Dimarts passat al matí torno al Parc de Sant Llorenç. M'agrada explorar nous camins. El plan és fer les pujades caminant i trotar suaument als plans i a les baixades.
Deixo el cotxe al punt km. 12.300 de la carretera del coll d'Estenalles, just en una corba on hi ha dos xiprers i un monòlit amb la següent inscripció “Richard Benasco Argemí tormenta et flammas vincere sola fides pot vit VII IX MCMXXXVI.
M'enfilo cap a la font de l'Hort per un petit corriol humit. Ha plogut al llarg de la nit. El contacte amb els matolls i les branques baixes dels arbres em va mullant. Oloro el romaní que està ben ufanós. Passada la font de l'Hort pujo per la canal fins a la carena i passo per sota de Sant Jaume, abans de desviar-me per un petit corriol a l'esquerra de la cisterna per on passa el GR5.
Aquest corriol ben marcat en una lleugera baixada em menarà fins la sesta de la Foréstega, un paratge ombrívol i preciós.
Des d'allà de nou a l'esquerra agafo direcció al Pujol de la Mata. L'havia vist moltes vegades des de lluny en les sortides organitzades per Miravet pels voltants de Mura, però mai hi havia pujat fins la setmana passada.
Fa un dia gris i tapat i decideixo no pujar i començo una forta baixada per mirar de localitzar el Roure del Parrac. No acabo de trobar un camí clar, però de tant en tant amb l'ajuda d'unes fites i amb una mica d'intuïció baixo per on puc, fins arribar al Torrent del Roure del Parrac. El lloc em sorprèn agradablement. El segueixo una mica primer una mica avall i després amunt i localitzo l'arbre en qüestió.
Deixo un corriol que s'enfila per l'altra banda del torrent i que suposo que porta a la Carena del Muronell i torno enrere de nou fins la sesta de la Foréstega. Un cop allà agafo un corriol en direcció N-E que primer en lleugera baixada i després pujant em porta fins el camí de la Costa de la Mata i seguint-lo en direcció Nord m'arribo al Pujol del Llobet.
Malgrat el dia tapat les vistes de la tota la contrada són prou bones: el Pujol de la Mata, Mura, la carena dels Emprius, el Montcau, la Falconera, el Pla de Serrallonga i Montserrat allà lluny entre boires.
Desfaig una part del camí. Deixo a l'esquerra el trencall pel que he vingut de la Sesta i continuo endavant fins retrobar el camí que he seguit de bon matí Finalment en lloc de baixar per la font de l'Hort ho faig per un corriol que surt des del Coll de Garganta i que em mena directament fins on tinc el cotxe.
He estat una mica més de 4 hores trescant per la muntanya i descobrint nous camins i indrets. Desconec la distància i el desnivell però m'importa poc. Hi hauré de tornar per acabar esbrinar on porten un parell de corriols. No descarto un dia en que estigui més en forma fer la volta integral al Parc, passant pels 6 cims principals. Serà qüestió d'estudiar-ho.
De tornada a casa m'he aturat al monument funerari que hi ha costat de la carretera. Com sempre està ple de pintades a favor i en contra. Hi ha 6 noms i una data Tarrasa 1940. M'estan entrant ganes d'esbrinar més coses sobre aquests monuments que hi ha a la carretera del Coll d'Estenalles. Suposo que devia ser un dels llocs típics on a l'inici de la guerra civil van haver-hi afusellaments, però m'agradaria saber-ne alguna cosa més.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada