Fites entre tombes i gavines

Cursa cementiri Montjuïc

3,2 km. 16 fites, en realitat 6,4 km. 1-06-05 i 246 metres de desnivell positiu 49è de 62 classificats al C1

Quan passava per la Ronda Litoral arran del cementiri de Montjuïc més d’una vegada havia pensat que seria un bon lloc per córrer una cursa d’orientació ben especial. Es tracta d’un lloc molt laberíntic i amb molt de desnivell. Però, en realitat mai vaig pensar que fos possible. Quan vaig rebre la informació de la cursa no m’ho vaig pensar dues vegades i em vaig inscriure immediatament.

Fa anys vaig córrer per dins d’un cementeri. Va ser a Broadstairs, en una estada de formació per a mestres de llengües estrangeres, el 2007. Alguns matins sortia a córrer una estona i un dia de cop i volta em vaig trobar corrent entre tombes. Va ser tot un flash. A Anglaterra molts cementeris no estan tancats darrera de murs com els nostres.

Avui serà diferent. A més de córrer entre tombes hauré de cercar fites. Fa força calor per ser a finals del mes de maig. Sort que correm a partir de les 18.00 hores, quan el cementeri està tancat al públic.

La primera fita és ben amunt. Toca orientar-se pel munt d’escales. Malgrat que m’ho agafo amb calma es fa feixuc. A la segona toca baixar tot el que abans hem pujat, per tornar-ho a pujar a la tercera.

T’he una certa semblança a una cursa urbana, amb carrers, però amb tombes en lloc d’edificis, i moltes escales per salvar els desnivells. Cal no perdre la concentració per tal de saber en tot moment on estàs i quin és el millor camí o la millor escala per arribar a la propera fita.

Les gavines, que deuen ser les ames i senyores d’aquesta contrada, ens miren estranyades i en alguns casos amb cares de poc amigues. Em trobo amb orientadors en totes direccions cadascú concentrat en la seva cursa. És un constant puja i baixa. Com que a la pujada vaig lent és més fàcil mirar el mapa, però a les baixades cal controlar una mica més per evitar equivocar-se.

Acabo prou satisfet. Considero que no he fet errades. Ara bé la meva velocitat de cursa és una mica lamentable.

Pel que diuen hi haurà una propera ocasió. Serà qüestió d’estar atent i repetir l’experiència. A l’hora de marxar em costa trobar la porta de sortida. Per on havia entrat ara està tancat. Però després d’alguna volta de més tot resolt i cap a casa.