Vall Ferrera

Sembla mentida però mai havia estat a la Vall Ferrera. És una vall ben tancada i a la que s'ha d'anar expressament ja que allà acaba la carretera transitable. Està a prop d'Andorra i rodejada de grans cims. Aquest cop volia conèixer bé la vall i allunyar-me de la gran muntanya, recórrer els seus pobles i els seus rius. Em crida l'atenció que molts dels rius de la zona reben per nom Noguera juntament amb el nom del lloc geogràfic per on passen. A part dels coneguts Noguera Ribagorçana i Pallaresa, n'hi molts més, Cardós, Ferrera, Tor, ...

Estàvem instal·lats al final de la Vall en el poble d'Àreu darrerament conegut per ser el lloc d'on surt la cursa de La Cuita del Sol que s'enfila fins el Monteixo que presideix des de la seva gran alçada tot el que passa per la vall.

Aquesta vall malgrat la seva dificultat d'accés ha estat habitada des de fa molt de temps. De fet a cada petit nucli habitat de la Vall és pot llegir un cartell on posa que Catalunya té 1000 anys, Àreu, o el poble que sigui ja hi era. Tota la vall és un únic municipi (Alins) amb diferents nuclis de població sense arribar als 300 habitants en la seva totalitat. Hi ha moltes cases amb clars signes d'abandó, algunes amb un estat força ruïnós.

Com sempre tots els pobles per petits que siguin compten amb la seva església, algun d'ells fins i tot, dues i també hi ha petites ermites per molts indrets. Què era primer el nucli de població o l'església ? No són com les de la Vall de Boí però també tenen el seu atractiu, però són d'una estètica completament diferent.

Quan arribes a un poble, especialment els més petits et sents observat pels seus habitants. Això va ser especialment així la tarda que ens vam endinsar a la vall de Tor. Un lloc ben allunyat i aïllat de tot. Com va ser que fa més de mil anys un grup d'humans es decidís a viure en un lloc tan inhòspit ?

A l'entrada de la vall hi ha el poble de Tírvia. Com indica el seu nom el poble de les tres valls: Ferrera, Cardós i Burg. Sabia que aquesta zona hi ha moltes restes de la guerra civil i també dels búnquers de la Línia Pirineus, però no sabia res del que havia succeït en aquest petit poble, abandonat pel seu habitants i completament destruït per foc d'artilleria des de Llavorsí i després reconstruït pel govern franquista. Va ser adoptat juntament amb Isona per la Dirección General de Regiones Devastadas. Per quina raó alguns pobles eren adoptats i es tornaven a reconstruir i altres es deixaven completament destruïts tal com havien quedat ? De fet molts dels seus antics habitants mai més hi van tornar. En la visita es poden veure fotos de com va quedar un cop acabada la guerra i com és en l'actualitat.

Ja fora de la Vall Ferrera vam donar un tomb pel “riu Pamano” tractant d'escoltar les seves veus que no vam sentir.

També ens vam arribar fins a les pistes abandonades de Llessui. Segurament algú es va enriquir molt amb la seva construcció i explotació i d'altres es devien arruïnar amb el seu tancament. Moltes vegades es pensa poc les conseqüències d'un possible negoci en el futur i de fet són molts els que acaben en estats d'abandó com aquest. No és la primera vegada que em topo amb llocs abandonats com aquest.