Una nova Rogaine, la primera d'aquest 2014, a la comarca de Vic, en concret entre la plana i l'altiplà del Lluçanès. El centre de competició està situat a Sant Bartomeu del Grau un lloc on no havia estat mai.
Aquesta temporada hem decidit tornar a fer equip amb el Joan Sánchez d'Aligots i d'aquesta manera participar en la categoria de super-veterans, majors de 55 anys, una categoria en la que no tenim competència. Ens constituïm en l'equip "Som Mas-Sa" tal com ja vam fer en el Campionat d'Europa de Rogaining 2013 a la Llacuna i en la darrera edició de les 3 valls.
Com sempre que fa fred en el moment de començar una Rogaine no és fàcil decidir que posar-se, però sense donar-hi més voltes ja hem passat el control i ens posem a estudiar el mapa per decidir l'estratègia de cursa. Ens decantem per la zona Nord del mapa i estudiem les diferents possibilitats de ruta amb l'idea de recollir el màxim de punts possible amb el mínim de desnivell. Quan ja ho tenim decidim i a falta de pocs minuts per la sortida canviem els plans. Abans de sortir en direcció nord i seguir el pla establert passarem per tots els controls que tenim a prop del centre de competició que estan en una zona més o menys planera, aprofitant que estarem frescos i que podrem trotar.
Comencem per la 68 amb una mica de pujada que no esperàvem. En mitja hora ja tenim 3 fites i 18 punts.
Seguim endavant animats i amb mitja hora més, tenim 3 fites més al sarró i acumulant 26 punts en tan sols una hora de cursa sense massa desgast físic. Ja hem fet gairebé totes les fites de l'altiplà i ens dirigim a seguir la ruta que havíem planificat de bon començament, començant per una fita fàcil i de molt alta puntuació, la 87. Seguim enllaçat fites sense problemes, primer a nivell (53) i després en lleugera baixada fins a la 77. Tallem pel dret per assolir la 41 i en algun moment no ens és fàcil travessar pel mig del bosc i trobar el pas pel mig dels tallats i la vegetació, però ja és nostre. Només portem dues hores de curses i sumen 10 fites i 50 punts.
Ens dirigim tot seguint a una pista al costat de la Riera del Sorreig cap a la 90 que està en un indret espectacular: en la part alta d'un tallat de més de 25 metres per sobre del que crec que és el Gorg Negre.
Fins aquí gairebé no havíem fet cap pujada, però estem en la part més baixa de la cursa i a partir d'ara ens tocarà enfilar-nos. Anem pujant i anem sumant punts amb un grup de fites que estan força properes. La boira, primer, i els núvols després s'han anat aixecant i ara ens comença a escalfar un bon sol i podem contemplar unes bones vistes dels Pirineus ben nevats amb el sempre majestuós Puigmal.
Ja portem més de mitja cursa i bon grapat de fites i de punts i la distància i el temps entre fita i fita va en augment. Comencem a pensar en com podem enfilar aquesta segona meitat de la competició. Anem cap a la 85 que està situada dalt del turó on hi ha l'ermita de Santa Perpètua. Camí cap aquesta renunciem a fer un cul-de-sac de 10 minuts per una fita de 3 punts (34). Pensem que igual al final aquests minuts ens poden fer falta. Assolim la 85 quant encara ens resten 1-55 de cursa.
Hem aprofitat la pista en pujada que ens menava a la 85 per acabar de planificar el final de la cursa. Baixem fins a la 62 per un corriol en el que gaudim d'allò més i recordo del dia que vaig fer el sender de Voltregà. Planegem en direcció a la 75 que està al mig d'una zona de típiques margues de la comarca d'Osona. Agafem un ombrívol corriol per enfilar-nos de nou a l'altiplà on està Sant Bartomeu del Grau. Aquesta pujada és costeruda i se'ns fa feixuga, però ens hi esforcem de valent per arribar amb marge de temps a dalt de tot. Ja hi som i encara ens resta gairebé 1 hora. Ja ho tenim, temps de sobra per fer les tres darreres fites: 61, 46 i 32. Pincem aquesta darrera a les 5.30 hores de cursa i ens felicitem per la bona cursa feta.
I ben contents i satisfets anem cap a l'arribada per tancar la cursa amb 5-43-15, 121 punts i més de 25 kms. a les nostres cames. Ens ha sortit una cursa rodona, sense cap errada i creiem que amb molt bona estratègia. Ara ens toca preparar-nos per les 12 hores de Vilassar de Mar.
Com sempre que fa fred en el moment de començar una Rogaine no és fàcil decidir que posar-se, però sense donar-hi més voltes ja hem passat el control i ens posem a estudiar el mapa per decidir l'estratègia de cursa. Ens decantem per la zona Nord del mapa i estudiem les diferents possibilitats de ruta amb l'idea de recollir el màxim de punts possible amb el mínim de desnivell. Quan ja ho tenim decidim i a falta de pocs minuts per la sortida canviem els plans. Abans de sortir en direcció nord i seguir el pla establert passarem per tots els controls que tenim a prop del centre de competició que estan en una zona més o menys planera, aprofitant que estarem frescos i que podrem trotar.
Comencem per la 68 amb una mica de pujada que no esperàvem. En mitja hora ja tenim 3 fites i 18 punts.
Seguim endavant animats i amb mitja hora més, tenim 3 fites més al sarró i acumulant 26 punts en tan sols una hora de cursa sense massa desgast físic. Ja hem fet gairebé totes les fites de l'altiplà i ens dirigim a seguir la ruta que havíem planificat de bon començament, començant per una fita fàcil i de molt alta puntuació, la 87. Seguim enllaçat fites sense problemes, primer a nivell (53) i després en lleugera baixada fins a la 77. Tallem pel dret per assolir la 41 i en algun moment no ens és fàcil travessar pel mig del bosc i trobar el pas pel mig dels tallats i la vegetació, però ja és nostre. Només portem dues hores de curses i sumen 10 fites i 50 punts.
Ens dirigim tot seguint a una pista al costat de la Riera del Sorreig cap a la 90 que està en un indret espectacular: en la part alta d'un tallat de més de 25 metres per sobre del que crec que és el Gorg Negre.
Fins aquí gairebé no havíem fet cap pujada, però estem en la part més baixa de la cursa i a partir d'ara ens tocarà enfilar-nos. Anem pujant i anem sumant punts amb un grup de fites que estan força properes. La boira, primer, i els núvols després s'han anat aixecant i ara ens comença a escalfar un bon sol i podem contemplar unes bones vistes dels Pirineus ben nevats amb el sempre majestuós Puigmal.
Ja portem més de mitja cursa i bon grapat de fites i de punts i la distància i el temps entre fita i fita va en augment. Comencem a pensar en com podem enfilar aquesta segona meitat de la competició. Anem cap a la 85 que està situada dalt del turó on hi ha l'ermita de Santa Perpètua. Camí cap aquesta renunciem a fer un cul-de-sac de 10 minuts per una fita de 3 punts (34). Pensem que igual al final aquests minuts ens poden fer falta. Assolim la 85 quant encara ens resten 1-55 de cursa.
Hem aprofitat la pista en pujada que ens menava a la 85 per acabar de planificar el final de la cursa. Baixem fins a la 62 per un corriol en el que gaudim d'allò més i recordo del dia que vaig fer el sender de Voltregà. Planegem en direcció a la 75 que està al mig d'una zona de típiques margues de la comarca d'Osona. Agafem un ombrívol corriol per enfilar-nos de nou a l'altiplà on està Sant Bartomeu del Grau. Aquesta pujada és costeruda i se'ns fa feixuga, però ens hi esforcem de valent per arribar amb marge de temps a dalt de tot. Ja hi som i encara ens resta gairebé 1 hora. Ja ho tenim, temps de sobra per fer les tres darreres fites: 61, 46 i 32. Pincem aquesta darrera a les 5.30 hores de cursa i ens felicitem per la bona cursa feta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada