divendres, 18 de novembre de 2011

Fang, pluja i orientació


Segona jornada dels Campionats de Catalunya d’enguany. Fa un dia més frescot que ahir. Avui és el torn de la llarga distància. L’aproximació fins a la pre-sortida és un llarg camí, ja sigui, des de l’aparcament o des del centre de competició per una pista en força bon estat muntanya amunt. Un cop s’entra en la pre-sortida encara cal caminar una bona estona per la mateixa pista. Per sort avui aquest camí no està enfangat com a la cursa d’ahir.

Bona sortida de nou, amb les dues primeres fites al bell mig d’una zona boscosa. Per arribar a la tercera em cal superar un fort desnivell en alguns moments amb ajuda de les mans.
La 4t. és lluny i opto per fer l’aproximació per camins. Primer desfent la pujada anterior fins a la riera i seguint la riera fins a la pista. Bon moment per córrer a un bon ritme fins arribar a la corba propera a la fita, entre mig de la vegetació. De nou quatre fites properes que vaig trobant sense massa dificultats. De la 6 a la 7 puc córrer un bon tram aprofitant una petita baixada fins a la riera que tinc que travessar i després per un terreny obert força pla a la riba de la mateixa riera.
La 8 que és ben a prop de la 7 em costa. Un tàlveg que no acabo de localitzar. Crec que visito tots els tàlvegs de la zona. Torno al camí per iniciar de nou la cerca i ara sí. Ja tinc la primera pèrdua de temps important de la cursa d’avui. La 9 també està a prop i fins la 10 també aprofito els camins per córrer. Passo a prop d’una mena d’esglèsia. 
Comencen a caure les primers gotes. Fins la 13 cap problema. Va plovent intermitentment. La 14 està lluny de nou. Estudio el mapa i no veig cap camí evident per arribar-hi. Caldrà fer-ho a rumb. Em passa el Fornaguera i m’hi enganxo. Amb ell m’apropo a la zona de la fita, uns tallats als mig d’un bosc verd 2. Estem a la zona dels tallats però la fita no apareix per enlloc. Aquí tinc la segona gran pèrdua de temps de la cursa d’avui. Aquesta pitjor que l’anterior. Ressegueixo per baix els dos grans tallats sense trobar la fita. Hi ha d’haver un petit tallat al mig dels dos grans, però em costa molt de trobar. Al final i anant per dalt veig la fita del tot amagada al mig de la vegetació. Per fi.
Les que resten fins al final no seran difícils, simplement anar fent. Les darreres resseguint una riera curulla d’aigua que baixa amb força formant uns gorgs i uns petits salts d’aigua molt bonics al que estarà bé venir una altra vegada per poder contemplar-los amb més calma.
Quan acabo està caient un bon xàfec. 2-41 de cursa, però fins a la zona de competició hi ha un bon tros. Plou i com que tampoc estic massa cansat vaig trotant quan el terreny m’ho permet (baixades i zones sense fang). Tornem a passar per corriols i pistes amb trams ben enfangats i amb estones de pluja insistent. Tinc ganes d’arribar i acabar. Un quart d’hora ben bo. Passem per zones on vam disputar la cursa d’ahir.
De nou el darrer de la categoria amb diferència de temps considerable respecte als més propers. A final de temporada hauré de pensar i decidir a quina categoria m’inscric pel 2012.
Cap de setmana complert amb dues curses ben organitzades per Aligots, malgrat que el temps no ho ha posat fàcil en uns terrenys molt interessants en els que m’agradarà tornar-hi a córrer. Només un inconvenient, sobre tot, en la cursa d’avui, la zona de cursa quedava massa lluny del centre de competició i tan l’aproximació com el tram final un cop acabada la cursa eren massa llargs.