dimecres, 22 de juny de 2016

En forma: 12 hores a La Molina

He fet un repàs i la darrera rogaine va ser a l'octubre: la Rogaine Internacional de la Serralada Litoral. També van ser 12 hores. Ara ens espera a la Molina la Rogaine Internacional de la Cerdanya, trofeu Adrià Trinquell, i també campionat de Catalunya. Serà el nostre primer entrenament seriós pensant en el repte que suposa Aralar 2016, l'europeu de Rogaine. Coneixem el terreny i una part del mapa. He corregut les tres edicions anteriors que s'han celebrat des del 2011.
Ens passem la setmana pendents de la previsió meteorològica. Calor segur que no en passarem. Tenim coll avall que ens mullarem força. Una part important del trajecte fins a La Molina el faig sota la pluja. Els que han dormit allà, també diuen que s'ha passat una bona part de la nit plovent. Però de moment estem de sort i no plou. Ens preparem. Deixem una bossa amb roba per si ens cal canviar-nos a meitat de cursa. Passem el control de material i entren al parc tancat. Comencem a estudiar el mapa.
Ben aviat tenim decidit que anirem a la zona Nord-Oest del mapa amb la intenció d'arribar al Hash House a les 6 hores de curses i allà ja ens plantejarem la continuïtat.
I sortim, abrigats, ja que no fa gens de calor, però sense pluja. A veure quan aguantarà aquest temps! Caminem de pressa cap la nostra primera fita, la 36. Les primeres seran en pujada, ja sigui per camins, a través del bosc o per les pistes d'esquí, 78, 36 i 86.
Passada la primera hora de cursa comencem a baixar i seguim recollint punts. La primera baixada aprofitant la zona oberta d'un telecadira es fa feixuga i ens castiga els quàdriceps (54). Seguim baixant fins la 84. Anem a nivell pel mig del bosc fins la 75.
Aprofitem per trotar una mica pels camins que ens menen a la 87, on trobem amb l'estelada del dia.


Seguim amb el mateix ritme fins la 53. Se'ns ha acabat baixar. Estem en el punt més baix de tota la jornada. Travessem el riu, la carretera i la via i comença a ploure. Ens enfilem per l'altre vessant fins assolir la nostra primera 90, la 92. Aquest tram de pujada ha estat dur.  Portem 3-22 de cursa, més de 12 km. i 520 de desnivell positiu. Estem en la punta Nord-Oest del mapa. Ha parat de ploure.

Seguim el que havíem previst per arribar al Hash House. Primer de tot, pujant en direcció a la 93 però ara el desnivell és més suau. Estem rodejats de groc per tot arreu.

Contemplem la collada de Toses. Veiem que està molt i molt lluny. Sabem que aquell és el nostre objectiu en la segona part de la cursa.
Agafem una bona colla de punts en el nostre camí cap el Hash House. Just pel davant d'on caminem travessen un corriol un ramat d'isards. Aprofitant una pista en lleugera pujada aprofitem per muntar l'estratègia de la segona part de la cursa. Ja la tenim: anirem pel llom fins la punt Est del mapa on hi ha dos fites més de 9 punts i des d'allà baixarem fins la collada, on decidirem que farem en funció del temps de cursa.
Arribem al H. H. amb 6-15 de cursa, dins del temps previst. Mengem i bevem una mica, mentre comentem la cursa amb tots els que passen per allà. El cel es mostra amenaçador per sobre la collada. Nosaltres anem en aquella direcció. De dret cap el mal temps. Quan deixem la H.H. observem que el vent va en direcció a la collada. Igual ens lliurem de la pluja! Fa fred i ens cal abrigar-nos de nou.
Anem pujant per pista. Ara el nostre ritme és lent. En la 73 on perdem uns minuts, no masses. No trobàvem la ruïna perquè la buscàvem dins del bosc i en canvi està en el terreny obert. La resta de fites les anem trobant amb una certa facilitat. A estones torna el fred, i cau una mica de pedra, gairebé inapreciable.
Arribem a la 94, la punta més a l'Est del mapa i encara falten una mica més de 3 hores. Anem segons el que havíem previst. Després de la 76, arribem a la 66. En aquesta que no era gens difícil faig un parell d'errades. Sort tinc del Joan. Es nota que el cansament ja no em deixa pensar massa bé. Ja som a la collada de Tosses. Falten poc més de dues hores. És el moment de prendre les darreres decisions.
Ens enfilem cap la 87, més de 150 metres de desnivell positiu, primer per una zona oberta i després pel mig del bosc. Agafo un ritme lent i pausat, però sense aturar-nos arribem a l'objectiu: una fita situada en un rocam sota d'un dels molts búnquers que hi ha per la zona. Respirem alleugerits d'haver superat el darrer gran desnivell de la jornada. Ara fa molt de vent.

Seguim endavant cap la 45. Desestimen anar fins la 44 que ens allunyaria de l'arribada i de nou en pujada recollim els 8 punts de la 88. Tenim 51 minuts per acabar. El nostre objectiu és passar per la 51 abans d'acabar, però a mesura que ens hi apropem per uns camins en lleu pujada, però que a aquestes alçades se'ns fa molt i molt feixuga, constatem que no ens serà possible i que penalitzarem. El Joan proposa dirigir-nos a l'arribada pel camí més fàcil i deixar de pensar en les fites. Així ho fem i hem de baixar trotant tot controlant el crono per no penalitzar.
Finalment creuem l'arribada amb 4 minuts de marge. Estem segurs d'haver gestionat malament aquest final de curs. Possiblement era una millor opció retornar per la 50 com va fer l'equip suïs que anàvem primer amb nosaltres i després una mica per davant en les darreres fites i que van arribar a meta un minut després de nosaltres i van passar per aquesta fita.
Hem sumat 182 punts. No tinc ni idea de la distància recorreguda, ni el desnivell acumulat, però de ben segur que ha estat considerable, possiblement hem superat els 40 km. i els 2000 metres de desnivell.
A l'arribada mentre sopem passem força fred. Hem estat de sort ja que ens hem estalviat la pluja al llarg de tot el dia. La pluja que a nosaltres ens ha enganxat a la zona més baixa del mapa, ha estat neu en les zones altes. Estem cansats, però satisfets del nostre rendiment. Hem caminat gairebé tota l'estona, només hem trotat en alguns moments en baixada en la primera meitat de la cursa i també els darrers 20-25 minuts. Creiem que l'estratègia ha estat bona, tret del tram final, però tenim dubtes de si serem capaços de mantenir aquest ritme al llarg de 24 hores com serà en l'europeu d'Aralar. Tenim un parell de mesos per fer un bon entrenament.
Pugem al podi com a campions de la categoria de superveterans abans de retornar cap a casa.


2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

Enhorabona Ricard per aquesta cursa tan bona, com també la crònica!!

Si 12 hores ja fan que costi pensar... no vull ni saber la dificultat de cap (i cames) al campeonat Europeu de 24 hores.

Bé, em sembla que tens 2 meses de vacances per entrenar a fons!!

Ricard Masferrer ha dit...

Tinc molt clar que el més difícil de les 24 hores és la capacitat de concentració i de pensar a mesura que passin les hores. Tens raó quan dius que tinc dos mesos per entrenar. Ho faré.