Torna la Rogaine a La Molina per tercera vegada. El 2011 vaig fer equip amb el Joaquin i el 2012 amb el Sergi i l'Arumí. De nou canvio de parella. Aquesta temporada he fet totes les curses amb el Joan Sánchez amb el nom de Som Mas-Sa dins la categoria de superveterans (majors de 55 anys). Som l'únic equip d'aquesta categoria, però com que ens agrada competir al llarg de la setmana i després de mirar els resultats de les anteriors edicions ens posem un repte: superar les 19 fites i els 110 punts.
Arribem al centre de competició. Ha canviat d'ubicació respecte a les dues edicions anteriors. Ens preparem i ben aviat ja hem passat el control de material i tenim el mapa a les nostres mans.
No ens costa pas massa decidir l'estratègia: dues fites de 9 punts en la punta Nord-Est del mapa i un recorregut que de bon inici no presenta excessiu desnivell. Ens marquem les 3 hores com a moment per començar a pensar el retorn, però no veiem del tot clar quin camí prendre, ja que aleshores si que el desnivell a superar tant de baixada com de pujada serà important. Com de costum ens sobra temps i estudiem algunes possibilitats de tornada, sense acabar de prendre una determinació definitiva. Tot dependrà molt de les nostres forces en el moment de pensar en la tornada.
Ja estem en cursa, trotant per la catifa verda d'un prat alpí i mantenint nivell. Amb un tres i no res ja tenim dues fites de 3 punts al sac. La primera pujada ens porta fins una fita de 8 punts i després en lleugera baixada agafem 6 punts més. Abans de acabar la primera hora de cursa passem per la 40: 5 fites i 24 punts. Portem un molt bon ritme.
Passem per la collada de Toses que segurament serà el nostre punt de retorn i enfilem la primera pujada forta en direcció a la 55 que tal com suposàvem està situada en un búnquer. Dues fites més també ens porten al costat d'un altre búnquer. Estava ben vigilada la collada. Quanta por que tenia el dictador i quants diners malgastats per a res mentre que la gent vivia en la misèria al llarg de la postguerra.
Abans d'arribar a les dues hores de cursa sumem la nostra primera fita de 9 punts d'avui: ja portem 9 fites i 51 punts. Sabem que no podrem aguantar aquest ritme al llarg de tota la rogaine però tractarem de perllongar-ho fins on ens sigui possible. Enllacem amb la segona fita de 9 punts per un corriol ben marcat i evident. Un cop aquí decidim continuar el nostre pla inicial: escombrar les 5 fites que es trobem en la zona Nord del mapa vorejant un terreny obert que envolta uns turons suaus amb una esplèndida catifa verda de prat alpí. Trotem sempre que podem, sobre tot en pla i baixada: és tot un plaer amb aquest terreny tou farcit de floretes grogues. Si s'està en plena forma córrer per aquests indrets s'ha de convertir en tot un luxe.
Després de la 80 i la 81, no sabem massa bé que ens passa en les dos fites següents (66 i 67) on sense fer una gran errada perdem temps en totes dues. Segurament ens ha faltat manca de concentració degut al cansament, sumat a excés de confiança, ja que no semblaven difícils. No trobo una altra explicació.
Ja hem superat les 3 hores de cursa i arriba el moment de planificar la tornada. Abans d'abandonar aquest terreny obert passem per la 70 i iniciem la baixada pel mig del bosc fins la 71.
Després d'un tros de pista, tornem a endinsar-nos en el bosc en una baixada molt directa que ens castiga molt la musculatura fins la 64. Un cop superades les 4 hores de cursa arriba el moment de la veritat amb una pujada molt i molt dura que després de la 56 ens menarà fins a la 83.
Ens sentim molt minvats de forces i tan sols ens resta 1-20 i encara estem molt lluny de l'arribada. Sumen 10 punts amb la 57 i la 52 i baixem fins a l'avituallament que hi ha la collada. A falta de 40 minuts enfilem per la carretera. Malgrat tenir en el pensament tractar d'agafar algun altre punt no ens és possible, prou fem trotant a estones. Ens marquem 5 minuts de trot i 5 minuts de caminar, per tal d'assegurar no penalitzar. Ens anem rellevant per no abaixar el ritme. No som els únics equips que anem per l'asfalt mirant el rellotge a cada moment. El darrer esforç ens condueix fins a la arribada.
Hem superat el nostre repte: 21 fites i 131 punts. Han estat 5-55-58, 26 kms a les nostres cames i més de 1000 metres de desnivell positiu. Estem cansats però satisfets.
Aprofitem el tercer temps per comentar la cursa amb companys d'altres equips i recuperar forces mentre esperem el lliurament de premis. La organització ens informa que no hi haurà podi de Superveterans ja que el reglament contempla que es necessita la participació de tres equips. No som la única categoria en el que passa i a l'hora dels premis ens reconeix de manera extra-oficial la nostra classificació. La gran sorpresa és que al col·locar-nos dins de la classificació d'Homes Veterans fem tercers del campionat de Catalunya. Aquesta sí que no l'esperàvem pas. En la classificació general som l'equip 21 de 53 equips classificats: un gran resultat.
Abans d'arribar a les dues hores de cursa sumem la nostra primera fita de 9 punts d'avui: ja portem 9 fites i 51 punts. Sabem que no podrem aguantar aquest ritme al llarg de tota la rogaine però tractarem de perllongar-ho fins on ens sigui possible. Enllacem amb la segona fita de 9 punts per un corriol ben marcat i evident. Un cop aquí decidim continuar el nostre pla inicial: escombrar les 5 fites que es trobem en la zona Nord del mapa vorejant un terreny obert que envolta uns turons suaus amb una esplèndida catifa verda de prat alpí. Trotem sempre que podem, sobre tot en pla i baixada: és tot un plaer amb aquest terreny tou farcit de floretes grogues. Si s'està en plena forma córrer per aquests indrets s'ha de convertir en tot un luxe.
Després de la 80 i la 81, no sabem massa bé que ens passa en les dos fites següents (66 i 67) on sense fer una gran errada perdem temps en totes dues. Segurament ens ha faltat manca de concentració degut al cansament, sumat a excés de confiança, ja que no semblaven difícils. No trobo una altra explicació.
Ja hem superat les 3 hores de cursa i arriba el moment de planificar la tornada. Abans d'abandonar aquest terreny obert passem per la 70 i iniciem la baixada pel mig del bosc fins la 71.
Després d'un tros de pista, tornem a endinsar-nos en el bosc en una baixada molt directa que ens castiga molt la musculatura fins la 64. Un cop superades les 4 hores de cursa arriba el moment de la veritat amb una pujada molt i molt dura que després de la 56 ens menarà fins a la 83.
Ens sentim molt minvats de forces i tan sols ens resta 1-20 i encara estem molt lluny de l'arribada. Sumen 10 punts amb la 57 i la 52 i baixem fins a l'avituallament que hi ha la collada. A falta de 40 minuts enfilem per la carretera. Malgrat tenir en el pensament tractar d'agafar algun altre punt no ens és possible, prou fem trotant a estones. Ens marquem 5 minuts de trot i 5 minuts de caminar, per tal d'assegurar no penalitzar. Ens anem rellevant per no abaixar el ritme. No som els únics equips que anem per l'asfalt mirant el rellotge a cada moment. El darrer esforç ens condueix fins a la arribada.
 |
| Foto Pere Bossa |
Aprofitem el tercer temps per comentar la cursa amb companys d'altres equips i recuperar forces mentre esperem el lliurament de premis. La organització ens informa que no hi haurà podi de Superveterans ja que el reglament contempla que es necessita la participació de tres equips. No som la única categoria en el que passa i a l'hora dels premis ens reconeix de manera extra-oficial la nostra classificació. La gran sorpresa és que al col·locar-nos dins de la classificació d'Homes Veterans fem tercers del campionat de Catalunya. Aquesta sí que no l'esperàvem pas. En la classificació general som l'equip 21 de 53 equips classificats: un gran resultat.
3 comentaris:
Has vist! Sou massa joves per la categoría Superveterans.
Felicitats per el repte superat i la molt bona posició!! Sí, un gran resultat.
El nom de l'equip, va ser un encert del Joan Sánchez el company amb el que faig equip ja que permet moltes frases: som massa joves, som massa vells, som massa bons, som massa lents, som massa ràpids, ... La veritat és que ens va sortir una bona cursa, però encara lamentem les dues fites en les que vam perdre temps entre 15/20 minuts i amb els haguéssim pogut optar a fer un parell més de fites al final.
Molt be papa! Vejam quan em portes a una cursa d'aquestes! Estic molt orgullosa de tu. :) Com sempre
Publica un comentari a l'entrada