diumenge, 6 de març de 2011

Rogaining perfecte i últims

Segona rogaining de la temporada i repeteixo equip amb Joaquín i Marcel. Arribem a Sant Feliu de Boixalleu amb temps per tots els tràmits previs a la cursa sense cap pressa. No fa fred. S'ha aixecat un dia assolellat que ens acompanyarà al llarg de tota la jornada.
Un cop tenim el mapa a les mans, observem bàsicament tres zones, dues de bosc, una al Nord i l'altra al Sud i una extensa zona de conreus en el bell mig del mapa amb la població d'Hostalric a l'Est. En el bosc de la zona Sud és on veiem més fites i de més valor. Dividim la zona en dues parts amb una primera part al Sud-Oest amb 10 fites i decidim l'ordre en que les farem.
Donen la sortida i una bona colla anem a cercar el mateix pas obligatori per passar a l'altra banda de la carretera. Es tracta d'un pas soterrani que acaba en un mur. Només començar ja ens topem amb el mur, i nosaltres que pensàvem que el famós mur no era fins el km. 30! El Marcel com a bon camàlic de l'equip ens fa la cadireta per ajudar-nos a superar el mur i després nosaltres l'ajudem des d'alt. Tota una feina d'equip. Passem per un polígon industrial lleig com tots els polígons i travessem el riu i l'autopista per endinsar-nos ja dins del bosc a la cerca de la primera fita, la 67.Arribem al tàlveg on suposem que hi ha la fita, però no hi és. Som tres equips buscant. Juntament amb el Toni Camacho anem a veure si està al següent tàlveg i allà la tenim. Gairebé mitja hora per la primera. No és pas un bon inici de cursa. Tornem al corriol i després per un camí ample i continuant pel camí obert per una línia elèctrica arribem a la segona fita (65). Una forta pujada primer, per després planejar i baixar ens mena a la tercera, la 38. Seguim trotant per camins i després d'uns petits dubtes en una hora de cursa ja tenim 4 fites i 21 punts. Hem recuperat el temps perdut en la primera fita.
No trobem el corriol que buscàvem i travessem el bosc. La jugada ens surt bé i espeteguem en una cruïlla de pistes. Després de consultar el mapa, seguim la que tenim al davant fins arribar a prop de la 82. Entrem dins del tàlveg i ja es nostra.
El camí que ens porta a la 69 és preciós, en lleugera baixada i entapissat d'una fina capa de verda herba. Un cop la tenim l'hem de refer per anar cercar la 57 i després la 70, totes dues en petites construccions, la primera just a la porta.



Comencem a tenir gana, però decidim acabar totes les fites d'aquesta zona abans d'aturar-nos. La 79 està en un barranc i ens hem d'endinsar pel mig del bosc fins arribar al fons del mateix. L'hem clavat. Ha estat més fàcil del que ens pensàvem. Sortim fàcilment del barranc i de nou per camins fem la 43 en una clariana dalt d'un turó amb bones vistes de la zona plana de la cursa.
Hem fet totes les fites de la zona Sud-Oest, portem 2 hores 15 minuts i 58 punts, una bona mitjana. Ens asseiem una estona i ens avituallem com cal abans de continuar. Aprofitem per planificar les següents fites a fer, zona Sud-Est del mapa. Deixarem la 60 i la resta les farem totes.
Bona i ràpida baixada fins arribar al pla al costat d'uns camps i unes cases abans d'enfilar cap a l'altre cantó del mapa. Ara toca pujar de valent, primer fins a la 89 i després el veritable “Tourmalet” de la cursa camí a la 90, amb unes rampes molt dures on tots bufem de valent en els 23 minuts que estem pujant. Sempre vaig al darrera amb el ritme més lent que els meus companys. Quan ja ensumo la fita accelero i els deixo enrere
per guanyar el premi de la muntanya.



Hem assolit 9 punts i ara baixem a tot drap aprofitant el fort desnivell. Arribem a la 33 amb poca estona, però amb les cames força tocades i seguim baixant. Davant nostre s'aixeca imponent el Turó de l'Home emblanquinat.


En un petit turó localitzem la 45 sense problemes i a continuació hem de rodejar una propietat privada per agafar el corriol que ens ha de portar a la 86. Ja som a tocar de l'autopista i ni senyals de la torre on ha d'estar la fita. La veiem a dalt de tot d'una pendent i cap allà anem. Ja la tenim. Portem gairebé 4 hores de cursa i 16 fites.
Fem la 41 darrera d'una casa abandonada i creuem a l'altra banda de l'autopista i després travessem el riu pel mig de l'aigua. Quedem ben frescos de peus abans d'assolir la 46. Agafem el corriol que ha de passar per la 36, però no hi és. No era el corriol exacte i hem de rectificar. Ens suposa una curta però bona pujada que a aquestes alçades de la cursa es fa notar en les nostres cames.
La 54 la trobem més fàcil del que ens pensàvem i un cop allà canviem els plans per assolir la 75. Ho fem vorejant les muralles del castell d'Hostalric pel petit caminoi que han deixat marcat els orientadors que ens han precedit al llarg del dia.
Entrem en la darrera hora de cursa, i ara és important no cometre errades. Hem de rectificar en el pas escollit per travessar a l'altra banda de la carretera i de les vies del tren. Agafem un ritme lent, el cos ja no ens permet anar més ràpid. Fem la 72 i de camí cap a l'arribada la 53. Decidim arriscar-nos i intentar trobar la 59, són 5 punts. Un cop la marquem tenim 9 minuts per acabar sense penalitzar. Sortim dels camins i agafem la carretera en lleugera baixada. Anem a tot el que podem, davant el Joaquín, després el Marcel i jo una mica ressagat.
Intento anar el més ràpid possible, allargant la gambada. És un final una mica agònic. Ja hi som. Penalitzem els 5 punts per tan sols 25 segons.
A l'arribada ens espera un bon avituallament i poder comentar la cursa amb altres companys. Estem satisfets de com ho hem fet, de l'elecció de fites i rutes, del nombre de fites assolides i del punts: 24 fites i 131 punts. El millor resultat de totes les rogaining que hem fet, aquesta és la setena. Però en canvi ens classificat 7è de 7 equips veterans. Com corren els veterans! En canvi som l'equip 30 de la general de 85 equips classificats.
Ja estem pensant en la propera, el 9 d'abril a Collserola.