divendres, 22 d’abril de 2011

Rogainig en baixa forma

La tercera rogaining de la temporada està ben a prop de casa, en concret a Collserola. Aquesta vegada només serem un equip de 2, ja que el Joaquín amb qui fins ara havia fet totes les rogainings que he disputat està lesionat i no pot participar malgrat que estàvem tots tres inscrits.
Faig equip amb el Marcel amb qui he corregut juntament amb el Joaquín les due
s rogainings d'aquest any. Se'ns fa estrany no tenir que matinar per fer una cursa, ja que la sortida era a les 12.
Arribem a Can Caralleu, unes bones instal·lacions esportives, amb m
olt de temps per recollir pitralls i preparar-nos per la cursa, i petar la xerrada amb altres companys de competició mentre esperem la sortida.
Fa molta calor i sabem que patirem ja que tant el Marcel com jo estem en baixa forma. Pràcticament no he entrenat gens des de la darrera rogaining de principi de març. El planteig inicial és camin
ar a les pujades i trotar a les baixades. No estem per forçar més la màquina.
Ens lliuren el mapa i comencem a estudiar l'estratègia. En Marcel deixa
en les meves mans les decisions. Només hi ha 30 fites. Això significa grans distàncies entre elles. Hi ha dos sectors de cursa clars, un a l'Est i l'altre a l'Oest del mapa i optem per aquest darrer.
Ens marquem l'ordre de fites a fer i comencem la cursa, pujant per uns carrers amb fort desnivell fins travessar la Carretera de les Aïgües en direcció a la 33, que trobem sense
dificultats. Les vistes sobre Barcelona, el mar i també la Torre de Collserola són magnífiques.

Trotem per una pista de baixada cap a la 67 i direcció a Sant Pere Mártir. Recordo la zona per haver-hi participat en una cursa fa un parell d'anys. Això ens facilita les coses. Abandonem la pista i ben aviat és nostra. A la sortida d'aquesta ens despistem de corriol i aviat ens trobem en un encreuament de camins que no ens quadra amb el mapa. Ens aturem i tractem de situar-nos, però com que no ho veiem clar tornem enrere i rectifiquem. Ara si que anem bé i ben aviat la 56 també es nostra. 3 fites i 56 m
inuts no està malament.
Aprofitant que és baixada seguim trotant en direcció a la 93 que està molt lluny. Quan s
'acaba la baixada caminem, sobre tot, en les pujades. La 93 està a dalt d'un turó en el lloc conegut com la Penya del Moro. Tota una sorpresa, ja que es tracta de les restes d'un poblat ibèric, i també d'un castell medieval. I des del que hi ha una molt bona vista sobre tota la plana del Delta del Llobregat. Potser valdrà la pena tornar-hi un altre dia amb més temps per fer-hi una visita més acurada.

A continuació una bona baixada, primer per corriol i després per pista ens mena fins
a la 73, ben a prop d'una fàbrica que moltes vegades he vist tot passant per l'autovia paral·lela al Llobregat.

A partir d'aquí ens toca pujar. Primer per una pista a ple sol i amb no massa interès. El paisatge millora a mesura que anem guanyant alçada. La calor es fa notar.


Passem per una font amb un petit rajolí que pràcticament no en
s permet beure però ens refresquem a la bassa. I seguim pujant fins arribar a la Santa Creu d'Olorda on després de localitzar la fita 42, decidim fer un mos acompanyats per una fresca birra que ens hem ben merescut.


Portem 3 hores de curses i aquí fem una important errada. Fins ara no ens ha anat malament la cursa, però decidim anar per la 94 i 85 així sumar 17 punts. No valorem l'estat de les nostres forces i que ens allunyarem molt del punt d'arribada.
Encara que el primer tram és en lleugera baixada no trotem massa. Un bon tram de pujada i després una pronunciada baixada pel mig del bosc fins arribar primer a la 85 i després a la 94.
4 hores de cursa i estem molt lluny. Ja ens podem apressar si no volem penalitzar. Deixem de banda trobar més fites i sumar més punts i ens centrem en com arribar el més ràpid possible a Can Caralleu. Aquest tram es farà llarg i feixuc, primer caminem de pressa, però quan ens falta una hora de cursa som conscients que ens cal començar a trotar i així ho fem. Som conscients que penalitzarem de nou, però a mesura que ens apropem, creiem que igual encara no serà així. Un simple miratge. Els darrers 10 minuts i en franca baixada anem a tope. No trobem la porta d'entrada al poliesportiu. Perdem uns moments preciosos i arribem amb 1 minut 39 segons de retard i penalitzem 5 punts.
No ha estat una bona cursa, però ho hem passat bé. Un bon avituallament amb pasta i pa amb tomàquet i pernil i de nou cervesa. Ha estat una rogaining dura pel nostra baix estat de forma així com per la calor, els forts desnivells i les poques fites que feien que entre fita i fita hi hagués grans distàncies. Però sobre tot, per la mala decisió presa a meitat de cursa. Amb una decisió més realista i conservadora la nostre puntuació hagués estat molt millor. Haurem d'aprendre dels nostres errors i començar a entrenar per les properes curses.
Al final 53 punts 69 de 100 classificats en la general i 9è de 11 classificats en la categoria de Homes Veterans i 6è en la general de la Copa Catalana de Rogainings.