Correm alegrement a tots costats,
correm que el maig esclata.
Joan Maragall
A la Copa Catalana de Rogaine d'aquest 2015 hi ha tres rogaines en tres dissabtes consecutius. Sense dubtar-ho massa, com ha de ser per un equip de nom som Mas-Sa, ens hi vam inscriure amb ganes de superar el repte i passar-ho bé, corrent, caminant i orientant-nos per la muntanya. Són tres mapes i zones de Catalunya que prometen bons desnivells.
La primera és la Serra de Catllaràs, un lloc ja conegut i que m'agrada molt. Cada cop que hi vaig quedo amb ganes de tornar-hi, i aquest cop tampòc no m'ha defraudat.
Em trobo cansat. Al llarg de la setmana no m'he recuperat prou bé de la sortida del diumenge a Sant Aniol i al Bassegoda.
Em trobo cansat. Al llarg de la setmana no m'he recuperat prou bé de la sortida del diumenge a Sant Aniol i al Bassegoda.
Vist que en l'anterior rogaine vam sumar molts pocs punts en la darrera hora de cursa, en el moment de pensar l'estratègia ja ens plantegem com podrem fer la tornada i així evitar aquest problema. Escollir l'estratègia és sempre un moment crític. No és gens fàcil encertar. Marxarem cap la zona Oest on hi veiem un bon grapat de punts, després anirem cap el Sud-Oest i tornarem pel mig del mapa on veiem diferents opcions de tornada per poder anar recollint punts segons com sigui el nostre estat físic.
Sortim ràpids en direcció a la 31. Anem pel camí de dalt i baixem pel tàlveg on se suposa que hem de trobar la fita. Ja ens han avisat que estava en mig d'un verd 2. Arribem a la riera sense haver-la trobada. Molts orientadors estan igual que nosaltres. En una decisió ràpida desestimem perdre temps per 3 punts, i seguim el nostre camí cap a la 79. En tenim ganes i el repte ens esperona. Tret del descens inicial ja tot es pujada. Fem les tres primeres fites (79, 78 i 90) sense dificultat enllaçant pels corriols en una hora de cursa: poques fites, però un bon grapat de punts.
El dilema ara és baixar pel dret per terreny obert amb boixos pel mig o fer-ho per corriols donant molta més volta. Gaudim més del camp a través i no dubtem, avall que fa baixada. Noto un dolor a l'esquena que m'acompanyarà la resta de la rogaine. Un cop som al corriol de baix, tenim dubtes de a quina alçada estem per atacar la 86. Mentre tractem d'esvair els dubtes arribem els Bandolers, els nostres rivals en la categoria de Super-veterans. Tots dos equips ens llancem avall i ben aviat assolim la nova fita, la 86.
Seguim baixant fins creuar la pista per la Font de Sant Antoni i utilitzar la 33 per enllaçar amb la zona del Sud-Oest del mapa, ja de nou en pujada. La pujada a estones es fa feixuga, ja que és molt i molt dreta. Feta la 65, una mica de descans en forma de lleugera baixada i ja estem de nou pujant, primer 43 i després de superar un pas ajudats per unes cadenes pel dret cap a la 84. Renoi quina pujada! Aquí ens hem creuat de nou amb els bandolers: en poc més d'una hora de cursa ens han tret 13 minuts.
El lloc és magnífic i travessem a nivell una fageda amb un bon tou de fulles seques pel terra. Sortim de la fageda just a sobre de Malanyeu i amb una gran vista del majestuós Pedraforca al fons. Piquem la 67 tot just després de superar les 3 hores de curses.
Seguim el que havíem planificat. Aprofitem aquest tram còmode en direcció sud arran d'una tanca i amb vistes excepcionals sobre tot el Berguedà per avituallar-nos amb un bona "barreta energètica de pernil". Feta la 82 i després d'una baixada ens toca de nou pujar fins la 81 i seguim pujant pel llom per fer la 52 i la 85. Acabarem tenint la sensació que ens hem passat tota la cursa pujant i pujant.
Ja portem 4 hores de curses i som molt lluny de l'arribada. Prenem decisions sobre el final de cursa. Dubtem entre anar a la 80 o a la 64. Optem per aquesta segona. Ja a casa, i comptant amb el temps que ens ha sobrat, pensem que hauria estat una opció possible fer-les totes dues. Però en cursa i amb el cansament acumulat les decisions no sempre són tan fàcils.
Baixem pel costat d'un filat fins trobar el corriol que segueix en baixada. Deixem el corriol en una corba del camí. I aquí ens cal fer un rumb fins a la fita. Ens separem per tal de trobar-la millor i abraçar més terreny. Ens resulta fàcil localitzar-la.
Seguim la nostra estratègia ja fins al final. Podem trotar força ja que la major part és en lleugera baixada i per pistes sense massa dificultat. Fins i tot en teníem ganes després de passar gairebé tota la rogaine amb desnivells molt forts que no ens permetien ni intentar-ho. En algun moment pensem si podem anar fins a la 45, però ho deixem estar: estem molt cansats i creiem que està fora del nostre abast.
Acabem amb temps i sense necessitat de forçar en el darrer tram de cursa: 5-44-52 i 110 punts, uns 20 kms. i més de 1200 m. de desnivell positiu. He acabat molt i molt cansat. Aquesta vegada hem estat ben a prop dels Bandolers. Tan sols ens han separat 6 punts.
Analitzant la nostra rogaine per hores, ha estat millor i més equilibrada que la de Sant Bartomeu del Grau. A la tercera hora tenim pocs punts que compensem amb la bona collita de la 4ª hora i com sempre la més complicada per fer una bona suma de punts és la darrera hora.
 |
| Foto de Toni Camacho (COC) |
El dilema ara és baixar pel dret per terreny obert amb boixos pel mig o fer-ho per corriols donant molta més volta. Gaudim més del camp a través i no dubtem, avall que fa baixada. Noto un dolor a l'esquena que m'acompanyarà la resta de la rogaine. Un cop som al corriol de baix, tenim dubtes de a quina alçada estem per atacar la 86. Mentre tractem d'esvair els dubtes arribem els Bandolers, els nostres rivals en la categoria de Super-veterans. Tots dos equips ens llancem avall i ben aviat assolim la nova fita, la 86.
Seguim baixant fins creuar la pista per la Font de Sant Antoni i utilitzar la 33 per enllaçar amb la zona del Sud-Oest del mapa, ja de nou en pujada. La pujada a estones es fa feixuga, ja que és molt i molt dreta. Feta la 65, una mica de descans en forma de lleugera baixada i ja estem de nou pujant, primer 43 i després de superar un pas ajudats per unes cadenes pel dret cap a la 84. Renoi quina pujada! Aquí ens hem creuat de nou amb els bandolers: en poc més d'una hora de cursa ens han tret 13 minuts.
El lloc és magnífic i travessem a nivell una fageda amb un bon tou de fulles seques pel terra. Sortim de la fageda just a sobre de Malanyeu i amb una gran vista del majestuós Pedraforca al fons. Piquem la 67 tot just després de superar les 3 hores de curses.
Seguim el que havíem planificat. Aprofitem aquest tram còmode en direcció sud arran d'una tanca i amb vistes excepcionals sobre tot el Berguedà per avituallar-nos amb un bona "barreta energètica de pernil". Feta la 82 i després d'una baixada ens toca de nou pujar fins la 81 i seguim pujant pel llom per fer la 52 i la 85. Acabarem tenint la sensació que ens hem passat tota la cursa pujant i pujant.
Ja portem 4 hores de curses i som molt lluny de l'arribada. Prenem decisions sobre el final de cursa. Dubtem entre anar a la 80 o a la 64. Optem per aquesta segona. Ja a casa, i comptant amb el temps que ens ha sobrat, pensem que hauria estat una opció possible fer-les totes dues. Però en cursa i amb el cansament acumulat les decisions no sempre són tan fàcils.
Baixem pel costat d'un filat fins trobar el corriol que segueix en baixada. Deixem el corriol en una corba del camí. I aquí ens cal fer un rumb fins a la fita. Ens separem per tal de trobar-la millor i abraçar més terreny. Ens resulta fàcil localitzar-la.
Seguim la nostra estratègia ja fins al final. Podem trotar força ja que la major part és en lleugera baixada i per pistes sense massa dificultat. Fins i tot en teníem ganes després de passar gairebé tota la rogaine amb desnivells molt forts que no ens permetien ni intentar-ho. En algun moment pensem si podem anar fins a la 45, però ho deixem estar: estem molt cansats i creiem que està fora del nostre abast.
 |
| Foto de Toni Camacho (COC) |
Acabem amb temps i sense necessitat de forçar en el darrer tram de cursa: 5-44-52 i 110 punts, uns 20 kms. i més de 1200 m. de desnivell positiu. He acabat molt i molt cansat. Aquesta vegada hem estat ben a prop dels Bandolers. Tan sols ens han separat 6 punts.
 |
| Foto de Toni Camacho (COC) |
Analitzant la nostra rogaine per hores, ha estat millor i més equilibrada que la de Sant Bartomeu del Grau. A la tercera hora tenim pocs punts que compensem amb la bona collita de la 4ª hora i com sempre la més complicada per fer una bona suma de punts és la darrera hora.
- Hora 1: 3 fites: 23 punts
- Hora 2: 3 fites: 17 punts
- Hora 3: 2 fites: 12 punts
- Hora 4: 4 fites: 27 punts
- Hora 5: 3 fites: 19 punts
- Hora 6: 3 fites: 12 punts
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada