Manuel Baixauli
Fa dos estius vaig recórrer el Sender de Voltregà i el sender d'Orís. Aquest estiu torno a la meva activitat exploradora pels camins i senders d'Osona amb l'objectiu de visitar i conèixer de primera mà llocs guardats en la meva memòria. El primer objectiu serà el Santuari de Bellmunt.
Cerco informació a la xarxa i a la revista Vèrtex, núm 231, a la biblioteca i em decideixo per fer el PR-C45 que em sembla una proposta atractiva. Les descripcions que trobo a la xarxa no són massa precises i en totes les indicacions es parla de que és un sender perdedor ja que no està massa ben senyalitzat. Em faig amb el mapa de l'Alpina de la zona i estableixo el punt de sortida al costat de la zona esportiva de Sant Vicenç de Torelló.
Amb 10 minuts estic sortint del poble i tinc el primer dubte. El corriol que tinc que seguir entre marges no està massa marcat. Després de travessar una riera, segueixo endavant per un típic paisatge d'Osona.
Arribo a Sant Pere de Torelló. Porto 40 minuts. Hi havia estat força vegades en la meva infantessa i no hi havia tornat mai més. Passo per davant de les escoles i també de l'església. Surto per la carretera que mena a Olot. Als pocs metres en el primer revolt agafo una pista a l'esquerra.
Aquí faig la primera errada del matí. Confiat, no miro bé els cartells i agafo un camí encimentat que s'enfila suaument en direcció al Santuari de Bellmunt. Vaig pujant a bon ritme fins arribar a Les Comes. Consulto el mapa. Per aquí també podria arribar al Santuari, però prefereixo tornar enrere i anar pel PR tal com havia planificat. És agradable deixar-se anar en lleugera baixada fins arribar de nou a la cruïlla.
Un cop travessada una petita riera estic en el camí correcte. Corrent i caminant, segueixo les marques per sobre d'uns afloraments rocosos fins a la capella de Sant Roc. Porto 1 hora 30 de camí.
Aviat arribo a El Serrat, una magnífica masia que cal travessar pel mig de les diferents edificacions. Aquí perdo els senyals. El camí no està clar. Vorejo uns camps amb tancats on hi ha una bona colla de vaques i després de donar uns quants tombs topo amb el corriol que s'enfila fent ziga-zagues pel mig d'un ombrívol alzinar on dóna gust anar pujant amb esforç tot superant el desnivell. Progressivament l'alzinar es va convertint en fageda i el corriol s'enfila completament dret en direcció al Santuari. Ara és una forta pujada però breu. Després de planejar una mica ja es veu el Santuari de Bellmunt (1246 metres) ben a prop.
Tan sols resta seguir la carretera fins l'aparcament i pujar pel camí encimentat. Porto 2-35 de camí i ja és hora d'esmorzar tot contemplant les vistes que hi ha a banda (la plana de Vic) i banda (la zona de Vidrà i del Puigsacalm). No he tingut sort. No és un dia massa clar i no he pogut contemplar llocs més llunyans com el Montseny, els Pirineus, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Un altre dia serà.
Deixo el Santuari per continuar el PR. Just a la banda oposada per on he arribat baixen unes escales cap un bucòlic i magnífic corriol rodejat de grans faigs. Em deixo anar i amb 10 minuts ja soc al Coll d'Hi Era de Massa en una cruïlla de camins ben assenyalada aquest cop. Agafo una pista a l'esquerra en lleugera baixada que fa de bon córrer.
Em sento amb harmonia amb la natura travessant aquest bosc acompanyat pel bàtec del meu cor, la remor de les meves gambades i el refilar d'alguns ocells que m'acompanyen al llarg de tota aquesta pista que s'acaba convertint en corriol poc abans d'arribar al Collet de les Gargantes on la pendent de baixada s'accentua i cal anar en compte amb les pedres i en escollir la millor opció ja que les darreres tempestes han malmès el corriol. La tardor ha de ser una bona època de l'any per passejar per aquest lloc.
A mesura que vaig baixant el bosc es va esclarissant i va canviant la seva vegetació. Puc contemplar al davant els turons de la Costa de la Cuspinera. La baixada acaba a Les Valls, les runes d'una casa abandonada.
Porto 3-20 de camí. Poc després de Les Valls arribo a una pista amb senyals indicadores. Agafo cap a l'esquerra però vaig en compte a no equivocar-me de nou, ja que uns metres més endavant haig de deixar la pista per un petit corriol a la dreta que comença a pujar per tal de superar primer el Coll de Maronta i després el Turó dels Tres Batlles (806 metres).
Des d'aquí ja albiro el Castell de Torelló darrera dificultat i també darrer lloc d'interès d'avui. Cal seguir amb atenció el corriol que amb lleugers tobogans em porta fins al peu del que serà el darrer tram de pujada de la jornada. Ja fa estona que he deixat de córrer. Un cop a dalt del turó del Castell tinc que donar tota la volta per trobar l'escala que em permet enfilar-se sobre la roca on està la torre, l'únic vestigi que se'n conserva.
Aquesta atalaia permet resseguir amb la mirada tota la ruta. Ara ja només resta baixar i tornar cap a casa. Ho faig pel dret sense seguir les marques que havia perdut una altra vegada. Finalment després de 4-50 de camí arribo al cotxe.
Amb 10 minuts estic sortint del poble i tinc el primer dubte. El corriol que tinc que seguir entre marges no està massa marcat. Després de travessar una riera, segueixo endavant per un típic paisatge d'Osona.
Arribo a Sant Pere de Torelló. Porto 40 minuts. Hi havia estat força vegades en la meva infantessa i no hi havia tornat mai més. Passo per davant de les escoles i també de l'església. Surto per la carretera que mena a Olot. Als pocs metres en el primer revolt agafo una pista a l'esquerra.
Aquí faig la primera errada del matí. Confiat, no miro bé els cartells i agafo un camí encimentat que s'enfila suaument en direcció al Santuari de Bellmunt. Vaig pujant a bon ritme fins arribar a Les Comes. Consulto el mapa. Per aquí també podria arribar al Santuari, però prefereixo tornar enrere i anar pel PR tal com havia planificat. És agradable deixar-se anar en lleugera baixada fins arribar de nou a la cruïlla.
Un cop travessada una petita riera estic en el camí correcte. Corrent i caminant, segueixo les marques per sobre d'uns afloraments rocosos fins a la capella de Sant Roc. Porto 1 hora 30 de camí.
Aviat arribo a El Serrat, una magnífica masia que cal travessar pel mig de les diferents edificacions. Aquí perdo els senyals. El camí no està clar. Vorejo uns camps amb tancats on hi ha una bona colla de vaques i després de donar uns quants tombs topo amb el corriol que s'enfila fent ziga-zagues pel mig d'un ombrívol alzinar on dóna gust anar pujant amb esforç tot superant el desnivell. Progressivament l'alzinar es va convertint en fageda i el corriol s'enfila completament dret en direcció al Santuari. Ara és una forta pujada però breu. Després de planejar una mica ja es veu el Santuari de Bellmunt (1246 metres) ben a prop.
Tan sols resta seguir la carretera fins l'aparcament i pujar pel camí encimentat. Porto 2-35 de camí i ja és hora d'esmorzar tot contemplant les vistes que hi ha a banda (la plana de Vic) i banda (la zona de Vidrà i del Puigsacalm). No he tingut sort. No és un dia massa clar i no he pogut contemplar llocs més llunyans com el Montseny, els Pirineus, Sant Llorenç del Munt i Montserrat. Un altre dia serà.
Deixo el Santuari per continuar el PR. Just a la banda oposada per on he arribat baixen unes escales cap un bucòlic i magnífic corriol rodejat de grans faigs. Em deixo anar i amb 10 minuts ja soc al Coll d'Hi Era de Massa en una cruïlla de camins ben assenyalada aquest cop. Agafo una pista a l'esquerra en lleugera baixada que fa de bon córrer.
Em sento amb harmonia amb la natura travessant aquest bosc acompanyat pel bàtec del meu cor, la remor de les meves gambades i el refilar d'alguns ocells que m'acompanyen al llarg de tota aquesta pista que s'acaba convertint en corriol poc abans d'arribar al Collet de les Gargantes on la pendent de baixada s'accentua i cal anar en compte amb les pedres i en escollir la millor opció ja que les darreres tempestes han malmès el corriol. La tardor ha de ser una bona època de l'any per passejar per aquest lloc.
A mesura que vaig baixant el bosc es va esclarissant i va canviant la seva vegetació. Puc contemplar al davant els turons de la Costa de la Cuspinera. La baixada acaba a Les Valls, les runes d'una casa abandonada.
Porto 3-20 de camí. Poc després de Les Valls arribo a una pista amb senyals indicadores. Agafo cap a l'esquerra però vaig en compte a no equivocar-me de nou, ja que uns metres més endavant haig de deixar la pista per un petit corriol a la dreta que comença a pujar per tal de superar primer el Coll de Maronta i després el Turó dels Tres Batlles (806 metres).
Des d'aquí ja albiro el Castell de Torelló darrera dificultat i també darrer lloc d'interès d'avui. Cal seguir amb atenció el corriol que amb lleugers tobogans em porta fins al peu del que serà el darrer tram de pujada de la jornada. Ja fa estona que he deixat de córrer. Un cop a dalt del turó del Castell tinc que donar tota la volta per trobar l'escala que em permet enfilar-se sobre la roca on està la torre, l'únic vestigi que se'n conserva.
Aquesta atalaia permet resseguir amb la mirada tota la ruta. Ara ja només resta baixar i tornar cap a casa. Ho faig pel dret sense seguir les marques que havia perdut una altra vegada. Finalment després de 4-50 de camí arribo al cotxe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada