que trotem pels camins i carreteres catalanes. També van venir a córrer des del seu país alguns dels fills del Ramon Oliu. Just en el moment de començar una gran tempesta va caure a sobre nostre. Eren 10 km., la major part per camins. A mitja cursa va parar de ploure. Recordo que vaig gaudir molt. Un cop acabada un nebot va interpretar el Cant dels Ocells a la porta de la casa dels Oliu.

Ara hi he tornat per córrer una cursa d'orientació. De nou una cursa de Copa. Té poca història.

Estic 20 minuts per trobar la primera fita. Em consola que no he estat l'únic en cometre aquesta errada, però és evident que tota possibilitat d'assolir un bon resultat s'ha esfumat només començar. Feia temps que no em passava. Era una zona amb molts caminets i no he pres la opció bona i he donat molts tombs per localitzar la fita.

La resta de la cursa ja sense cap pressió m'ha sortit molt bé i he gaudit d'allò més, per un temps final de 1-16-16 per 4300 metres de recorregut, 175 metres de desnivell i 16 fites. Està clar que darrerament no estic del tot fi i que tinc que millorar.