I arriba la tercera rogaine del repte. He recuperat força bé aquesta setmana, en canvi, el Joan em diu que no s'acaba de trobar físicament bé. La temperatura és més aviat freda. No passa dels 10 graus. Un cop amb el mapa al davant tenim molt clar que hem de minimitzar al màxim el desnivell positiu que haurem d'afrontar sense remei. Estem en una estació d'esquí i si pugem pel dret ho pagarem.
Primer de tot anirem a les fites que hi ha a la pròpia estació i estudiem com anar guanyat alçada i sumant punts sense haver de pujar i baixar. Ja tenim el recorregut més o menys decidit i encara ens resta temps. Ens mirem bé com farem la tornada. Tractarem de fer la major part de les fites a nivell o en lleugera baixada per un cop hàgim baixat no tenir que tornar a pujar.
Ja a punt per la sortida i veient que la major part d'equips estan preparats per sortir cap a la 40, canviem la decisió i sortirem cap a la 61. De nou sortim gairebé sols, però el fet de no haver preparat la sortida cap a aquesta fita ens despista i ens genera dubtes: mapa i realitat no concorden. Són uns instants de desconcerts, però ja ho tenim.
Fem les tres fites (61, 32, 41) que hi ha en la zona urbanitzada a peu pistes en poc més de mitja hora. Al costat de la 41, està estirat el Jaume Alarcón dels Hop Hop que ha caigut i s'ha donat un fort cop a la pelvis. Estan acompanyats d'un parell d'equips que han contactat amb la organització. Quan deixem la zona, arriba l'ambulància.
Ara ens toca pujar i ho fem pel dret fins arribar a una pista que ens mena a la 52, un gran mirador.Continuem pujant, però ja de forma més suau i enllacem tres fites més: 63, 54, 75. En el nostre camí ens creuem amb un isard qui després d'aturar-se un moment davant nostre baixa saltant per entre les pedres.
Ja som a la part alta i a partir d'ara ja serà més fàcil al reduir-se molt el desnivell que hem de vèncer. Des de la 46 situada just sobre un gran tallat gaudim de nou d'una vista d'allò més espectacular. Aquesta serà la fita de la gran anècdota de la cursa. Malgrat que tenim un testimoni gràfic del nostre pas per la mateixa, en la base del sportident només s'ha registrat una de les dues pinces i per tant no ens comptabilitza en el còmput final de la cursa. Haurem d'anar més en compte en properes rogaines.
Seguim enllaçant fites sense massa dificultat: 77, 83 (on renunciem a la 45 que no és massa lluny però que suposa acumular 70 metres de pujada), 78 i 87.
Passades ja les 3 hores de cursa comencem a prendre decisions. Havíem fet una planificació massa ambiciosa i la retallem. Farem 3 fites més en aquesta part alta i començarem a baixar. Mentre ens dirigim cap a la 84 és el moment de recuperar forces amb la meva "barreta energètica de pernil".
Fetes la 93 i la 47, abandonem definitivament la idea d'anar a buscar la 34 o la 94. El nostre estat físic ja no està per masses alegries i volem assegurar un final de curs sumant punts.
Passem ben a prop de la 87. Segurament la podíem haver deixat per aquest moment, i això ens hauria permès suma algun punt més, però ara ja està fet i ens hem de centrar en el final de cursa que havíem pensat: es tracta de fer el màxim de punts possibles sense acumular desnivell positiu i així ho fem: 76, la clariana d'aquesta fita ens costa una mica, però no massa i 57. Algunes tanques que no havíem vist bé en el mapa ens posen algun petit entrebanc, però ho anem solventant.
De la 57 a la 65 el bosc en alguns moments ens alenteix molt el pas, degut a que els arbres estan uns molt a prop d'altres i hi ha moltes branques baixes. Ara bé a partir de la 65 el bosc ja és molt més net i és més fàcil circular entre mig dels arbres. Anem travessant pistes, remuntadors i telecadires. La 64, de nou una clariana, ens la passem, però rectifiquem a temps. Cada cop tenim més ganes d'acabar la cursa. Estem notant l'esforç de les 3 rogaines que es va acumulant a les nostres cames, però ens trobem forts psíquicament.
Resta menys d'una hora i som conscients que cal vigilar i anar amb molt de compte. No podem fer cap errada. Cal trobar les fites a la primera si volem fer totes les que tenim pensades i arribar a meta sense penalitzar. Ens concentrem. Seguim a nivell pel mig d'un bosc, ara sí molt net i agradable. Ja tenim la 44 i la 55. Una més la 31, molt a prop de l'arribada, però encara som a temps d'agafar els 4 punts de la 40 que havíem deixat pel final.
La pincem i de dret a passar per sota l'arc d'arribada: 5-48-09 127 punts 25 kms. i 850 metres de desnivell positiu.
S'ha acabat el repte: 3 dissabtes, 3 rogaines. Ens felicitem per haver-lo assolit. Han estat 18 hores intenses, en tres llocs i paisatges ben diferents, on hem pogut gaudir de la cerca de fites pel mig de boscos, pedregars, forts desnivells. Ha estat una bona experiència.
Fent una mica de balanç:
Fem les tres fites (61, 32, 41) que hi ha en la zona urbanitzada a peu pistes en poc més de mitja hora. Al costat de la 41, està estirat el Jaume Alarcón dels Hop Hop que ha caigut i s'ha donat un fort cop a la pelvis. Estan acompanyats d'un parell d'equips que han contactat amb la organització. Quan deixem la zona, arriba l'ambulància.
Ara ens toca pujar i ho fem pel dret fins arribar a una pista que ens mena a la 52, un gran mirador.Continuem pujant, però ja de forma més suau i enllacem tres fites més: 63, 54, 75. En el nostre camí ens creuem amb un isard qui després d'aturar-se un moment davant nostre baixa saltant per entre les pedres.
Ja som a la part alta i a partir d'ara ja serà més fàcil al reduir-se molt el desnivell que hem de vèncer. Des de la 46 situada just sobre un gran tallat gaudim de nou d'una vista d'allò més espectacular. Aquesta serà la fita de la gran anècdota de la cursa. Malgrat que tenim un testimoni gràfic del nostre pas per la mateixa, en la base del sportident només s'ha registrat una de les dues pinces i per tant no ens comptabilitza en el còmput final de la cursa. Haurem d'anar més en compte en properes rogaines.
Seguim enllaçant fites sense massa dificultat: 77, 83 (on renunciem a la 45 que no és massa lluny però que suposa acumular 70 metres de pujada), 78 i 87.
Passades ja les 3 hores de cursa comencem a prendre decisions. Havíem fet una planificació massa ambiciosa i la retallem. Farem 3 fites més en aquesta part alta i començarem a baixar. Mentre ens dirigim cap a la 84 és el moment de recuperar forces amb la meva "barreta energètica de pernil".
Fetes la 93 i la 47, abandonem definitivament la idea d'anar a buscar la 34 o la 94. El nostre estat físic ja no està per masses alegries i volem assegurar un final de curs sumant punts.
Passem ben a prop de la 87. Segurament la podíem haver deixat per aquest moment, i això ens hauria permès suma algun punt més, però ara ja està fet i ens hem de centrar en el final de cursa que havíem pensat: es tracta de fer el màxim de punts possibles sense acumular desnivell positiu i així ho fem: 76, la clariana d'aquesta fita ens costa una mica, però no massa i 57. Algunes tanques que no havíem vist bé en el mapa ens posen algun petit entrebanc, però ho anem solventant.
De la 57 a la 65 el bosc en alguns moments ens alenteix molt el pas, degut a que els arbres estan uns molt a prop d'altres i hi ha moltes branques baixes. Ara bé a partir de la 65 el bosc ja és molt més net i és més fàcil circular entre mig dels arbres. Anem travessant pistes, remuntadors i telecadires. La 64, de nou una clariana, ens la passem, però rectifiquem a temps. Cada cop tenim més ganes d'acabar la cursa. Estem notant l'esforç de les 3 rogaines que es va acumulant a les nostres cames, però ens trobem forts psíquicament.
Resta menys d'una hora i som conscients que cal vigilar i anar amb molt de compte. No podem fer cap errada. Cal trobar les fites a la primera si volem fer totes les que tenim pensades i arribar a meta sense penalitzar. Ens concentrem. Seguim a nivell pel mig d'un bosc, ara sí molt net i agradable. Ja tenim la 44 i la 55. Una més la 31, molt a prop de l'arribada, però encara som a temps d'agafar els 4 punts de la 40 que havíem deixat pel final.
 |
| Foto de Clemente Fernández |
S'ha acabat el repte: 3 dissabtes, 3 rogaines. Ens felicitem per haver-lo assolit. Han estat 18 hores intenses, en tres llocs i paisatges ben diferents, on hem pogut gaudir de la cerca de fites pel mig de boscos, pedregars, forts desnivells. Ha estat una bona experiència.
Fent una mica de balanç:
- La del Catllaràs ha estat la de més desnivell acumulat de les 3: 1200 metres.
- Estranyament aquesta del Port de Comte amb la que tancàvem el repte i malgrat el cansament acumulat de les 3 rogaines ha estat en la que hem fet major distància i a un ritme més ràpid 25 kms. a 13-49 x km.
2 comentaris:
Bones cròniques Ricard!
Totes 3.
Suposo que ja estas pensant en el següent repte!!
Vigila amb les barretes 5 jotas 😂
A la tardor hi ha dos rogaines de 12 hores.
On hi hagi una barreta de pernil, ja es poden treure gels, barretes energètiques i altres modernitats.
Publica un comentari a l'entrada