dilluns, 31 de juliol de 2017

Camí dels Maringes


Dilluns, 24 de juliol de 2017
9,5 km. 3-52 i 694 metres de desnivell positiu


Powered by Wikiloc
El Camí dels Maringes, és un dels tres camins que voregen Sant Llorenç del Munt per la seva vessant oriental. Dels tres és el que ho fa a una alçada més baixa. Conec de fa temps els altres dos, però d’aquest sempre n’havia sentit parlar malament: està molt malmès, hi ha moltes bardisses, és difícil de passar, .... Per aquest motiu encara no l’havia provat.
Deixo el cotxe al pàrquing del Camí dels Monjos i m’enfilo en direcció als Plecs del Llibre. En un lloc sense cap tipus de perill hi ha una creu ben visible i ben cuidada. Em pregunto el motiu. Suposo que està dedicada a algú que va morir en aquest lloc, però em quedo amb el dubte. 

M’enfilo fins el Gurugú (820 m.) i des d’allà fins el Coll del Mal Pas i agafo direcció a la Castellassa de Can Torres.
El Mal Pas són uns pocs metres molt estrets, no aptes per persones amb vertigen, però que amb compte i amb el terreny sec es poden passar sense cap tipus de perill. Al fons s’alça imponent la Castellassa de Can Torres que d’alguna manera presidirà en primer pla tota la ruta d’avui. La podré contemplar des de diferents indrets i a diferents distàncies. 
Aquest corriol mena fins ben bé a sota de la Castellassa. Abans de seguir el meu camí, la rodejo per sota. La puc tocar i admirar de ben a prop en tota la seva immensitat. 

Agafo un corriol marcat que rodeja el bolet, un monòlit petit però eixerit, i que em deixa a la Canal Gran on s’agafa ja el Camí dels Maringes. 
És un corriol molt feréstec que puja i baixa amb alguns trams força estrets i de mal caminar, però practicable. Es nota que s’ha fet alguna neteja de vegetació relativament recent. Quan la vegetació ho permet es tenen molt bones vistes de la Castellassa de Can Torres. La progressió és lenta deguda a la pròpia orografia del terreny. 

Es passa molt a prop de la Castellassa del Dalmau i, tan sols, una mica més endavant hi ha un corriol senyalat amb una fita que s’enfila amunt. Abandono aquí el Camí dels Maringes. Un altre dia ja l’acabaré de completar fins el final. Per aquest corriol força costerut vaig a buscar el camí de la Senyora.
Quina diferència! Aquest és un corriol planer i ben fressat. 


Ara ja vaig de tornada i tinc contínuament la Castellassa de Cant Torres i el Bolet al meu davant. 



Sense pèrdua possible arribo al tradicional camí dels Monjos. Aquí ja trobo gent. Fins ara ha estat una caminada del tot solitària.
Per acabar la volta abandono el camí tradicional i des del Pla d’Escorpins baixo per entremig del Cap de Mort i la Roca d’Esquirol que de forma molt directe em mena davant del Cavall Bernat. I ja des d’allà per pista i amb tranquil·litat fins el lloc on havia deixat el cotxe.
Es bon passeig per conèixer indrets diferents de la nostra muntanya. Ja tinc al cap un parell d’itineraris més per seguir explorant camins d’aquesta zona.