dimecres, 23 d’octubre de 2013

Ronda a Llinars del Vallès

La XXXIV edició de la Ronda Vallesana surt de Llinars del Vallès. Malgrat que està pensada per caminar, personalment vaig amb la intenció d'aprofitar per córrer. Una vegada recollit el full de ruta, ja puc començar. Encara no són les 8 i tot just clareja. 
Aprofito per escalfar tot caminant ràpid pels carrers del poble fins arribar al primer avituallament amb coca i xocolata. A partir d'aquí ja deixem el poble i ens endinsem primer per pistes i després per corriols per la Serralada Litoral. Intento trotar sempre que puc i sense molestar als caminaires.
De sobte ens trobem amb la sorpresa de Sant Esteve del Coll una petita ermita oberta amb música sacra per nosaltres.

Poc després d'una forta pujada ja sóc a la Torrassa del Moro (428 m.) lloc destinat per la organització per esmorzar un bon entrepà de botifarra regat amb porrons de vi.


Podem pujar dalt la Torre i albirar tot el que ens envolta. Les vistes serien molt millor si no fos per les boirines que hi ha aquest matí per tots aquests verals, però aquesta visió també té el seu encant.



Ja torno a estar en marxa. A partir d'aquí tot serà més planer. Seguint unes indicacions em desvio del camí per veure el Cau de la Mostela, unes pedres enormes que segons diuen són un monument megalític. Passem per Can Bordoi i Castellvell, dos llocs interessants. Ben aviat, al voltant de les dues hores de mitja de ronda arribo al segon control. Bec una mica i prenc un plàtan i una mandarina. Aquí es divideixen els dos recorreguts. Em trobo prou bé per fer el recorregut llarg. A partir d'aquí tot serà molt més solitari que fins ara. Decideixo posar-me a prova i accelerar el ritme.
Passo a prop de Sant Andreu del Far i identifico la zona com el lloc on fa uns tres anys vaig disputar la rogaina del Corredor. Aquests camins i corriols em resulten familiars. Fins i tot reconec alguns llocs on es trobaven algunes de les fites de l'esmentada rogaina.
Admiro l'alzina de Can Ferrerons un arbre monumental. I a partir d'aquí ja prenc la baixada que m'ha de portar directe de tornada a Llinars. Passo pel darrer control i avituallament.
Fa estona que tinc ganes de fer de ventre i arriba un moment que no tinc més remei que aturar-me, endinsar-me al bosc i alleugerir aquesta sensació tan molesta.
Solucionats aquests problemes ja tan sols resta la darrera part de la Ronda: baixar fins a Llinars, travessar la via del tren, el riu Mogent, l'autopista i totes les carreteres que ens separen del poble i ja pels carrers del poble arribar al pavelló, el mateix lloc d'on hem sortir aquest matí. Han estat 3-49 per fer poc més de 24 kms. per uns indrets poc coneguts i a vegada tampoc massa valorats.
S'ha fet molt evident que no cal anar massa lluny, ni enfilar grans muntanyes per gaudir d'un matí en plena natura. La Serra del Montnegre i El Corredor és un espai per descobrir.