Rogaine Serralada Litoral

Per primera vegada participo en una Rogaine de 3 hores, i decideixo fer-ho sol per tal de provar com em trobo tan físicament com tècnicament a una setmana del Campionat de Catalunya. La sortida és a la Font Picant d’Argentona en un mapa d’una zona amb forts desnivells.

Arribo, passo per recepció i en poc temps ja em trobo amb el mapa a les mans. Totes les fites estan al sud, en el Nord del mapa només hi ha una fita solitària que aniré a cercar si arribo amb suficient temps al final de la cursa. Em faig una planificació mental ràpida del recorregut, però al fer-ho sol penso que ja aniré rectificant a mesura que avanci la cursa. No surto massa concentrat. Malgrat no cometre errades importants les dues primeres (36 i 43) em costen més del compte. 

Vaig entrant en el mapa i en la tercera (48) ja començo a gaudir de la orientació. Veig que no seran fàcils de trobar i que no podré córrer massa, ja que el bosc té molta vegetació baixa que impedeix anar ràpid i les fortes pujades també alenteixen molt la marxa. De la 4ª (42) a la 5ª (34) puc córrer una estona per un corriol, però quan el deixo haig d'enfilar una forta pendent en direcció a unes roques. L’alegria de córrer és breu.

Gairebé porto una hora de cursa. Ja veig que no podré complir els meus plans inicials i deixo de banda una fita de 3 punts per rendabilitzar esforços. Em trobo en la zona del mapa propera a la Torre Ametller, lloc que conec prou bé i vaig localitzant les fites (45 i 32).

La 51 em costa. No sóc l’únic que està a la zona cercant-la. La ruïna on es troba no l’acabo de veure. Finalment trobo una referència clara, uns camps de conreu i un camí, que em permeten situar-me i localitzar-la. He superat l’equador de la cursa i encaro la segona meitat de cursa amb l'idea de fer dues fites de 6 punts, la màxima puntuació. Serà una mica just de temps però és possible.

Encadeno bé les fites, sense perdre temps a trobar-les. La 52 està al costat d’una pedra al mig del bosc i quan arribo a la zona on hi ha gent buscant fa estona tinc sort que un d’ells la troba. M’endinso al poble de Cabrera on puc córrer amb ganes per trobar la 60 sense cap complicació.

Porto dos hores de cursa i ara començo la llarga pujada que em portarà a dalt del Castell de Burriac. Primer pels carrers de Cabrera fins sortir per una riera fins la 44 i després anar cap a la 47 primer en forta pujada que ja em comença a castigar i després planejar. És una zona amb petits murs de pedra. La fita està en una construcció. No serà fàcil trobar-la. De nou estic de sort, hi ha un equip que l’acaba de trobar i ja la tinc. Estic en la zona del poblar ibèric, uns dels poblats ibèrics més grans i importants de Catalunya, però que no ha estat massa excavat. 2-32 de cursa. S’acaba el temps i em queda una infernal pendent fins al Castell i després baixar a tot trap per la pista. Pujo tot el més ràpid que puc primer sense trobar el camí i després ja en el corriol. La respiració i el cor van cent. Una serp es creua ràpidament pel mig del camí i me'n duc un bon en surt. Una mica més d'esforç i ja soc a les portes del castell, però cal arribar a la fita que és al seu interior.

Pinço, recupero l’alè bec aigua i avall. 

Tinc menys de 10 minuts si no vull penalitzar. No serà fàcil. Tracto d’anar el més ràpid possible M’aturo inútilment en alguns moments per trobar una manera més ràpida de baixar. Mal fet. Al final 3-05-24, 55 punts, menys 8 de penalització 47, 27 classificat d'un centenar d'arribats. Em podia haver estalviar alguns segons sense les aturades a la baixada i penalitzar menys punts, però ja està fet.. A veure si n’aprenc d’una vegada. No val la pena aturar-se quan es té el camí clar i la decisió presa del que cal fer.