El Montseny vestit de blanc

12,3 kms. 4 hores i mitja i 668 metres de desnivell positiu.

Fa dies que no tresco per les muntanyes i en tinc ganes. Dilluns arriba el fred i neva a cotes baixes. La Mola queda enfarinada i poc més, el Montseny llueix blanc. És una bona oportunitat per acostar-s’hi i fer-hi un tomb.

Em decideixo per tot un clàssic: Turó de l’Home i Les Agudes des de Santa Fe del Montseny. Un clàssic que tampoc he fet tantes vegades. Només en recordo dues: a principis dels 70 amb els meus pares al mes de gener i un bon guix de neu, i el 2000 per Setmana Santa en una estada d’uns dies a Santa Fe per preparar el camí de Sant Jaume que faria aquell mateix estiu.

La previsió és de fred, però sol. A mesura que m’apropo al Montseny se’m fa evident que el mantell blanc que es veia el dimarts ha desaparegut. Segur que hi haurà neu, però no tanta com esperava.

A Santa Fe hi ha algunes clapes de neu i un bon gruix als vorals de la carretera, fruit del treball de les màquines llevaneus. Agafo el PR-C-208 molt ben senyalitzat al llarg de tot el recorregut i que no té pèrdua. Només cal seguir les marques. El primer quilòmetre planer segueix paral·lel a la carretera fins arribar a la Font de Passavets on es travessa a l’altra banda i comença la pujada que serà constant fins assolir el primer cim d’avui, el Turó de l’Home.

Aquí la neu es fa més present, però no serà fins més endavant que caldrà trepitjar-la per seguir endavant. És agradable escoltar el trepig de les botes sobre la neu dura. En alguns llocs cal anar amb compte perquè encara està una mica gelada. El paisatge blanc, i el silenci dels arbres completament despullats són els amos de tot aquest tram.

Ja força amunt desapareixen els arbres i també el mantell blanc i ja s’albira el cim, amb unes poques taques blanques ben decoratives. Una breu aturada a dalt de tot per contemplar l’entorn, abans de seguir en direcció a Les Agudes, amb alguns trams de corriol també amb neu però amb d’altres sense.

Des de les Agudes s’albiren ben lluny els cims dels Pirineus, força emblanquinats, però si considerem l’època de l’any en la que ens trobem tampoc tant. I a partir d’aquí ja només resta la baixada per completar la matinal d’avui. És una baixada ben còmode per un corriol ben fressat i ben marcat a tots els indrets que poden ser perdedors. Passo pel bel mig d’aquest bosc despullat, i a voltes, penso que és una excursió d’aquelles que estaria bé fer-la cada tres mesos per veure els contrastos de les estacions i poder-ne comparar les fotos.