Malgrat que les temperatures de les que estem gaudint són més de primavera, ja fa dies que estem a la tardor. És una estació especialment agradable i que proporciona uns paisatges encisadors, sobre tot, en alguns boscos i en algunes zones de muntanya.
Des de feia temps que volia anar a la fageda de la Grevolosa. Com acostuma a passar moltes vegades era una sortida que tenia pendent i que no trobava mai el moment de fer-la. L'havia reservat per un dia de tardor tal com al final ha estat.
Després de fer una cerca per Internet he acabat escollint el recorregut que ja havia estat la meva tria inicial: el passeig que proposa Antoni Prat Puig en el seu bloc Bellmunt.
Es tracta d'un passeig sense cap tipus de dificultat. Sense cap pressa i amb totes les aturades necessàries per gaudir de l'entorn i fer fotos permet descobrir una petita fageda en aquest racó d'Osona amb tan sols un parell d'hores i alhora contemplar alguns arbres monumentals, al costat dels que no som res més que un ésser ben minúscul.
El camí d'aproximació és primer per una pista forestal i després per un corriol ben fressat que de sobte i un cop superada una curta pujada seguida d'una baixada ens mena al mig del bosc amb una primera visió ja ben espectacular de l'enormitat d'aquests faigs.
El camí d'aproximació és primer per una pista forestal i després per un corriol ben fressat que de sobte i un cop superada una curta pujada seguida d'una baixada ens mena al mig del bosc amb una primera visió ja ben espectacular de l'enormitat d'aquests faigs.
Un cop al bosc es pot continuar per un camí que dona la volta complerta al mateix. Evidentment és tracta d'un camí ben encatifat per una bona capa de fulles seques. Però també pots abandonar el camí i deixar-te perdre per entre mig dels arbres.
Només vam patir un parell d'inconvenients. No vam escollir el millor dia, ja que no vam veure el sol en cap moment. De ben segur que amb un dia assolellat tot deu ser molt més bonic. I malgrat estar en plena tardor els arbres encara no estan en aquell punt òptim del canvi de color que dóna aquell to tan especial a les fagedes.
Ara bé, no hi ha res a dir, el bosc és ben petit, però paga la pena el passeig en solitud i en silenci entre mig dels seus arbres centenaris, un món tan allunyat del brogit diari de les nostres ciutats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada