A La Pobla de Lillet ens espera un cap de setmana d'orientació amb dues curses: nocturna el dissabte i mitja distància el diumenge. Totes dues campionats de Catalunya. El terreny el conec. Ja hi he corregut dues vegades: 2011 i 2012. És un mapa ideal per l'orientació, però a l'hora molt tècnic i amb molt de desnivell.
La sortida de la nocturna és en massa: tot un espectacle. Surto caminant i tractant d'orientar-me el millor possible. La primera em resulta fàcil. La segona la passo de llarg, però rectifico aviat i tampoc perdo massa temps. Però, arriba la tercera i en plena foscor dono voltes i més voltes, sense saber massa on sóc. Penso que estic en un lloc on no estic. Finalment em trobo perdut. Fins i tot, en un moment em passa pel cap que hauré de abandonar. Trobo una fita. Resulta ser la meva dos. Aquí em reoriento, i no sense dificultats, acabo trobant la 3. Tampoc era tan difícil! Però ja se sap a la nit el bosc tot és igual. He perdut 29 minuts i tota la cursa enlaire. Ara toca gaudir del que resta.
Per anar a la 4 em cal travessar una riera amb fort desnivell. Cerco el millor lloc per travessar. És divertit veure tot de llumetes dels frontals, uns anant cap aquí, altres cap allà. Un cop a l'altra banda no em resulta massa difícil. Per anar a la 5 em cal seguir la riera que tinc a la meva dreta per dalt, però gairebé sense voler em trobo al mig de la riera. No em calia baixar, ja que després haig de tornar a pujar per trobar la fita al capdamunt de la mateixa riera. No passa res, simplement he fet més desnivell del que tocava.
Encara que les dues que segueixen són fites que ja havia visitat, el fet que sigui de nit no ho fa fàcil. A la 6 arribo amb el Pere Llorens de la meva categoria i que al final serà 3er., Per anar a la 7 cal travessar de nou a l'altra banda de la riera. Ho faig per un lloc diferent i no sé pas si ha estat una bona idea. La resta de fites ja resulten més fàcils. Camí de la 9 arribo a una cruïlla de camins. Pensava que ja havia passat aquesta cruïlla. No ho tinc clar i desfaig el camí per assegurar. Anava bé! He perdut 2 o 3 minuts més ben bons! Està clar que avui no és la meva nit. Intento anar el més ràpid possible en el que resta de cursa. He necessitat 1-30-27 per les 11 fites. He fet cinquè a més de 10 minuts del Toni, company de club que ha estat el guanyador de la categoria.
Menjo una mica i cap a descansar que demà toca cursa de nou.
Al matí aprofito que no tinc hora de sortida fins gairebé les 12 per donar un tomb pel bonic poble de Bagà.
Després de l'escalfament i de gaudir de les vistes del Pedraforca, ja estic a punt per prendre la sortida. A veure si avui faig una millor cursa que ahir, aprofitant que podré veure-hi més clar. Fa un dia magnífic amb una temperatura ideal per córrer.
Per anar a la 4 em cal travessar una riera amb fort desnivell. Cerco el millor lloc per travessar. És divertit veure tot de llumetes dels frontals, uns anant cap aquí, altres cap allà. Un cop a l'altra banda no em resulta massa difícil. Per anar a la 5 em cal seguir la riera que tinc a la meva dreta per dalt, però gairebé sense voler em trobo al mig de la riera. No em calia baixar, ja que després haig de tornar a pujar per trobar la fita al capdamunt de la mateixa riera. No passa res, simplement he fet més desnivell del que tocava.
Encara que les dues que segueixen són fites que ja havia visitat, el fet que sigui de nit no ho fa fàcil. A la 6 arribo amb el Pere Llorens de la meva categoria i que al final serà 3er., Per anar a la 7 cal travessar de nou a l'altra banda de la riera. Ho faig per un lloc diferent i no sé pas si ha estat una bona idea. La resta de fites ja resulten més fàcils. Camí de la 9 arribo a una cruïlla de camins. Pensava que ja havia passat aquesta cruïlla. No ho tinc clar i desfaig el camí per assegurar. Anava bé! He perdut 2 o 3 minuts més ben bons! Està clar que avui no és la meva nit. Intento anar el més ràpid possible en el que resta de cursa. He necessitat 1-30-27 per les 11 fites. He fet cinquè a més de 10 minuts del Toni, company de club que ha estat el guanyador de la categoria.
Menjo una mica i cap a descansar que demà toca cursa de nou.
Al matí aprofito que no tinc hora de sortida fins gairebé les 12 per donar un tomb pel bonic poble de Bagà.
No començo massa bé i n'enredo una mica en la primera fita i pujo més del compte, per després tenir que baixar. Segueixo regalant desnivell extra.
La segona la veig fàcil: baixar i travessar la riera i pujar per l'altra vessant fins al llom i seguir-lo en direcció Sud fins la fita. I dit i fet.
La tercera també la veig fàcil: baixar, seguir en direcció Oest fins la pista, travessar-la i cercar el llom on hi la clariana. Però amb la tercera torno a topar, un cop he baixat de la dos, veig una pista a la meva esquerra. Penso que deu ser la meva pista i cap allà vaig. Un cop a la pista no em quadra la direcció de la mateixa. M'aturo i penso. Obro la visió del mapa i veig que he anat a parar a una pista que no és "la meva". M'enfilo en direcció Oest. Ara sí trobo "la meva pista". La travesso i m'endinso al bosc. Veig una fita. Encara que no m'acaba de quadrar, penso que deu ser la meva. Nova errada: és la fita 4. De nou he tingut una visió estreta del mapa. Em toca remuntar fins a la 3. Més de 10 minuts per un tram de poc més de 3. M'enfado amb mi mateix per una errada tan grossa.
Baixo ràpid fins la 4. Encadeno 4 fites de manera ràpida i sense problemes. El tram entre la 7 i la 8 em deixa molt satisfet. Hi ha dos opcions: baixar fins la pista per tornar a pujar, o seguir a nivell per buscar-la des de dalt. Aquesta segona sembla més complicada, però m'agrada el risc. Haig de pujar una mica degut a una vegetació verd 2. Acabo a dalt, just en una petita clariana amb una pedra. La tinc en un tàlveg a sota. Agafo la bona direcció i ja la tinc.
Tant en la 9 com en la 10 també perdré una mica de temps. Un cop he baixat a la pista que hi havia a sota de la 8. No acabo de situar-me a quina alçada estic i opto per endinsar-me dins la riera i remuntar-la fins trobar la fita. Hauria estat més ràpid fer-ho per la pista.
Des de la 9, haig d'enfilar-me fins un corriol, però la fita està en un tallat abans d'arribar al corriol. Pujo pel llom i arribo al corriol sense haver vist la fita. Trigo una estona a situar-me, però està clar que la fita em queda una mica més a la dreta. M'he desviat massa a l'esquerra al pujar. No he agafat el llom correcte. Ja està ja la tinc.
Ara ja només em resta anar el més ràpid possible per acabar amb les dues darreres fites. No acabo del tot satisfet, malgrat que he gaudit molt de la cursa. Encara em maleeixo per l'errada de la tercera. Després comprovaré que en la fita 8 m'he posat a només 13 segons del primer, però de nou les pèrdues de temps de la 9 i 10 m'han condemnat a la segona posició que tampoc està gens malament. Han estat 55-19 i finalment segon i subcampió de Catalunya de H50 darrera del Toni que ha tornat a guanyar: bon resultat per la UES.
I aquí acaba un bon cap de setmana d'orientació en els magnífics terrenys de La Pobla de Lillet.
La segona la veig fàcil: baixar i travessar la riera i pujar per l'altra vessant fins al llom i seguir-lo en direcció Sud fins la fita. I dit i fet.
La tercera també la veig fàcil: baixar, seguir en direcció Oest fins la pista, travessar-la i cercar el llom on hi la clariana. Però amb la tercera torno a topar, un cop he baixat de la dos, veig una pista a la meva esquerra. Penso que deu ser la meva pista i cap allà vaig. Un cop a la pista no em quadra la direcció de la mateixa. M'aturo i penso. Obro la visió del mapa i veig que he anat a parar a una pista que no és "la meva". M'enfilo en direcció Oest. Ara sí trobo "la meva pista". La travesso i m'endinso al bosc. Veig una fita. Encara que no m'acaba de quadrar, penso que deu ser la meva. Nova errada: és la fita 4. De nou he tingut una visió estreta del mapa. Em toca remuntar fins a la 3. Més de 10 minuts per un tram de poc més de 3. M'enfado amb mi mateix per una errada tan grossa.
Baixo ràpid fins la 4. Encadeno 4 fites de manera ràpida i sense problemes. El tram entre la 7 i la 8 em deixa molt satisfet. Hi ha dos opcions: baixar fins la pista per tornar a pujar, o seguir a nivell per buscar-la des de dalt. Aquesta segona sembla més complicada, però m'agrada el risc. Haig de pujar una mica degut a una vegetació verd 2. Acabo a dalt, just en una petita clariana amb una pedra. La tinc en un tàlveg a sota. Agafo la bona direcció i ja la tinc.
Tant en la 9 com en la 10 també perdré una mica de temps. Un cop he baixat a la pista que hi havia a sota de la 8. No acabo de situar-me a quina alçada estic i opto per endinsar-me dins la riera i remuntar-la fins trobar la fita. Hauria estat més ràpid fer-ho per la pista.
Des de la 9, haig d'enfilar-me fins un corriol, però la fita està en un tallat abans d'arribar al corriol. Pujo pel llom i arribo al corriol sense haver vist la fita. Trigo una estona a situar-me, però està clar que la fita em queda una mica més a la dreta. M'he desviat massa a l'esquerra al pujar. No he agafat el llom correcte. Ja està ja la tinc.
Ara ja només em resta anar el més ràpid possible per acabar amb les dues darreres fites. No acabo del tot satisfet, malgrat que he gaudit molt de la cursa. Encara em maleeixo per l'errada de la tercera. Després comprovaré que en la fita 8 m'he posat a només 13 segons del primer, però de nou les pèrdues de temps de la 9 i 10 m'han condemnat a la segona posició que tampoc està gens malament. Han estat 55-19 i finalment segon i subcampió de Catalunya de H50 darrera del Toni que ha tornat a guanyar: bon resultat per la UES.
I aquí acaba un bon cap de setmana d'orientació en els magnífics terrenys de La Pobla de Lillet.
2 comentaris:
Enhorabona Ricard, pel segon lloc, i les dues curses!!
Quin perill veure al video que tothom vagi corrents, de nit, per la corba, i alhora llegint el mapa..
De fet el meu objectiu era ser primer en les dues curses, però no ha pogut ser. Les errades en les curses d'orientació es paguen molt cares.
Les sortides en massa en orientació no són massa freqüents, però sempre són molt espectaculars. A la Jukola a Finlàndia, possiblement la cursa de relleus més famosa, surten milers d'orientadors a la vegada.
Publica un comentari a l'entrada