De nou a Sant Quirze. Ja s’està convertint en tradició

 

10 kms. 57-58 5-47 per quilòmetre 90 metres de desnivell positiu 237 de 289 classificats

Aquest memorial David Rovira ja s’està convertint en una tradició. Aquesta edició serà diferent, ja que és el debut de la meva filla en una cursa. Ho fa en la distància de 5 kms. Farem la primera volta junts i jo seguiré fins completar la segona volta i, per tant, els 10 kms.

Sortim de darrera del tot, sortejant alguns corredors i buscant agafar un ritme que ens permeti assolir el nostre objectiu de baixar dels 30 minuts. Passem el primer km. amb 5-49, per tant, anem bé. El segon quilòmetre és el més lent, però seguim tenint a la vista la banderola que marca el ritme dels 60 minuts. Li dic a la Milena d’aprofitar el tercer quilòmetre que és molt favorable per poder agafar un coixí de segons que ens permeti fer els dos darrers més durs i en pujada amb tranquil·litat. Passem el tercer quilòmetre amb un marge de 40 segons. Ara es tracta d’apretar les dents en els dos següents i ja ho tindrem. Així ho fem. Li costa una mica en el darrer quilòmetre però complint l’objectiu amb escreix 29-35.

Segueixo endavant amb l’objectiu d’accelerar i fer una segona part millor que aquesta primera. Tinc ben a prop la banderola que marca els 60 minuts. Ben aviat la supero i segueixo endavant. A prop del km. 7 atrapo a un conegut que també deixo enrere. Aprofito la baixada del tercer quilòmetre per fer-ho en 4-59. Feia molt de temps que no baixava de 5 en un quilòmetre. I enfilo la darrera part de la cursa. Segueixo avançant corredors. En aquesta segona volta he avançat a 32 corredors. Tinc ben a prop a l’Arcadi però finalment no l’atraparé. Tanco aquesta segona volta molt satisfet amb 28-24 i un temps total de 57-58, només 5 segons més que en la darrera edició.

Recollim l’avituallament, i alguns regals i abans d’acomiadar-nos ens fem una foto de record. Tot mentre comentem com ha anat la cursa i com s’ha sentit. Veurem si s’engresca i continua participant en alguna cursa.