dilluns, 9 d’abril del 2018

Divertimento en el Montseny

Dimecres, 28 de març del 2018
16,3 km. 3-53-55 664 metres de desnivell positiu

Les campanes toquen les 9 mentre camino pels carrers de Viladrau. Des d’on he aparcat el cotxe puc veure el Turó del Mig i el Turó Gran del Pujol encara amb neu.

Em proposo córrer 4 hores per aquests paratges sense un objectiu massa definit. Trobo senyals que em menen fins el Castanyer de les 9 branques.

Segueixo en direcció Sud. Els boscos estan magnífics, gairebé sense sotabosc. Hi ha moltes més pistes que les que estan dibuixades al mapa de l’Alpina. No veig clara la direcció que porto i canvio de pista més d’una vegada travessant pel mig del bosc. Penso que és un terreny molt apte per curses d’orientació.






Vaig guanyant alçada, a vegades per pista i a vegades bosc a través. Travesso alguns torrents i rieres que van curulls d’aigua. Em topo amb una brigada que estan talant arbres, obrint una gran clariana. En alguns moments la pujada es feixuga. M’enfilo pel costat d’un torrent. Segons el mapa es tracta del Torrent del Coll Pregon.
A partir dels 1200 metres em començo a trobar clapes de neu. Ja porto més de dues hores. Si vull complir amb el meu objectiu de les 4 hores, ja puc començar a pensar en la tornada.


No vull refer el camí, i prefereixo cercar una alternativa. Segueixo la pista que voreja els Turó del Mig i el Gran del Pujol i passo pel costat de la Font Rupitosa. La idea és baixar per un corriol fins el Pujol de la Muntanya.
Segons el mapa en el Pla de Malataup haig de trobar aquest corriol de baixada.


Em costa una mica de veure’l. La baixada és força directe i em diverteixo.  Travesso pel mig de les cases del Pujol de la Muntanya. De nou estic en un pla, el Pla Samorera i de nou no trobo el camí que busco. Veig una pista més avall. Hi baixo pel dret. Crec que no és el que cercava, però segueix la direcció correcte.
Ja estic a prop de Viladrau de nou travesso les aigües del Torrent del Coll Pregon i ben aviat ja trepitjo l’asfalt dels carrers de Viladrau.

Ja fa una estona que m’ho he agafat com si es tractés del final d’una rogaine. M’apresso fins arribar al cotxe: Objectiu assolit: 3-53-55.
Al cap de poc les campanes toquen la 1 del migdia. Ha estat un bon “divertimento pel Montseny”: córrer, caminar, pistes, corriols, boscos, grans arbres, aigua, torrents, neu, fonts. En definitiva natura en estat pur i esforç físic, què més es pot demanar?

Relive 'Morning Mar 28th'

2 comentaris:

Dioni Tulipán ha dit...

jaja Ricard! Segueixes sent un malalt del crono... fins i tot quan no té cap importància real. Bona ruta. Ara que he tornat d'Osca estic tot el dia pensant en muntanyes (que tot i els comentaris d'alguns "maños", la terra que ben coneixes no és de ningú i ens fa gaudir com el primer dia.

Ara amb l'hivern tan llarg aquest any ens hem d'oblidar ara de la alta muntanya, i és bo poder disfrutar de la muntanya mitjana, com el Montseny.

Buscaré un bon mapa i no sé si em recomanes un bon guia Alpina (o altra) de les zones més baixes?

Ricard Masferrer ha dit...

Cada cop tinc menys pressió pel crono, però aquest dia va ser divertit posar-me pressió.
Sóc un novell amb la neu. No he fet mai muntanya amb neu. No tinc equipament per fer-ho i a més la neu em fa molt respecte. No defujo provar-ho algun hivern. Ja veurem.
Les muntanyes properes són molt assequibles i també poden ser molt entretingudes. Utilitzo sempre mapes de l'Alpina i hem deixo perdre pels camins i corriols. Qualsevol zona és bona: Sant Llorenç del Munt i l'Obac, Montseny, Montserrat, la Serralada de Marina, i fins i tot, Collserola.