Nous camins

De nou torno al Parc de Sant Llorenç amb l'ànim de seguir cercant nous racons. Deixo el cotxe en el Km. 13 de la carretera del Coll d'Estenalles i agafo un camí que em porta fins la Riera de les Arenes. Avui canvio la zona de la meva activitat exploratòria. Baixo fins la riera i després d'alguns dubtes començo a pujar per un petit corriol a l'esquerra del Sot de la Bota. Travesso el Sot i amb suau pujada arribo fins el coll Prunera.

El camí de la dreta em mena amb pocs minuts al Turó de Coll Prunera, una talaia perfecte per contemplar una bona part del Parc Natural. No fa massa bon dia. Hi ha una mica de boira que alguns moments va tapant i destapant el que m'envolta.

Dono un bon tomb per totes les vessants del Turó i tracto d'identificar els diferents indrets que visualitzo: Turó de Tres Creus o de la Pola, Els Tres jutges, El Morral del Llop, la canal de la Font de l'Hort, El Castellar, La Mata i el Montcau.

Torno enrere fins a la cruïlla i segueixo endavant per la carena per entre un bosc d'alzines. El camí no és gens perdedor. Aviat estic en un roquetar i tinc just al davant el Morral d'en Bens. Segueixo el camí que per l'esquerra voreja tot el Morral fins estar a l'altra banda. En una cruïlla de corriols m'arribo just a sota del tot del Morral. Intueixo que es pot pujar per una canal, però ho deixo per un altre dia.

 

Passat el Morral d'en Bens aviat estic trotant pel Pla dels Ginebrons un corriol ben marcat i que fa de bon córrer, tot deixant a dreta i esquerra diferents camins fins arribar a la Carena del Pagès.

Avanço també a trot per aquest camí que he fet i refet tantes vegades fins arribar a prop del Coll d'Eres. Pel camí puc contemplar un pi recaragolat i el roure de Palau, un arbre ben majestuós.

Poc abans d'arribar al Coll d'Eres cal estar atent i agafo un petit corriol que em porta directa a unes sepultures d'origen visigòtic que ja havia visitat altra vegada. El meu objectiu és seguir per aquest corriol tal com està indicat al mapa. Però com passa a vegades de la continuïtat d'aquest corriol no n'hi ha ni rastre. Bosc a través i guiant-me una mica per les corbes de nivell tracto de seguir fins arribar a unes roques i uns
estimballs. No m'atreveixo a seguir i torno enrere.

De nou agafo el camí de la Carena del Pagès i al poc de deixar les sepultures agafo un corriol a ma dreta que em porta fins a Les Fogaroses. Es fa tard i decideixo emprendre el camí de tornada, no sense abans explorar alguns corriols als que tornaré en un altre ocasió.

Per la tornada baixo pel corriol anomenat el Revolt de la Guineu, i que en suau baixada en alguns moments amb molta pedra solta i per sota del Tap arribo primer a l'esquena d'Ases i després d'una pronunciada giragonsa al Canal de les Teixoneres i el seu Avenç on el camí es fa molt més ample i tou fruït de la catifa de fulles seques.

En pocs minuts ja sóc de nou a la Riera de les Arenes i al cotxe després de gairebé 5 hores. El dia ha començat gris i emboirat, però finalment el sol s'ha anat fent l'amo de la situació i m'ha permès gaudir d'una bona matinal muntanyenca al Parc.