Comencem forts

 Rogaine Sant Iscle de Vallalta. Copa Catalana 2023

23.5 km. 5-46-27  14-44 x km. 1007 metres de desnivell positiu,

136 punts, 25 fites 1r. Ultraveterants i també en superveterans

Els darrers anys la Copa Catalana de Rogaine començava al Berguedà amb fred viu d’hivern. Aquest any comencem al Maresme, en un mapa nou i amb calor primaveral.

Ja amb el mapa a les mans, de seguida descarten la zona Est que queda molt lluny del centre de competició i que té fites de puntuació alta però molt disperses. A la part Oest hi veiem moltes més fites i més juntes. Decidim que primer farem la part Sud en sentit antihorari i després la zona Nord en sentit horari.

Comencem ràpid en direcció a la 31. Arribem a la fita una munió de corredors i seguim cap la 42 on ja trobem les primeres pujades. Comença el puja i baixa per pistes, camins i corriols que serà tota una constant al llarg del dia d’avui. En aquesta primera hora arrepleguem un bon munt de fites i punts: 56, 44, 54 i 81, per sumar 29 punts.

Seguim el pla previst en direcció sud. No he agafat la lupa, i avui em faria falta per veure bé els detalls del mapa. Sort que el Joan té una bona vista i en les zones més delicades veu bé per on és millor passar i atacar la fita. Tanquem la segona hora amb 5 fites més i 24 punts: 62, 35, 45, 63 i 55. En algunes fites coincidim amb el Josep Palau i el Ramon Casal que fan la versió de tres hores i amb l’equip de superveterans que formen el Felip i el Jaume.

Ens arribem a la fita del més al Sud, la primera fita de 9 punt d’avui, la 93. Abans hem pogut contemplar una bona vista Sant Pol de Mar, un poble del que servo bons records personals de la meva joventut.

A partir d’aquí la distància entre fita i fita és més gran i això es tradueix en que sumem menys fites i menys punts en cada hora. Passem per la 64 i la 74. Encara no portem tres hores de curses i decidim arribar-nos fins la 72, malgrat que és un cul de sac evident per la nostra estratègia de cursa. Hi arribem amb els Bandolers i The Wild Boars Duo.

A partir d’aquí seguim el nostre pla inicial. Anem a la 82. Aquest serà el tram més llarg de tota la Rogaine (39 minuts). Hem salvat una riera pel dret i ens ha sortit bé. No les teníem totes de poder-ho fer, però ha estat possible i ens hem estalviat una bona volta. Feta la 82 anem fins la 65. Ja només ens queden 2 hores. Desestimem la 53 que ens obligaria a donar una volta excessiva i ens encaminem cap la zona Nord.

Complim sense problemes el primer objectiu del que ja comença a ser la part final de la Rogaine, la 73.

Les cames ja les notem feixugues a les pujades però aguantem el ritme, en una pujada suau però continua: 52, 32 i 91. Queden 50 minuts i som lluny de l’arribada, però ja tot és baixada.

Aprofitem la pista per anar tot el ràpid que podem fins la 61. A falta de 38 minuts desestimen anar a la 71 i dirigir-nos cap al poble. Al poble cal anar amb molt de compte a no cometre errades. El Joan no veu clar com arribar a la 43 i també la deixem per acabar fent 41, 34 i 33. Ens sobren més de 13 minuts. Segurament teníem temps per arribar a la 43, però ja està fet.

És l’hora del balanç. És de les poques rogaines que hem fet el que havíem planificat d’inici amb molt pocs canvis. Hem canviat la 71 per la 72 i ens hem deixat de fer dues fites, la 53 que suposava una volta massa gran i la 43 per prudència. Realment estem molt satisfets del resultat i de com hem respost físicament en aquesta primera rogaine de la temporada. La propera serà a Aubrac, un terreny ben diferent del d’avui.