Tot va començar per un correu electrònic del Felip preguntant si m'apuntava a anar a córrer una rogaining a Navarra. Coincidia amb el meu primer dia oficial de vacances i vaig decidir anar.
Ja ens tens el divendres poc després de les 17 hores, al Felip, al Saiko i a mi en direcció a Navarra. Ens esperaven 5 hores de viatge per endavant. Es va fer pesat, però sopàvem i dormíem al pavelló de Zubiri.
L'endemà ens aixequem, esmorzem i preparem els estris per desplaçar-nos a la zona de competició. Malgrat que a Zubiri fa bo, la previsió a les muntanyes és de mal temps. De fet només arribar-hi ja ens hem d'abrigar. No sabem pas que posar-nos, fins i tot plovisqueja lleugerament. Davant el dubte agafo la motxil·la més gran per poder carregar una mica de tot.
Entrem a la zona de sortida i ben aviat tenim el mapa a les nostres mans.
Sabíem que seria una rogaining amb desnivells molt forts. Ens costa prendre decisions, les corbes de nivell estan molt juntes per tot arreu. Anirem cap a la zona Nord-Est i un cop assolida una fita de 9 punts ja mirarem com seguir.
Sortim per la carretera en direcció Est. Com córrer el Saiko arrossegant al Felip! Em fa treure la llengua en aquest primer tram. Deixem la carretera i ens enfilem amunt per una zona arbrada on ja veiem el nostre primer objectiu del dia. El desnivell que hem de superar és fortíssim. L'herba mullada rellisca en aquesta forta pendent i cal anar en compte.
Aquest inici ens fa canviar una part de la nostra planificació. Deixarem tres fites de molta puntuació que estan al Nord del mapa en una vessant de bosc amb forta inclinació i ens dedicarem a les fites de la part més alta on tot sembla més planer.
Travessem una zona de falgueres i ens endinsem en unes magnífiques fagedes d'arbres enormes i sense sotabosc. Dóna gust cercar fites en aquesta zona!
Passada ja la primera hora de cursa ja portem 4 fites i 20 punts. La cinquena fita (144) al bell mig d'un torrent curull d'aigua la clavem anant a nivell sempre que podem. Moltes vegades les tanques amb filferros amb punxes ens impedeixen fer el que hem previst i ens cal cercar buscar un lloc adient per poder-les saltar. El Felip ha de fer un esforç suplementari alçant el gos, per tal que pugui passar a l'altra banda.
Després d'una forta pujada anem de nou a nivell, primer pel mig d'una zona oberta i després pel bosc i assolim la fita 145 de 9 punts. Ens apropem a les dues hores de cursa. Pugem en direcció a un petit collet i després per zona oberta ja tenim una nova fita. Es va emboirant a poc a poc i anem perdent visibilitat.
Dues fites més i ja passem de les tres hores de cursa i 50 punts. Per arribar a aquesta darrera fita hem travessat una sorprenent zona de roques encatifades per una gruixuda capa de molsa, un lloc ple d'encant i de misteri, però pel que no és gens fàcil d'avançar.
Replantegem la cursa i planifiquem de fer tan sols les fites que hi ha a les zones obertes en la part més alta del mapa. Però a partir d'aquí la boira que ja feia temps que ens envoltava es fa cada cop més espesa i hi ha moments en que el nostre camp de visió és ben minso. Mai havíem fet orientació en aquestes condicions. En alguns moments és pitjor que una nocturna. Sabem que anem en la bona direcció però cal ser molt precisos per localitzar el lloc exacte de la fita.
Quan ens allunyem de la part més alta guanyem visibilitat. Estem molt atents al relleu. En un moment no agafem el rumb que volíem i canviem la primera decisió. Anem a una fita que deixàvem però de la que ara estem ben a la vora. De nou les tanques ens dificulten el nostre camí. En alguns moment són un veritable maldecap. Cada cop hi ha menys visibilitat, i això alenteix molt la nostra marxa, però anem assolint fites, salvant la boira i també els filferros punxeguts de les tanques que apareixen per tot arreu al bell mig de la boira.
Falta tan sols una hora de cursa i cal pensar en el camí de retorn cap a l'arribada. Tractarem de fer dues fites més. La primera despistats una mica per la volta que hem tingut que donar per una tanca i també per la boira ens fa perdre uns 5 minuts.
Ja anem justos de temps. Baixem ràpids per un corriol. La darrera fita que volem assolir la tenim a la nostra esquerra al mig del bosc i entre uns torrents. Decidim abandonar el corriol i comencem a baixar ràpidament pel dret. Intentem identificar elements del terreny, però no és fàcil. Per sort la boira ja ha desaparegut i ja no trobem més tanques. Sembla que hi ha més torrents en la realitat que en el mapa. Creiem que estem en el bon camí i mentre baixem entre els dos fem feina d'equip i anem pentinant la zona per veure si tenim sort. En algun moment dubtem de que ja ens hem passat la fita, però, no és així: la tenim just davant nostre. Hem buscat la sort i l'hem trobat.
Ja tan sols ens resta baixar fins la carretera i trotar una mica fins a l'arribada. Arribem amb temps 5-54-40 i totalitzam 83 punts, 7èns de 8 classificats en la nostra categoria d'homes veterans i 28èns de 63 classificats en l'absoluta.
Estem satisfets de la cursa que hem fet, sense errades i amb un bon planteig. Ha estat tota una experiència això de cercar fites al mig de la boira. Només un inconvenient, les maleïdes tanques.
Tornem cap a Zubiri on fa sol i podem menjar mentre comentem la cursa amb la resta de companys i agafem el cotxe ben aviat per retornar cap a casa.
Quant entrem a Catalunya podem escoltar per la ràdio el Concert de la Llibertat. Arribem passada la mitjanit, amb temps per gaudir de la darrera part del concert. M'ha agradat, però el viatge és massa llarg. No sé si tornaré a repetir això d'anar a córrer tan lluny.
Sabíem que seria una rogaining amb desnivells molt forts. Ens costa prendre decisions, les corbes de nivell estan molt juntes per tot arreu. Anirem cap a la zona Nord-Est i un cop assolida una fita de 9 punts ja mirarem com seguir.
Sortim per la carretera en direcció Est. Com córrer el Saiko arrossegant al Felip! Em fa treure la llengua en aquest primer tram. Deixem la carretera i ens enfilem amunt per una zona arbrada on ja veiem el nostre primer objectiu del dia. El desnivell que hem de superar és fortíssim. L'herba mullada rellisca en aquesta forta pendent i cal anar en compte.
Aquest inici ens fa canviar una part de la nostra planificació. Deixarem tres fites de molta puntuació que estan al Nord del mapa en una vessant de bosc amb forta inclinació i ens dedicarem a les fites de la part més alta on tot sembla més planer.
Travessem una zona de falgueres i ens endinsem en unes magnífiques fagedes d'arbres enormes i sense sotabosc. Dóna gust cercar fites en aquesta zona!
Després d'una forta pujada anem de nou a nivell, primer pel mig d'una zona oberta i després pel bosc i assolim la fita 145 de 9 punts. Ens apropem a les dues hores de cursa. Pugem en direcció a un petit collet i després per zona oberta ja tenim una nova fita. Es va emboirant a poc a poc i anem perdent visibilitat.
Dues fites més i ja passem de les tres hores de cursa i 50 punts. Per arribar a aquesta darrera fita hem travessat una sorprenent zona de roques encatifades per una gruixuda capa de molsa, un lloc ple d'encant i de misteri, però pel que no és gens fàcil d'avançar.
Replantegem la cursa i planifiquem de fer tan sols les fites que hi ha a les zones obertes en la part més alta del mapa. Però a partir d'aquí la boira que ja feia temps que ens envoltava es fa cada cop més espesa i hi ha moments en que el nostre camp de visió és ben minso. Mai havíem fet orientació en aquestes condicions. En alguns moments és pitjor que una nocturna. Sabem que anem en la bona direcció però cal ser molt precisos per localitzar el lloc exacte de la fita.
Quan ens allunyem de la part més alta guanyem visibilitat. Estem molt atents al relleu. En un moment no agafem el rumb que volíem i canviem la primera decisió. Anem a una fita que deixàvem però de la que ara estem ben a la vora. De nou les tanques ens dificulten el nostre camí. En alguns moment són un veritable maldecap. Cada cop hi ha menys visibilitat, i això alenteix molt la nostra marxa, però anem assolint fites, salvant la boira i també els filferros punxeguts de les tanques que apareixen per tot arreu al bell mig de la boira.
Falta tan sols una hora de cursa i cal pensar en el camí de retorn cap a l'arribada. Tractarem de fer dues fites més. La primera despistats una mica per la volta que hem tingut que donar per una tanca i també per la boira ens fa perdre uns 5 minuts.
Ja anem justos de temps. Baixem ràpids per un corriol. La darrera fita que volem assolir la tenim a la nostra esquerra al mig del bosc i entre uns torrents. Decidim abandonar el corriol i comencem a baixar ràpidament pel dret. Intentem identificar elements del terreny, però no és fàcil. Per sort la boira ja ha desaparegut i ja no trobem més tanques. Sembla que hi ha més torrents en la realitat que en el mapa. Creiem que estem en el bon camí i mentre baixem entre els dos fem feina d'equip i anem pentinant la zona per veure si tenim sort. En algun moment dubtem de que ja ens hem passat la fita, però, no és així: la tenim just davant nostre. Hem buscat la sort i l'hem trobat.
Ja tan sols ens resta baixar fins la carretera i trotar una mica fins a l'arribada. Arribem amb temps 5-54-40 i totalitzam 83 punts, 7èns de 8 classificats en la nostra categoria d'homes veterans i 28èns de 63 classificats en l'absoluta.
Estem satisfets de la cursa que hem fet, sense errades i amb un bon planteig. Ha estat tota una experiència això de cercar fites al mig de la boira. Només un inconvenient, les maleïdes tanques.
Tornem cap a Zubiri on fa sol i podem menjar mentre comentem la cursa amb la resta de companys i agafem el cotxe ben aviat per retornar cap a casa.
Quant entrem a Catalunya podem escoltar per la ràdio el Concert de la Llibertat. Arribem passada la mitjanit, amb temps per gaudir de la darrera part del concert. M'ha agradat, però el viatge és massa llarg. No sé si tornaré a repetir això d'anar a córrer tan lluny.
2 comentaris:
Sembla mentida si compares el temps de Navarra de fa 2 setmanes amb el temps d'avui a Catalunya!!
Quina pallissa fent tot això en poc més de 30 hores. De totes maneres, bona cursa i crónica, i la veritàt és que el paisatge tant verd és una pasada!!
El primer dia oficial de vacances ja en Juny??
Encara em queden 3 setmanes...
M'ha agradat molt el lloc i la cursa, però no la pallissa del viatge. Tens raó amb les vacances. Això de ser mestre té les seves avantatges. Encara que tot i estant de vacances oficials al mes de juliol alguns matins he anat a l'escola. Sempre queden coses per acabar.
Publica un comentari a l'entrada